“Torna a ser hora
de pintar amb groc de cadmi
parets de cingles.”
Feliu Formosa
El poeta, traductor, dramaturg i pensador Feliu Formosa (Sabadell, 1934) és una de les veus més poderoses, singulars, punyents i colpidores del nostre aparador poètic, en paraules de l’experta Àngels Marzo.
El seu llibre Papallona a l’ombra, que acaba de sortir publicat, es nodreix de poemes de dotze llibres del mestre sabadellenc que ell ha anat destriant personalment. És, per tant, una autoantologia o selecció que el mateix autor fa de la seva obra i que reconeix com a punts fonamentals de la seva producció literària.
Segons el crític literari anglocatalà Sam Abrams, una bona autoantologia és una introducció, una porta amable per entrar a un univers poètic que, d’entrada, potser ens supera.
La poesia de Formosa, ens recorda Marzo, és d’una plasticitat i d’una sensualitat colpidora i Papallona a l’ombra n’és un volum representatiu. El llibre consta d’una selecció poètica a partir d’una trajectòria de quaranta-cinc anys, publicada justament quan el poeta n’acaba de fer vuitanta-tres.
En aquesta tria personal de poemes escrits des del 1973 fins a l’actualitat, s’hi endevinen diferents temes, principalment l’amor, la relació amb l’altre i la mort. Hi trobem un total de 110 poemes repartits en 11 capítols i acompanyats amb 14 il·lustracions de l’artista avantguardista i amic personal de Formosa, Albert Novellon, tal com ho remarca l’editora Eulàlia Pagès. Sobre aquest llibre, Formosa ha ressaltat que els textos els va escollir a partir dels que “podien ser més actuals i més aconseguits com a poemes; és un treball de tria”.
Sam Abrams va celebrar la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Feliu Formosa l’any 2005 i ja aleshores sentenciava: “A partir d’ara s’haurà de considerar Feliu Formosa un clàssic contemporani i ja era hora!”
Cal recordar, però, que l’encaix de Formosa dins el panorama literari català del seu temps no va ser pas fàcil, ja que és un autor que va arribar tard a la poesia de la seva època i fou una veu que de tan inclassificable va acabar resultant incòmoda per a un sector de la crítica literària. El temps, però, acostuma a posar les coses a lloc.
La modèstia, la discreció i l’afabilitat és una altra de les característiques del poeta. En el volum es recull textualment el que deia Anna Murià, la vídua del poeta Agustí Bartra, parlant de Formosa: “Formosa mai no s’ha esforçat per l’èxit, pel que vulgarment es considera el triomf, per la fama. L’esforç l’ha dedicat a fer, a realitzar, crear. D’aquí li ve el prestigi que ha tingut sempre des que va començar, el sòlid prestigi que no ha buscat, però se l’ha guanyat, l’ha merescut.”
Remarca Àngels Marzo que el volum que comentem desplega davant dels ulls del lector una panoràmica rigorosa i altament representativa de la poesia de Formosa, un dels nostres poetes de capçalera i una de les veus més autèntiques de la nostra literatura.
Us proposem un exemple colpidor de la veu poètica formosiana:
Recordant Gabriel Ferrater
Vas dir que no volies
arribar a aquella edat
en què el cos ja comença
a fer pudor de vell.
Ara que vaig en metro
en hora punta penso
que els cossos fan pudor
a qualsevol edat.
A qualsevol edat
podem doncs plantejar-nos
un acte irreparable
contra l’irreparable.
(Cap claredat no dorm, 2001)
Referències bibliogràfiques
- FORMOSA, Feliu. Papallona a l’ombra, Pagès editors, Lleida, 2017.
- MARZO, Àngels. “Dels fets quotidians al vers rotund. La poesia de Feliu Formosa”. A: Feliu Formosa. Papallona a l’ombra, Pagès editors, Lleida, 2017, pàg. 7-33.
- <https://www.vilaweb.cat/noticies/quatre-novetats-de-feliu-formosa-sendinsen-en-les-seves-facetes-de-poeta-dietarista-home-de-teatre-i-traductor-2/>
- <https://www.vilaweb.cat/noticies/feliu-formosa-diu-que-lestat-espanyol-es-una-dictadura-amb-censura/>
- MARÍN, David; FORMOSA, Feliu. “La traducció porta a la poesia”. A: La República, 2018, núm. 5, pàg. 44-45.
