Els joves escriuen

Els joves escriuen

Els joves escriuen

La mainadera

Martí Rufí i Salís

Com està la meva nena preciosa? Com has dormit aquesta nit? Per la careta boniqueta que poses… molt bé. Com va anar ahir a la tarda amb la mainadera? Segur que aquella  mainadera de mala mort no et va ensenyar cap paraula de les que li vaig dir, a veure comprovem-ho, pa-pà, ma-mà… pa-llu-fo? Això t’ha ensenyat? Avui mateix, quan vingui faré que la despatxin… I ara per què et poses a llagrimar? Vinga, per la nena més boniqueta del món no la faré despatxar… Mira que bo, et dic això i ja pares de plorar, no et confonguis, que sóc jo la teva maroneta no ella. D’acord, doncs me’n vaig a preparar-te la llet per esmorzar.

(6 minuts després)

Aquí tens la lleteta, no te la beguis que si no et farà mal la panxona, vinga, seguim practicant, pa-pà, ma-mà… no, pallufo no, pa-pà, ma-mà… pallufo no, pa-pà,

Ma-mà… pallufo? I torna-hi amb aquesta paraula a veure si haurem de prendre mesures amb la mainadera que et cuida… no, no et posis a plorar una altra vegada, no passa res, per aquest cop ho deixarem passar. Vols que t’expliqui de què parlàvem ahir jo i les senyores mentre menjàvem dolços vainilleta i xocolateta? Doncs t’ho explicaré, parlàvem dels nostres maridets que estan de vacances a Granada. La senyora Teresa no parava de dir que el seu marit, per mi, el senyor… més lleig del poble, era el millor; fins que nosaltres li hem parat el carro dient-li el que tothom sabia menys ella, que el seu maridet li va fer el salt amb la senyora Conrat. I ha marxat a casa negant-ho tot. Tu no l’has de fer mai el salt, o el que és el mateix posar les banyes a la nineta dels ulls rodons com castanyes?. Ui, em sembla que ja ha arribat la teva mainadereta perquè acabo de sentir el timbre de la porteta, vaig a obrir i a dir-li que t’ensenyi pa-pà i ma-mà i no aquesta paraula tan lletjota de pa-llu-fo.

Damon

Berta Pagès i Massot

Bon dia, destjadia una ampolleta d’aigua amb gas ped empodtar. És possible…? Necessito molts d’ànims ped fer l’entdevista de tdeball que m’espeda avui… sí. Vull tdeballar de cangud. Ja sé que és una mica estdany, pedò és que n’he tingut cada una, de feina, que quedadia padat. Midi, fa un any ben bo jo tdeballava de guia al museu d’aquí al costat i ensenyava als tudistes tots els quadres, escultudes, vídeos i dacons del museu. A mi, la feina m’agdadava molt, pedquè tot això de la pintuda m’impressiona. Pedò al cap d’un mes d’estar al museu, el meu cap em va dir que havia debut queixes dels visitants, que deien que no m’entenien com padlava. Jo em vaig sodpdendde molt, pedquè jo els explicava amb molta cladedat, pedò vaig decidir esfodçad-m’hi més pedquè no es queixessin. Pedò al cap de quinze dies em van fer foda sense motiu. Dudant l’època que vaig estar a l’atud vaig conèixer una noieta addisada i dielleda que es deia Laia. Vam anar a viude junts a un pis sense jaddí que donava a un edifici molt alt. Al cap d’un temps vaig tdobar la feina de venedor d’enciclopèdies a domicili. Em va dudar tdes mesos, pedquè encada que jo ho expliqués molt bé, ningú en compdava mai cap. Fa cosa de quatde mesos, vaig començar a treballar com a caixer de supedmedcat, el Lidl, sap quin és? Doncs allà vaig dudar gaidebé tdes mesos. Jo ja m’havia acostumat a aquell ambient caddegat i a estar ddet dudant tot el dia i, sí, com ja deu haver endevinat, em va venir a veude el cap del suped dient-me que als clients els costava entendde el pdeu a causa de la meva maneda de padlar. En totes les meves feines, pedò, sempde he sigut divertit pedquè la gent diu quan em sent padlar. O sigui, que la feina amb els nens petits m’ha d’anar bé ped fodça. Veu, vostè també diu!