Aquest semestre Portugal ostenta la presidència del Consell de la UE, de manera que el govern portuguès ha de dinamitzar les tasques pendents que té la Unió Europea sobre la taula. Així, sota el lema Una Unió més forta per a un món millor, Portugal ha de portar a bon terme la negociació sobre el nou Tractat, consensuat en el Consell Europeu de juny, tasca gens fàcil, ja que les posicions de Polònia, el Regne Unit, Txèquia i els Països Baixos, no són precisament de cedir.
Un altre punt a desenvolupar és treballar amb l?estratègia de Lisboa, amb l?objectiu de millorar les finances públiques i reforçar la innovació, la recerca i l?educació.
Consolidar l?ampliació de la UE, és un dels altres objectius, a més de treballar en les negociacions amb Turquia, Croàcia i Macedònia.
Es treballarà també per enfortir l?espai de llibertat, seguretat i justícia, donant un enfoc global a la realitat de les migracions.
Pel que fa a les relacions exteriors, l?objectiu serà l?organització de la cimera amb l?Àfrica i amb Brasil.
Referent als reptes interns de la pròpia UE, s?ha d?insistir en trobar elements comuns per les polítiques de immigració i energia.
Veiem doncs que la UE no para i que la feina de les institucions portugueses, que han de liderar els objectius establerts, serà intensa.
Podríem dir que aquests són els reptes presents o a curt termini que te la Unió Europea, però la veritat és que la tasca de la construcció comunitària no s?acaba aquí, sinó que conté altres reptes de major calat i del correcte enfoc dels mateixos en depèn, en bona part, el propi èxit de la Unió Europea. Seguidament se’n detallen els més significatius, alguns dels quals ja formen part també dels objectius de Portugal en aquest semestre.
Així, tot i que la UE ha salvat els mobles en el Consell Europeu de juny, amb l?acord sobre el nou Tractat, la veritat és que té molt reptes que haurà d?afrontar en un futur proper, si vol ser un referent en el concert mundial.
Haurà de consolidar la macro-ampliació dels dotze estats que, des de fa poc, formen part de la UE, dels quals deu venen de l?Europa de l?est, amb tot el que això representa, pel que fa a l?economia, a l?organització de la societat i a la influència exterior.
La UE també, amb la finalitat d?aprofundir en la cohesió interna, haurà de desenvolupar les polítiques d?interior que avui més afecten els ciutadans, com són una política comuna d?immigració i també haurà d?avançar cap a una política comuna sobre l?energia.
I, si es vol ser un referent a nivell internacional, la UE no té més remei que desenvolupar la política exterior comuna i també una política de seguretat i defensa, cada cop més coordinada.
En l?escenari actual de la UE, es fa cada vegada més necessari avançar en la integració, amb la finalitat d?aprofitar les sinergies de cada estat i també, molt important, evitar els fantasmes dels nacionalismes d?estat que tant de mal han fet, històricament, a Europa.
Evitar desencontres entre els estats membres i aprofundir en el lema units en la diversitat, superant el concepte estatal i incorporant en aquest lema les realitats nacionals que avui no compten amb un estat propi, proporcionarà una Unió Europea més sòlida cara endins i, amb tot l?esmentat, més potent cara en fora.
