A l’àudio, primer es llegeix el text, i tot seguit comença el dictat. Un cop acabat, us el podeu corregir mirant el text
Escoltar el dictat
Fragment de LA PRIMERA CARTA de Santiago Rusiñol
ROSINA.
Però, és veritat que m’estima? Ell diu que sí. I tant si ho diu! I m’ho diu d’una manera tan bonica, que, si no fos veritat, ho semblaria. La primera vegada que m’ho va dir va ésser al ball. Jo estava asseguda amb les amigues, i ell estava dret amb els joves. Prou n’hi havia de guapos, de joves, però n’hi havia un, que és clar que era ell, que els deixava a tots a les fosques. Jo no gosava dir res, però pensava: que t’agradaria que et tragués a ballar aquest vals! I, abans que m’hagués contestat, vaig mirar cap allí on ell era, i, quina sort i quina angúnia! vaig trobar que també em mirava.[…] Jo ja ho volia que vingués, però havia vingut tan de pressa, que […] vaig quedar sufocada.
