Emporion
Dissabte, 5 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Cultura

Francesc Serés

Adrià ArboixperAdrià Arboix
20 de setembre de 2021
a Cultura
Temps de lectura: 5 minuts
Francesc Serés

i la seva novel·la “La casa de foc”

 

Una voluntat perseverant venç els malvats.
Sèneca (4aC-65dC)

La casa de foc és un treball d’orfebreria que reconfirma Serés com una de les plomes referencials de la literatura catalana del segle XXI.
Xavier Aliaga (1970)

Un s’aproxima a la veritat quan s’allunya dels homes.
Elias Canetti (1905-1994)

La realitat, el que entenem per realitat, és indomesticable
Josep Igual (1966)

Francesc Serés (Saidí, 1972) és una de les veus narratives més importants de la literatura catalana contemporània. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre ells el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi de la Crítica Serra d’Or. La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, al francès, a l’italià i al castellà. Acaba de ser nomenat director de  l’Institut Ramon Llull.

És autor de la celebrada obra Contes russos (Quaderns Crema, 2009), considerada pels crítics literaris com una de les més significatives del cànon de narrativa catalana dels últims 20 anys, juntament amb  Les veus del Pamano de Jaume Cabré (Proa, 2004) i Els jugadors de whist de Vicenç Pagès (Empúries, 2009). Serés acaba de publicar una nova novel·la, La casa de foc, que li ha valgut el darrer Premi Proa i el premi Llibreter 2021, i que està situada i ambientada a la Vall del Ser (Garrotxa).

Serés diu que li ha costat sis anys escriure aquest llibre, que és una barreja de gèneres i que té lectures múltiples. L’obra comença gairebé com una novel·la d’aventures en la qual el protagonista inicial és una persona instruïda, un jove professor que arriba a la vall del Ser per fer classes a l’aula d’acollida de nens immigrants de la zona,  però li falta aquella mena d’intel·ligència i d’experiència singulars dels seus habitants.

A partir d’aquí, l’autor crea un món, una cosmogonia, en una narració de prop de sis-centes pàgines dividides en tres parts ben diferenciades, a partir d’un entramat de moltes històries complementàries, com per exemple la dels escorpins, la del treball de saurí d’en Jordi de Can Sol, la de les drogues, entre d’altres, que formen finalment una teranyina sociològica, un món riquíssim de realitats mesclades, segons Antoni Pons (1980) i  on es ressalten finalment el protagonisme del poble de Sallent amb el seu paisatge natural i la força d’una natura hostil, amb una frondosa galeria de personatges.

En la narració sobresurt la figura de Jordi de Can Sol, un dels puntals de la novel·la, un home de negocis tèrbol i enigmàtic, un saurí amb el seu do inexplicable de trobar aigua sota terra, un poderós patriarca tan ple d’amor com de ferides i defectes amb tot un arsenal de poder, d’ambicions, de desitjos, de baixes passions, de misèries i de grandeses, segons Antoni Pons. El professor acabarà establint una relació estreta i laberíntica amb en Jordi, la seva neta, la Mar i la mare d’aquesta, la Carmina. 

La novel·la està construïda com un viatge del lector, que ha de compondre peça a peça la història. L’escriptor fa que el narrador i el  lector vagin de la mà tota l’estona. El narrador no sap més coses de les que sap el lector en una història que recorda una partida d’escacs, diu Aliaga.

Serés te el mèrit de fer conviure hàbilment la història que narra amb assumptes tan actuals com l’especulació urbanística, el tràfic de drogues, les lluites i la corrupció del poder, la crisi econòmica del 2008 i l’impacte de la nova emigració, relata Antoni Pons.

En el llibre, que et crema a les mans quan el llegeixes i que t’insta de manera addictiva a continuar frenèticament la seva lectura, com passa a les grans novel·les, hi ha ressons de Solitud de Caterina Albert (1869-1966), però també d’Eugeni d’Ors (1881-1954), que estiuejava a la zona i de Josep Pla (1897-1981) que també la visitava sovint. En el text hi ha referències a novel·les com La Punyalada i fins i tot a Sang Nova de Vayreda (1853-1903), ens ho ressalta David Castillo (1961).

Les conclusions d’Antoni Pons són certes i endreçades quan ens diu que la novel·la està “escrita en una prosa consistent però dinàmica, forta però àgil, intel·ligent i vivíssima. La casa de foc és una molt bona novel·la”. L’editor de Proa, Josep Lluch, ha dit: “és extraordinària, es llegirà durant dècades i ja ha transformat la mirada d’alguns lectors”. Només caldria afegir-hi sense matisos el que en diu el mateix Serés: “el llibre és una festa, i crec que aquesta és la sensació que tindrà el lector quan l’acabi”. Ras i curt: no cal remarcar-ne res més.

 

Referències bibliogràfiques

  1. SERÉS, Francesc. La casa de foc. Editorial Proa, Barcelona, 2020.
  2. SERÉS, Francesc. Contes Russos. Quaderns Crema, Barcelona, 2009.
  3. ALIAGA, Xavier. “Francesc Serés”. El Temps, 22 de desembre de 2020. Pàg. 46-48.
  4. ANTONI PONS, Pere. “Un món riquíssim de realitats mesclades”. Ara, 5 de desembre de 2020. Pàg. 47.
  5. CASTILLO, David. “El llibre és una festa”. El PuntAvui. 22  de novembre de 2020, pàg.24-25.
  6. IGUAL, Josep. L’eternitat enamorada. Notes d’un diari, 2016-2017. Edicions 3i4. València, 2020.
  7. PAGÈS, Vicenç- “Llàstima que escrivim en català”. Ara, 5 de juny del 2021, pàg.47.
  8. https://www.vilaweb.cat/noticies/francesc-seres-director-institut-ramon-llull/
Tags: llibres
Article anterior

El salari mínim a Europa

Següent article

Les balances d’Oudewater

Adrià Arboix

Adrià Arboix

Articles Relacionats

Susanna Rafart i la seva autoantologia poètica El saüc i la forja
Cultura

Susanna Rafart i la seva autoantologia poètica El saüc i la forja

5 de juliol de 2025
Abel Font: “M’agradaria no perdre el públic habitual, però alhora obrir una mica més el pla”
arts

Abel Font: “M’agradaria no perdre el públic habitual, però alhora obrir una mica més el pla”

11 de juny de 2025
L’historiador Borja de Riquer, entrevistat en el 12è Berenar Literari de la llibreria El Cucut
Cultura

L’historiador Borja de Riquer, entrevistat en el 12è Berenar Literari de la llibreria El Cucut

13 de maig de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies