Geòrgia en el centre del conflicte

L’acció de Geòrgia contra la república secessionista d’Abkhàzia ha facilitat una coartada perfecta a Rússia per a intervenir en territori georgià, violant el dret internacional, adduint que Geòrgia havia començat les hostilitats. I és en aquest escenari que la UE hi té un paper molt important perla proximitat geogràfica del conflicte i també per la importància geoestratègica del territori i de tot el Caucas, que són vies d’arribada d’energia cap als estats europeus. La solució no és fàcil i Rússia juga les seves cartes de potència subministradora d’energia i de voluntat de tornar a ser un país influent en el món, qüestió que, en clau domèstica, dóna molt bons rèdits polítics als mandataris russos. Per altra banda, els EUA, amb la instal·lació dels escuts antimíssils en territori polonès i la postura a favor de Geòrgia, aporten encara més tensió a la zona. La realitat és que la postura de Rússia, primer en no voler retirar-se de Geòrgia i ara reconeixent les repúbliques secessionistes, deixa ben clara l’aposta imperialista, que justifica que va ser Geòrgia qui va iniciar la guerra i també, en el pla internacional, recorda el reconeixement de bona part dels estats occidentals de Kosovo. En definitiva, un conflicte que sembla que només interessa Rússia però que afecta de ple la UE i els EUA, ja que no poden permetre els excessos russos i més pensant que ho podria fer en altres estats de l’antiga URSS. El conflicte està servit i la UE ha d’actuar amb fermesa, com ho fa Sarkozy com a president del Consell de la UE, però amb cautela, ja que depenem molt de Rússia pel que fa al subministrament energètic.
Es constata que els mandataris russos tenen molt clara quina és la seva intenció a Geòrgia i quin és el seu objectiu global. D’una banda, amb el reconeixement de les dues repúbliques secessionistes, Rússia procura debilitar Geòrgia i a més dóna un avís a les altres repúbliques, ara independents, que provenen de l’ex-URSS i, pel que fa a l’àmbit internacional, Rússia vol tornar a ser una potència mundial i per això utilitza les dues armes que té a l’abast, d’una banda el control energètic i de l’altra l’encara important capacitat militar. La Unió Europea, en la cimera extraordinària dels Caps d’Estat i de Govern de la UE, ha conclòs que no hi haurà sancions per Moscou. En aquestes ocasió, la UE ha fet una veritable acció de pragmatisme, que haurà de mantenir, mentre no s’aconsegueixi limitar la dependència energètica de Rússia.
I, pel que fa als EUA, aquesta crisi els ha agafat en una situació de certa debilitat de decisió i operativa, en el sentit que ja es pensa més en les eleccions presidencials que no pas en conflictes forans i, a més, avui en dia, el EUA es troben engrescats en dues guerres gens fàcils, com són la d’Iraq i la d’Afganistan, com per posar-se en un altre conflicte al Caucas i amb Rússia d’enemic.
De moment, seguint els acords entre la UE i Rússia, ja s’ha produït la retirada de l’exèrcit rus de Geòrgia, però no del tot de les repúbliques secessionistes i, paral·lelament, s’han distribuït observadors de la UE pel territori georgià.
Esperem que la diplomàcia faci la seva feina i trobi la situació millor, o menys dolenta, per a tothom.