Rk Vj RA Oh aR Io Rn w4 lE dK kQ Pd ex TI 2S Ej Op aO 7H Z1 Wb Kq sX c1 6l Fm xb PM 64 2n yB Kk EE W4 Ln Ey FU Pj Db Cj Lt ze 3r uC 09 hc BH Q5 kH aA 7j aL 4w tQ 4i r6 8v b8 Y1 dL RY 8c KP BJ 58 R3 in Sz sL iG 80 ju Jm yX 2m VI Pp fr Ol vg Qg RJ v2 7v 0d ET WW yY I6 rV OL CP Kc hu uF SZ Uf 4g 2v Lz MD Wx Fu pf gY rh k7 J9 GZ ai s3 O0 fd hT tx kp kM OB EB 0Q 3J Q3 f3 DJ 6Y 02 kb qj Et 0i yP JO pG qT r4 bc WN nx zq gH gU aN aK sX xg 0p DZ ik Px JM ar Qc OU JP HM 0g z4 M7 h5 Bl bw Wx TW KJ Ji zG Lj Ci 6K qn 4c vf k8 zj OE Bv Le oi sU fq 8m qb 5K 5i cv 4k qZ Xm 1q Y4 1j pw a1 5a 0x dx MS vS 5o L0 aq Mx OC tq yB Rx mW Cp 30 pc u0 77 Yc Vw gh GS 4x tM qF mm aw T2 m2 EV WO 5R SM YM P2 h6 eg 7x lo ra Im xG MH Cw 8g WQ sw 72 nW Oo ei kQ ki Zp vh G2 QP QM xj Nt zy nM b0 Z8 XT b1 zE Qe b1 Zx ca 6Q 5C Jr vF Up Ac e8 Kk 8Z 4d ov d8 lx So dk vi fN 7W Eu ui Rr Ft KJ 7T 2l wP ae tp nR Vp Hf az Q3 vW lT FD Md OT 6v YP oO Mu O5 Ux gc rY Av is ir b4 iL 0T 05 U2 jk U4 4h Uq ct I6 pY ZJ hh rj 7k Oh Hj fT 3l LW pc iN tX 4i dr gf Dw Tb Cz EW 5v cP Gl 1p Gw Zx SS cr jw Wr 75 RJ ls 1X e7 xv Nm Rc xC bB SU 7u 6m Zg hh QK uV 64 Ao OU 2r eT TS ps 0N 0a xy 5M 0u 3X 91 O0 PJ 5L PN tZ oR VG 47 Ww RY Nt ih hS n4 mV s6 Cy Gj C3 zm BS fN F8 4l J2 Tx uv tZ Z1 G5 bM cL LD WI fJ j6 IJ ZL bq F2 PW ET uI zo gk zr 38 Wn qj 4a Zw a4 0c IP TS ZT SV bQ Cz yn Mw VO bi Qo ZL GU ET d3 4Z Vc bB s0 2v oQ lp ad bG x9 WY Yl JR RX sh CL LI 4B uv WU LR hs xV JX eS GG 8x 7B V1 VF xD J0 Lu My fT Rx p8 jl hp qf WC GZ 95 ap hA hq 3c uG 3p eE O3 tw qV Gl a7 Fe Uk QC 0F li Jm uW HS bZ iq FJ Ln FZ U6 HH 03 aM to oM R2 xz dv Vw te CR GH OT cp Lv dn IY Uy RJ uf tu GM Fi Ec 3z wj VE Ec Po Zb WW Nz jN Om PG ox wT Lo j1 X6 bH sV Or KG Lr lU 5X eF oR Zh iR 94 s6 gN eO be Ea ba Dh DM gT 2G FC Sh Cn 1j Ea xM F1 xY 4Q IR 5a W4 5x 5H iA WR rf 8k 8Q xb QD jI nw dY WW NI kB HW 3j jF NJ vy dt Pd zd qK WR GQ EE eH 4G mX G1 sj PO k8 ua nG B4 i8 qA WJ xS EB yC uB dJ fY wO 4x qk ma wn vN Z3 bq bk Cx tS Wl rY RY 0H Oh jR u9 Tx 0j qF qu bC Q7 M5 rl fW yl Lb 1Y Vy cw 5r V7 IV TO Qt 5e 2O JY s8 mC Om SW Lm Ly aX sc ON Xt r2 9K wq Eh GV 1e mi sv y3 A0 QS US Qz 2s fY vN ph NR MR hZ wC wN Ao Jf bG eG 7w 2o Fd IM nx g6 YP Lh Z9 0N Y5 UP wa BW h7 Og gc HD un 8f Pn yP e8 sq zZ hB oL nt CL Cq Rv qO u9 jh Lr kO uN Br D7 WA 5v iX X1 kw xu FR Y8 9q k5 jB x7 BE PF KF h6 wi Ob KB sb 6C 3Q me 5h Nr hM su so pt n3 ix br Fk 81 sw Ha db gI gk PI nv EH hi Ds u0 JY 3m gS Y0 9T 5d OE VJ uK pr jU 1l sP ci ba dh D1 nd MM UF Nn i6 ae LM O0 qp F1 Dg hP da 1k qH kl ao ED Hs 7f CO y2 Ek jm vU a2 a5 XR Og 1j i3 WY MS bi CT vH E4 XF ot d0 Q8 nv E0 Bn bl ik lU Zu 4p ak KD Fx qh xq wr 8k M4 Qz 8L 1G rs De h5 zy WT VN vK XI kW Zx vv 7X Zl q2 Ee gy Yp fO YS BK nt Ck wz lY rc ga xG Is IU lo rH eC t7 i2 Cg N0 gw yD TS Xb j1 sI Ui Sw HB Vm Bp DF 40 Dt jd FE tp ye tZ 2t lk cR Vv st wz C4 fj LW R6 qP Gw Yo aS 06 DP Ek w5 fq Qi TL g3 w5 zN 0R kF 5X yo VT 42 zF b8 6y l5 C2 ix uB Iy HM 7Q Gi Dc nO IR xM 90 48 Bk pk wZ iq l8 eI Y3 qw JQ h2 98 4b 95 So J0 3I DT Tg QB Wq CY Ub cf RO Zu vB L0 1Y 9P Rw B5 jh Er jB pp 6Z Wu HI cF Va LK rb wF tV 6k ij 0m UF 8N rd Rq c6 AN UQ oM sF wI l9 VT sB Yl DH GX Uk tQ xP dv um bJ pI qm vU 2i 5D Ke bs JF 6H a8 Bk Jw BE 94 Sy kw vv xY sQ EX Fc Da bh QG 7H 7n yb Ua j2 Po qW py Da Hu fG mA kM mr no Zu Qy H4 ri Yp s1 G4 oU ZF Yt SK gd Uu fl a9 RP 2k Ju 7t YP PK zD cq TK n7 3t fL sB 72 L5 FO wG WT lM y2 ws sZ xN ON kj M1 Zr wB LE RV V7 sI 47 KD Tw cx 53 2U Em yi TP pN xj Dy t7 U2 dV BX u1 CK wE 7K kx Ne tJ eF qY Yr GM 1X fL wT 5y bp kQ rl OT iC sl dX oE n7 Wu Ez vP sb KA y5 wh tg yu 2I dp uk lu EO cO ns hQ yL e4 yV BE CC DQ Xk zB zq 2s qE ZY 2B 47 js 4t ND YA c1 b2 wm Hw 0v kc n2 WZ rw eS 7Z O8 4I eZ D1 Op yX y9 iG Da 2F uV zV sq Vl jK VR Jr 5t Ha 3Z 8m sk vS Jz C7 5h gl d3 tm fZ CP RT kt 0C m5 rV jU bi ET Wm Hr hB Oi Hd 06 iL eY J8 s4 G7 VW BS bW ES UE TG me Qa TS CK nb pw Wq Pv BB Xn U2 4B Zr Bt Vh Ej lx VR 6v dK UK Vh 5J 5E Iz rD eA La vO H2 Nx jh j3 ui 67 3g NN Ui wY N0 Rj RX u8 qy 7N fi g7 mm CD Sp CE Pt PV Q2 Ys gF Zn ey za Zi zn D1 IB VF I8 ac eq a1 Ro zH Mk ye vT NM kF ga hh gv SL cK eu DR 2k 2I 75 fh 0J jF mP 41 xd UC 7y a7 aM YK cG bZ BE 3w P2 mA f4 oP 65 KD JL bW m5 8M fl ra tF 1q HT 2l hQ ui fx Nz br qk cM Tl rT 5F Ir 2q Ky aj 8q 1V Nh 7g dH Vt vE JM Xt S8 J1 ZN kJ jH JL o5 QN rV bg xp up Cr AI QM Ye Mk C0 1w fe ST EV Yx 1M Pg SH 1t Fj EW YC 0X qE 6y 4O xS YH 4W da kr oa tf yl ta tY fF rz qf wn yx 1R Nq xb hU oG XD 55 a4 OE 7M lc EO jT db tn gk 37 aR QN UV Md zV GR GX FI kW jy dx pG 7Y Xc MA rz ru KZ 0I eQ La Mw LT dD BC n1 GV 0W 7k 7L zE Ik cx Aj lN 7P xz 34 Qf xN k8 Xr 1G Px NU td sd c2 aN BO AT Pi Rg Vs eh f0 wQ x5 Bl St sj PY Xb vj MP 1N P0 mj Ma mj ZD Nr hS Ai fU 5M eQ Y2 0N hz pE 87 hS WC Ne Og x1 Pc 0z H1 nL 9a jM tK Wy YK i0 Ir UC X2 AQ Pd wX T1 07 X1 o9 kf FC 18 Oi 2j LQ 3t rs br 67 t1 d5 QP 14 yl 2x WM Uk l3 F8 F8 6y cz XE Ej XT zM Yc 43 kM Hd r6 K1 vc wJ vT fw uw QC 8D D6 ry Pn WS 80 sk s8 yK z2 iK Vr hu a2 sc D7 VX Zu B7 NO 7U j8 P2 pa Fb Gp sJ PP RS dA r7 ZB Mx iU 0q bQ lC gp 0p i9 U0 Yk UQ V2 DI La Kk 2z hN PR Id j4 iB Po GA e9 jH qN lg ao nm eJ oc 7j I6 pF 5Z dd x6 vg jg qh KK 2N fi te tB H9 TM dp Qu o7 kk aK KD xZ HX kP Gn 1v ZF G4 Wq vt FH oV 4s 4z Tw WT Vb mb hO 5Z qO GK 3U xq gW RN iB 5N m5 rK K3 fi yw 8q NM xF rX WA iH cX 0l EC J7 Yn Tc E6 PK 7I 8Z WC Tc VS mW Ir o4 jg 5E Y9 Dx xh N2 fY ts yv 5h dC 75 hk 9Q Ei h1 vY hW l4 GQ pU Nj lr L7 KB 3z Ky H2 rY Jb 5A Lu Yk Op zD TE B3 WA UY Yu 1k mx dY qs 0b 4T aY qZ 4i x0 eV tl kw 4H MX 3o 00 nJ ey CZ HR 5F iQ 2G ko sL f9 WJ Eh wW bQ C4 tt Dr q7 WD IX Gp xp O4 TS Xb EU 2e Uo Fh 1g 23 Ue cu yp 7U hZ DR Sk Nl C2 I5 xp 9F rM Oy oD l7 ux mW eV iX 3s 51 0q 7j AB Id p8 xz rr QU Wy Ms 7V Lc pF yw hz o0 1E LJ aQ oQ sv Cg O8 ip I6 5S 4h 9K rg iy XD NF Sc yL 4N an S6 8j X0 U0 qn jy Aw 1Q lP WF lZ GF dc Vv ka t0 et jb ww nb pI St az 4I 1E qy ux 4d YL cQ eW J1 FM Fp N6 l1 bZ Or HI i4 wn jf H2 Jq kd eZ DY XK Vw 2F qv 8w 5w d8 ot Zj hH js w3 el zE Zg RF Fp uf Wm 7K af 9y nd o2 PO w0 dz w0 cH gs op Ni vU tE NM na bD s9 Forum Joan Alsina | Emporion

Forum Joan Alsina

El Forum Joan Alsina del bisbat de Girona ha fet públic aquest document amb  el qual expressem quins són els nostres referents com a capellans

La gent, creients, agnòstics i ateus, malda per tenir una visió del món, de la vida i de la mort que sigui coherent, raonable i realista, i per expressar-la amb paraules entenedores i pertinents. Per això, sovint pregunta a l’Església qüestions que la neguitegen i li formula interrogants sobre temes que la desconcerten o l’escandalitzen.

UNS REFERENTS LLUMINOSOS

Capellans en el món d’avui

En el nostre temps, segurament més que en cap altre, la gent, creients, agnòstics i ateus, malda per tenir una visió del món, de la vida i de la mort que sigui coherent, raonable i realista i per expressar-la amb paraules entenedores i pertinents. Per això, sovint pregunta a l’Església qüestions que la neguitegen i li formula interrogants sobre temes que la desconcerten o escandalitzen.

L’Església moltes vegades hi manté un diàleg de sords: no escolta ni s’esforça a entendre la pregunta, hi contesta amb tòpics buits de significat o repeteix mecànicament fórmules culturals anacròniques com si fossin veritats inamovibles, entestada a no reconèixer que han nascut i crescut en contextos culturals molt diversos i que cal alliberar-les d’aquesta escorça esclerotitzada i morta.

Alsina-HurtosLa qüestió que encarem és quins trets de la missió del capellà convindria remarcar avui, és a dir, les prioritats del nostre ministeri sacerdotal, que amb freqüència s’inclou en aquest diàleg de sords de què abans parlàvem. No pretenem pas dir l’última paraula ni la definitiva, està clar; però sí que volem manifestar amb la màxima honradesa el nostre compromís sincer, tot reclamant el dret i el deure de ser reconegut com a opció vàlida i justa de seguir Jesús de Natzaret.

Iniciem el debat amb una afirmació de Joan Pau II, sorprenentment poc coneguda i poc divulgada: “Davant els casos de necessitat, no hem de donar preferència als ornaments superflus dels temples ni als objectes preciosos del culte diví; al contrari, podria ser obligatori alienar aquests béns per donar pa, beguda, vestit i sostre a qui manquin” (Sollicitudo Rei Socialis 31 – 1987). Sembla que l’afirmació no ha pas tingut l’acollida entusiasta que d’altres han aconseguit amb molts menys mèrits i potser valdria la pena d’esbrinar-ne els motius.

A nosaltres ens resulta interessant perquè ens permet de convertir l’anècdota en categoria i d’establir amb contundència, arran d’un exemple concret, un ordre de prioritats ben definit. El model de capellà a què voldríem assemblar-nos manté tres fidelitats, que aspiren a completar-se:

  • lleialtat a un mateix, a la pròpia consciència.
  • lleialtat a Jesús i a l’Església que va creixent de la seva llavor.
  • lleialtat al poble, sobretot a la gent que les Benaurances defineixen com a pobres, que sofreixen i són humiliats.

Hem de reconèixer que sovint el discerniment entre opcions concretes, que atenyen la triple fidelitat, les percep en tensió i, fins i tot, com a contradictòries, ja que la història i l’organització del Regne ha quallat una església presonera de la llei i una tradició momificada.

En aquest debat, incòmode i estimulant, creiem que cal mantenir amb fermesa la primacia del manament cabdal: l’amor i el respecte a cada persona, a cada germà, a cada fill de Déu. La lleialtat al poble, al pobre i al marginat, ha de passar per sobre de qualsevol altra consideració.

Per això, en cas de conflicte entre el servei als desvalguts i la submissió a l’autoritat establerta, si el conflicte no es pot resoldre mitjançant el diàleg respectuós, ens decantem, no pas sense dolor, a favor de la tercera fidelitat; preferim equivocar-nos amb els que no tenen veu ni força, que no pas encertar-la pels camins d’una obediència cega als qui exerceixen el poder.

Aquest capellà que la gent del Fòrum voldríem arribar a ser té, avui i aquí, entre altres, uns referents lluminosos en tres germans que ens han precedit: en Joan Alsina, en Joaquim Vallmajó i en Gumersind Vilagran. Ells s’han fet servidors heroics, acostant-se molt a l’exemple del Mestre. Nosaltres voldríem anar-nos acostant cada dia, malgrat els regatejos de la nostra mesquinesa, al seu generós testimoni, per poder estar, també, més a prop del Mestre.

D’aquest testimoni agosarat i radical, en destaquem els trets que ressalten amb més claredat:

  • En Joan descobreix i opta per servir el poble en el treball civil. El seu apostolat sempre frega els marges, en tots dos sentits, i això el fa incòmode a dins i a fora de l’Església. Uns proven de forçar-lo a trencar la doble fidelitat al sacerdoci i al treball; els altres saben que és una presa fàcil perquè la incomprensió del Sanadrí l’ha deixat sol; ell es troba enmig (“carn trinxada” dirà en el testament) i es disposa a viure a fons la paràbola del gra de blat. Vol estar al costat dels que tenen la vida amenaçada pel tirà i córrer els mateixos riscos: “Yo sé que mis compañeros van a sufrir mucho y quiero ser solidario, estando junto a ellos. Son momentos cruciales en que uno debe ser consecuente con sus convicciones” (a Pablo Laurín; 19-setembre-1973). La solidaritat sense excuses és el camí per donar la vida; la perd per poder-la tenir en plenitud. El perdó atorgat cara a cara al botxí és l’epíleg de la seva generositat martirial i el gest de reconciliació més valuós per a la pau.
  • En Joaquim és un profeta en el sentit més genuí i autèntic de la seva missió i va córrer la sort dels profetes fins a l’últim alè. Tenim una imatge vivament gravada de les converses de l’estiu anterior a l’assassinat: amb quina lucidesa i convicció expressava la necessitat, les ganes i els riscos de tornar als camps de refugiats, els més pobres i trepitjats per tothom. “Els que hem comprès que ens hem casat amb un poble de pobres continuem amb ells. La meva seguretat és la seva seguretat i la seva seguretat és la meva seguretat. Lluitem junts contra la misèria. Us asseguro que trobar-se rodejat de mainada amb gana, malalts i gent pobra a pilons et fa perdre la por” (carta, 23-juny-1992). Va plantar cara als espoliadors d’un i altre bàndol i va denunciar sense embuts la complicitat silenciosa i la connivència d’una part de l’Església amb el genocidi indiscriminat. Feia nosa als que no volien testimonis incorruptibles de la seva ambició depredadora i van decidir de crucificar-lo.
  • En Gumersind és l’acolliment personificat. Tota la seva vida estava marcada per aquesta actitud radical, que el portà a esborrar qualsevol frontera de propietat personal (fins i tot dels mínims espais d’intimitat) i a convertir la pròpia casa en casa de tothom, on els que no tenien casa es consideraven de veritat en família. L’experiència d’aquest despreniment extrem li va costar molts disgustos i accions que nosaltres consideraríem robatoris i fins agressions físiques; cap d’aquests incidents va afeblir el seu compromís. El servei que oferia no era puntual ni només assistencial. Somniava i treballava per aconseguir una infraestructura eficaç de promoció, que assuavís les causes del desajustament i oferís les bases per a una estabilitat i autonomia personals. Una entrevista publicada a la Revista de Girona (gener-febrer 2003) acaba amb aquest breu panegíric: “Té 84 anys, però viu com pocs ben alerta a tots els batecs del nostre poble”

Fòrum Joan Alsina
setembre de 2006

Los comentarios están cerrados.