Article publicat al New York Times, transcrit a la publicació digital L’hora, el 16 de novembre de 2016
Bernie Sanders*: Disgustat, però no sorprès
El dimarts passat, milions d’americans van expressar la seva decidida oposició a un sistema econòmic i polític que avantposa els interessos dels rics i de les grans corporacions a les seves.
He donat un fort suport i fet campanya per Hillary Clinton, convençut que calia votar per ella. Però Donald J. Trump ha conquerit la Casa Blanca perquè la seva retòrica de campanya ha sabut adreçar-se a una ira molt real i justificada, una ira sentida per molts electors tradicionalment demòcrates.
El resultat electoral em disgusta, però no em sorprèn. No em trastorna el fet que milions de persones hagin votat a Trump, perquè estan farts i cansats del “statu quo” econòmic, polític i mediàtic.
Les famílies treballadores veuen que els polítics es fan finançar les campanyes pels multimilionaris i els interessos de les corporacions, per a després ignorar les necessitats de la gent comuna. Des de fa trenta anys, masses americans han estat traïts pels patrons de les grans empreses. Treballen més hores per salaris més baixos mentre veuen com els treballs pagats dignament se’n van a la Xina, a Mèxic, o a altres països de salaris baixos. Estan tips de tenir caps executius que guanyen 300 vegades més que ells, de veure que el 52 per cent de tots els nous beneficis van a parar a l’un per cent de la població. Moltes de les ciutats rurals, abans boniques, ara estan despoblades, amb les botigues del centre tancades i els joves fora perquè no hi ha feina – tot això mentre tota la riquesa de les comunitats va a engrossir els comptes de les grans empreses en els paradisos fiscals.
Els treballadors americans no poden tenir serveis decents i de qualitat per als seus fills. No poden enviar els fills a estudiar i no tenen estalvis per a quan es retirin. A moltes parts del país, no poden trobar vivenda a seu abast i les
assegurances de malaltia són excessivament elevades. Hi ha masses famílies en condicions desesperades i massa sovint la vida s’escurça per la droga, l’alcohol i els suïcidis.
Trump té raó: els americans volen canvi. Però em demano quin tipus de canvi els hi oferirà. Tindrà el coratge de plantar cara als més poderosos d’aquest país, que són responsables de les dificultats econòmiques que pateixen tantes famílies, o bé desviarà la ràbia de la majoria sobre les minories, sobre els immigrats, els pobres i els indefensos? Tindrà el coratge de plantar cara a Wall Street, d’esforçar-se per per dissoldre les institucions financeres “massa grans per fer fallida” i obligar als grans bancs a invertir en la petita empresa i crear llocs de treball a l’Amèrica rural i a les ciutats de l’interior? O fitxarà un altre banquer de Wall Street per a portar el Departament del Tresor, per a continuar “business as usual“? S’enfrontarà, tal com prometé en campanya, a la indústria farmacèutica i baixarà el preu de les medicines?
Estic profundament disgustat quan escolto històries d’americans als que s’ha intimidat i assetjats arran de la victòria de Trump, i sento les queixes de les famílies que temen ser separades. Hem arribat molt lluny en aquest país en el combat contra la discriminació. No hem d’admetre cap compromís sobre racisme, intolerància, xenofòbia i sexisme. Lluitarem de totes les formes, arreu i en cada moment en què emergeixin.
Estic disposat a reflexionar sobre les idees proposades per Trump i sobre com es pot treballar conjuntament. Però, no havent guanyat la majoria del vot popular nacional, farà bé en escoltar les opinions dels progressistes. Si el president electe és seriós sobre les polítiques per a millorar les vides de les famílies treballadores, estic disposat a presentar-li oportunitats molt reals de guanyar-se el meu suport.
Reconstruïm les nostres infraestructures arruïnades i creem milions de llocs de treball ben pagats. Portem el salari mínim a un nivell digne, ajudem als estudiants a sostenir els costos de la universitat, garantim el permís parental i per malaltia, i expandim la seguretat social. Reformem el sistema econòmic que permet que multimilionaris com Trump no pagar un centèsim en impostos federals. I no permetem mai més que els rics finançadors de les campanyes electorals comprin les eleccions.
En els propers dies proposaré també una sèrie de reformes per a revigoritzar el Partit Demòcrata. Estic plenament convençut que el partit ha d’alliberar-se dels vincles que el lliguen a l'”establishment” i tornar a ser un partit de base de la gent que treballa, de la gent gran i dels pobres. Hem d’obrir les portes del partit a l’idealisme i l’energia dels joves i de tots els americans que lluiten per la justícia econòmica, social, racial i ambiental. Acabant la meva campanya presidencial, vaig prometre als meus partidaris que la revolució política continuaria. I ara, més que mai, cal aconseguir-ho. Som la nació més rica de la història del món. Si seguim units sense permetre que la demagògia ens divideixi per raça, gènere o origen nacional, no hi ha res que no puguem realitzar. Hem d’anar endavant, no enrere.
New York Times
*BernieSanders és un polític americà i senador júnior per Vermont. Va ser candidat demòcrata i es va enfrontar a Hilary Clinton a les eleccions primàries per a la candidatura a la presidència de 2016. Lidera l’ala esquerrana d’aquest partit i dóna suport a polítiques progressistes similars a les dels partits socialdemòcrates d’Europa, especialment al model escandinau.
