El 25 de Juliol ha estat el dia de totes i cadascuna de les variants del nom Yaakov.
Jacob Yago Sant Yago Santiago Tiago Diego
Yaakov Iacobus Jacomu Jacme Jaume Dídac
Tots ells són variants en castellà o català del nom propi Ya’akov, que significa segons l’etimologia continguda en la Biblia, “Sostingut pel taló”, o també “Que Deu protegeixi” o “Deu ha protegit”. En la forma més difosa d’aquest nom en llatí eclesiàstic, el que es denominava “Sanctus Iacobus” va esdevenir Sant Iagüe, per passar a Sant Jaume i culminar en Sant Iago i, en una sola paraula, Santiago, que fou crit de guerra dels cristians espanyols durant la reconquesta: “Santiago y cierra España”. En català perdurà la forma Jaume. Personalment, el nom de Santiago i de Jaume en dona fe: el meu pare es deia -i jo mateix em dic- Santiago, i el meu fill, Jaume. Per seguir la tradició.
En la tradició cristiana els dotze apòstols (el que és enviat), foren dotze homes, jueus, escollits per Jesús de Nazaret d’entre els seus deixebles i enviats per Ell a predicar l’evangeli als jueus i a tots els gentils, arreu del món, al temps que el representaven, i ministraven per Ell, després de la seva Ascensió, en donar al món el testimoni de la seva divinitat i la seva resurrecció d’entre els morts.
Aquets foren:
- Simó, a qui anomenà Pere, del grec “petros”, pedra en català.
- Andreu, germà de Pere, pescador de Betsaida i deixeble de Joan Baptista.
- Jaume o Jacob, fill de Zebedeu, germà de Joan, condemnat a mort i decapitat per ordre del Rei de Judea, Herodes Agripa.
- Joan, germà de Jaume, també fill de Zebedeu (a tots dos va posar el sobrenom de Bonaergés, que significa fill del tro). Autoproclamat “deixeble estimat”.
- Felip, deixeble de Joan Baptista i un dels primers cridats pel mateix Jesús.
- Bartomeu, de nom Natanael, fill de Tolmai.
- Mateu, també anomenat Leví, fill d’Alfeu, recaptador d’impostos.
- Tomàs, també conegut com a Judes Tomàs Dídim de l’arameu Tomá “bessó” i del grec didymous també “bessó”.
- Jaume, fill d’Alfeu i germà de Judes Tadeu.
- Simó el cananeu, que segons Lluc li deien el Zelota.
- Judes Iscariot, el traïdor en que anomenat Iscariot que prové de sicari “assassí”. Reemplaçat per Maties.
- 1Judes Tadeu, o Judes, fill d’Alfeu i germà de Jaume. En alguns manuscrits de l’evangeli segons Mateu, és anomenat Lebeu.
Els elements constituïts de l’apostolat del Nou Testament son precisament haver vist a Jesús ressuscitat.
El camí de Sant Jaume
Encara que sigui poc probable l’estada a Espanya del Sant, una tradició molt arrelada el va convertir en el patró d’Espanya ja des del segle XVII. D’aquí ve la tradició del Camí de Sant Jaume. El tram català del Camí s’inicia al Cap de Creus (Costa Brava) i finalitza a Alcarràs (Terres de Lleida) entrant desprès en terres aragoneses. Durant el segle XIV la tradició decau, a causa de les guerres, però al segle XX es produeix una renaixença i el Camí és seguit per milers de pelegrins que duen el símbol de la petxina o vieira.
El camí té dos possibles inicis: El del Port de la Selva o la Jonquera, a la frontera amb França, i enllaça amb una de les principals rutes europees. Tots dos camins menen a Figueres, Santa Llogaia d’Àlguema, Borrassà, Creixell i Pontós. I de Bàscara a Girona, per Medinyà. O bé per Vilademuls i Terradelles. I la ruta torça en direcció nord-oest per la via verda Girona-Olot. Després de travessar el Collsacabra, la ruta baixa cap a la plana d’Osona fins anar a raure a Vic.
Entre la capital d’Osona i la del Bages, Manresa, se succeeixen petits i escadussers nuclis de població, el monestir de Sant Benet de Bages i Manresa. A continuació passa per Castellgalí i puja a Montserrat, el monestir benedictí de Santa Maria, fundat l’any 1025 per l’abat Oliba: la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Després de passar per Sant Pau de la Guàrdia i Castellolí, s’arriba a Igualada.
Els passos següents són Sant Genís, Jorba, Santa Maria del Camí, Montmaneu, la Panadella i Pallerols, un lloc tranquil. La ruta continua per Sant Antolí i Vilanova i per Sant Pere dels Arquells, abans de travessar Vergós, camí de Cervera (la Universitat i els estrets carrerons, com el de les Bruixes). Sortint de Cervera va fins al Talladell, a les portes de Tàrrega. Les localitats següents són Vilagrassa i Anglesola, Castellnou de Seana, el Palau d’Anglesola i Bell-lloc d’Urgell abans d’arribar a Lleida, a la riba del riu Segre. El següent poble de l’itinerari, Alcarràs, situat a uns deu quilòmetres de la frontera amb Aragó, també és el darrer del Camí de Sant Jaume a Catalunya.
Les persones que fan la ruta a peu, a cavall o amb bicicleta poden demanar la credencial, que permet, un cop finalitzat el recorregut, obtenir la “Compostellana”.
Jaume I el Conqueridor
Va néixer a Montpeller l’any 1208, fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller, i va morir l’any 1276 a València. Conquistà Mallorca (1229), València (1232-1245), Eivissa (1235). Disposem d’una descripció feta per un contemporani seu, Bernat Desclot que transcric seguidament:
Aquest rei En Jacme d’Aragó fo lo plus bell hom del mon; que ell era major que altre home un pam, e era molt ben format e complit de tots sos membres, que ell havia molt gran cara, e vermella e flamenca, e el nas llong e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents, belles e blanques que semblants perles, e els ulls vairs, e bells cabells rossos, semblants de fil d’aur, e grans espatlles, e llong cors e delgat, e els braces grossos e ben feits, e belles mans, e llongs dits, e les cuixes grosses, e les cames llongues e dretes e grosses per llur mesura, e els peus llongs e ben feits e gint cauçants”
“E fo molt ardit, e prous de ses armes, e forts, e valent, e llarg de donar, e agradable a tota gent e molt misericordiós; e hac tot son cor e tota sa volentat de guerrejar ad sarraïns.
Va viure 68 anys, edat molt avançada en aquell temps. Nasqué el 2 de febrer del 1208 i morí el 27 de juliol del 1276.
