“El dibuix és la probitat de l’art.” (Ingres)
“Cada línia d’un dibuix ha de ser una geodèsica.” (Dalí), (1), (fig. 1)
Aquest estiu es podrà veure, fins a mitjan octubre, al MNAC, una extraordinària exposició sobre el paper de Gala en l’obra del pintor empordanès Salvador Dalí. L’exposició s’ha pogut fer comptant amb la col·laboració de la catedràtica i acadèmica Estrella de Diego (2) i amb la participació entusiasta del mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres. L’exposició mostra el paper actiu, crític i d’inspiració artística que va jugar Gala Dalí (Kazan, Rússia, 1894 – Portlligat, Cadaqués, Espanya, 1982) en l’obra del pintor.
Gala, des de jove, demostra una gran afició a la lectura i a Moscou fa amistat amb Anastasia Tsvietaieva i la seva germana, la poeta Marina Tsvietaieva. De salut delicada, el 1912, mentre fa una estada al sanatori Clavadel de Davos, coneix Paul Éluard, amb qui s’identifica i comparteix ideals poètics. S’enamoren i finalment es casen el 1917, durant un permís de quatre dies, en estar ell mobilitzat per la guerra europea. Una anys abans Gala ja li escriu el pròleg al seu llibre de poemes Dialogue des inutiles. Immersos en el grup d’intel·lectuals i artistes defensors del surrealisme (André Breton, René Char, Hans Arp, Man Ray, Max Ernst, entre molts d’altres), el seu matrimoni pateix alts i baixos, en especial en compartir la seva amistat amb Max Ernst. És a l’estiu de 1929, a propòsit d’una visita dels amics surrealistes a Cadaqués, convidats per Dalí, que es fa efectiva la ruptura amb el poeta Paul Éluard, malgrat que Gala hi mantindrà una íntima correspondència fins a la mort d’aquest el 1952. Gala és portadora d’una sensibilitat artística i d’una forta personalitat, que necessita desfermar-se en una obra creativa pròpia o compartida (fig. 2). és així com ho fa amb Paul Éluard i, a partir d’aquell estiu del 29, ho farà amb Dalí, amb el qual inclús formalitzarà la seva relació en matrimoni (després de la mort d’Éluard) i amb qui finalment s’aproximarà més, tot allunyant-se’n, vivint al castell de Púbol que li regala Dalí.
Hom no entén fàcilment aquesta constructio de les seves vides, en les quals la realitat dels esdeveniments i la visió artística i creadora se superposen i es confonen. Malgrat tot, el compromís personal dels uns i dels altres es perpetua i no es trenca.
L’exposició plasma i reconeix el paper de Gala com a coautora i propulsora de la poesia d’Éluard i de la pintura de Dalí, fins al punt que podem parlar del geni compartit, com ho testimonia la firma de moltes obres amb el nom de Gala Salvador Dalí.
A més a més, en aquesta exposició tenim l’oportunitat de veure obres cabdals de Salvador Dalí, cedides per particulars i museus (fig. 3 i 4), entre els quals cal destacar la Fundació Gala-Dalí de Figueres. Hi descobrim el pintor que ha sigut fidel als seus axiomes i al seu temperament, que crea una pintura que va més enllà del surrealisme, que és testimoni del seu temps i que assoleix una serena i a la vegada turmentada bellesa, gràcies al seu perfeccionisme tècnic.
Dalí ultrapassa els corrents artístics que li toca viure i s’hi recrea, els barreja amb elements propis del Renaixement i amb el seu deliri personal pel dibuix i la perspectiva, qualitats que li permetran representar fidelment qualsevol temàtica, desplegada dins el que podríem anomenar el realisme dalinià (fig. 5). El seu talent se’ns mostra tant a les teles de gran format com en el treball d’un miniaturista. És el pintor figuratiu que ens força a conrear el pensament abstracte. és el pintor que molts de nosaltres encara no sabem apreciar, malgrat la sincera acollida de grans col·leccionistes i de museus arreu.
És a través de Gala que ara podem gaudir de la seva pintura i del seu art. Segurament una de les millors vies per apropar-nos-hi i arribar a conèixer la seva pintura
Referències:
- DESCHARNES, Robert. “Dalí. La obra y el hombre”. A: Estudio para Galarina, Tusquets Editores S.A., Barcelona y Edita, Lausana, Suïssa, 1984, p. 296.
- DE DIEGO, Estrella. Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol,
Edició Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2018.
