En un moment en què es qüestiona la funció d’un museu, aquest s’ha hagut de modernitzar i el concepte, de resultes, ha adquirit un valor que va més enllà del que tenia com a simple lloc on s’emmagatzemen o bé s’amunteguen obres d’art o estris concrets d’un període històric determinat. Els museus d’avui en dia s’han anat convertint i són ja en la majoria espais únics que s’actualitzen dia a dia al servei d’una ciutadania que vol gaudir, tant de l’edifici que el conté, com lògicament d’allò que hi exposen, i això cada vegada més d’una manera atraient o, fins i tot, lúdica en proposar-hi la participació dels visitants, a través d’un seguit d’activitats, tals com poden ser les visites guiades, les conferències, les taules rodones, els tallers, els dies de portes obertes o bé les sortides pel territori.
Com a eina didàctica per als alumnes d’una escola o d’un institut, un museu és un excel·lent complement dels llibres de text i una experiència directa amb tot un seguit de fenòmens, obres i fets impossibles de copsar només en els llibres o a l’aula. També suposa per als alumnes un confrontament amb el passat, cosa que els pot ajudar a fer entendre que no són per a res cap generació superior a cap d’anterior, sinó una baula més en el temps, alhora que els acosta i proporciona un coneixement en relació a diferents aspectes de la realitat, tant artístics, com artesans, industrials, científics o pertanyents a moltes altres disciplines segons el tipus de museu.
Entre tots els museus que existeixen, hi cal destacar uns d’especials pel lloc que ocupen: es tracta d’aquells encabits en espais o edificis històrics que s’han recuperat i s’han museïtzat. El Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó de Castelló d’Empúries n’és un bon exemple. L’edifici primer data del 1336 quan el comte d’Empúries, l’Infant Pere I d’Aragó, el va manar fer a partir de les restes de l’antic castell comtal de la població i que temps a venir va esdevenir el que seria la Cort de l’Audiència General del Comtat d’Empúries, emmarcant alhora al seu interior la Cort de la vila, la presó, la notaria pública comtal i la seu de l’arxiu dels Comtes d’Empúries.
Cada any anem amb l’alumnat de l’Institut Castelló d’Empúries a visitar aquest museu, el director del qual, Jordi Canet, un cop ens rep, comença sempre la visita fent-nos una introducció a la història de l’edifici de la Cúria-Presó i la seva funció al llarg dels segles, així com també a la història medieval de la vila com a capital del comtat d’Empúries. La primera explicació la fa a l’exterior de l’edifici, a la plaça Jaume I, davant de la façana del museu. Posteriorment entrem a visitar el museu on ens va detallant les diferents sales d’exposició i parts de l’edifici.
Crec que les visites a museus, fàbriques, paisatges, comerços, institucions o altres realitats són una manera ben didàctica i natural d’ensenyar com és el món i com funciona o ha funcionat. L’aula, mentrestant, sense llevar-li cap importància, no deixa de ser a estones un succedani de les diverses realitats que s’hi volen transmetre i ensenyar. En certa manera, potser, la sortida hauria de ser el mitjà quotidià i l’aula l’excepció. A l’aula expliquem; en una sortida i visita, demostrem i posem els alumnes en contacte directe amb allò que, a l’aula, només coneixen d’oïda o mitjançant la pantalla.
Les visites didàctiques al Museu d’Història Medieval permeten a l’alumnat d’endinsar-se i conèixer més bé l’època medieval i imaginar com podia ser la vila quan hi contemplen, per exemple, la maqueta que es troba al primer pis i que reprodueix aquell casc antic on ara es troben i alguns hi viuen. S’adonen de com havia estat el clos de les muralles que encerclaven el nucli poblacional i del que encara en resta com a testimoni del passat, així com de la munió dels edificis encara dempeus d’aquells temps i de les noves funcions que ara s’hi puguin realitzar. Amb l’ajut de tot plegat, acaben entenent una mica més la història d’unes persones que van viure abans que ells, d’una població que va tenir una gran importància i també la rellevància d’un edifici que va complir una funció, i de com s’ha conservat i restaurat al llarg dels anys.
Si la memòria històrica, en tant que ciència o assignatura, mira de recuperar en el possible el passat amb el màxim d’aproximacions a la realitat d’un temps ja perit, les activitats pedagògiques en museus com aquest de Castelló d’Empúries són un complement bàsic, tant de cara a l’ensenyament dels adolescents, com de tota la ciutadania en general.
