Permeteu-me d’explicar tres fets.
- Diverses vegades, passejant per un poble del Baix Empordà, he vist i sentit un grup de vailets negres que jugaven fent-ho “en català”. Per a mi és sorprenent i, ho haig de confessar, un pèl emocionant.
- Un dia anava darrere d’una mare i d’una nena magribines i vaig sentir com entre elles dues es parlaven en català. Les vaig seguir un bon tros només pel plaer de sentir-les parlar en català. Ho considero un fet molt important i revelador.
- Fa un parell de cursos que col·laboro amb ÀKAN fent classes de català.Deixeu-me dir, de passada, que ÀKAN és una associació que acull els emigrats més desfavorits i porta a terme envers ells “un projecte d’acollida, de pau i de dignificació”. Puc donar fe de l’interès i de l’esforç que fan per aprendre la llengua catalana i s’adonen de la importància de saber-la per a un futur més esperançador per a ells a la nostra terra.
Em permeto assenyalar, com a contrast, el fet que semblava que s’havia perdut la llengua, però no és així; molts catalans de soca-rel parlen en castellà perquè queda més fi. I també el fet que molts emigrats de la Península Ibèrica, que porten anys i panys aquí i no el parlen, no volen fer-ho amb la nostra llengua.
Potser em direu que els tres fets esmentats són purament anecdòtics i potser simpàtics, però res més. No tenim dret a fer-ne cap altra lectura.
Doncs deixeu-me portar la contrària als qui penseu així. En vull fer una lectura més positiva i aprofundida.
Els fets esmentats no són signe d’un futur esperançador per a la llengua catalana? No hi ha o hi podria haver en aquests col·lectius “els catalans del futur”? Jo vull pensar que sí.
I encara em permeto preguntar: si eradiquéssim totes les formes de racisme i fóssim més oberts, acollidors i disponibles, no facilitaríem la integració dels nouvinguts?
Per a mi, i ho dic ben convençut que, tot i respectant els qui discrepeu d’aquesta opinió, els fets explicats són reveladors que el futur de la nostra llengua passa per aquests col·lectius als qui hem de posar més fàcil la coneixença de la nostra història, de la nostra identitat i de la nostra llengua. És el gran repte per als catalans d’avui.
