Imaginem junts el nostre futur (4)

De la mateixa manera que els individus tenen imaginació, les societats també.

En tota comunitat o grup de persones i en cada època de la història hi ha una imaginació col·lectiva, un imaginari, és a dir, un conjunt de símbols, costums o records que tenen un significat específic i comú a totes les persones que formen part d’ella. Un conjunt d’imatges construït amb el pas del temps a través de la cultura, les arts, les llegendes, els valors, els mites i els costums d’un poble (comunitat/grup de persones).

Aquestes representacions sovint superen la realitat i es converteixen en símbols d’una era sencera en la història i en la memòria de la gent, independentment de la religió o de la política. Amb l’explosió dels mitjans de comunicació, cada vegada més ràpids i eficaços, aquesta imaginació col·lectiva s’amplia, de manera que les comunitats poden compartir fàcilment el seu patrimoni simbòlic.

L’Imaginari Col·lectiu

Imaginari col·lectiu és un concepte de les ciències socials, que designa el conjunt de mites i símbols que, en cada moment, funcionen com si fossin una “ment social col·lectiva”, atès que són a la memòria i la imaginació dels individus d’una determinada comunitat. La presa de consciència de totes aquestes persones, en compartir aquests símbols, reforça el seu sentit de comunitat.

L’imaginari s’alimenta amb els mitjans de comunicació i s’identifica amb les personalitats mediàtiques i els models de vida emprats per la publicitat per als productes de consum. Es desenvolupa en arquetips i en temes universals (l’amor, el temps, la joventut, l’heroi). Les catàstrofes i les desgràcies funcionen com el seu “Hades”, és a dir, l’imaginari negatiu.

L’imaginari col·lectiu va aparèixer com a teoria competitiva amb altres que analitzen els efectes socials dels missatges i les representacions en els mitjans: La teoria del clima d’opinió, l’espiral del silenci, la teoria del cultiu, la teoria de l’agenda-setting o teoria de l’establiment periodístic de temes, i la teoria de la tematització de Niklas Luhmann (1927-1998).

Sumant les capacitats i visions de moltes persones, podem pensar en coses més emocionants, interessants o satisfactòries que les que podem imaginar per separat. Com deia Kendall Walton (1939-…) “Fantasiejar és, de vegades, un esdeveniment social. Hi ha somnis en col·laboració així com somnis privats“.

L’enginy i la innovació exemplifiquen l’imaginari col·lectiu en el treball. Algunes societats, en certs moments, presenten alts nivells d’enginy, ironia i paradoxa. Des de l’Atenes clàssica fins al Londres de G.K. Chesterton (1874-1936) i Winston Churchill (1874-1965), la imaginació enginyosa és la marca d’una societat creativa. Al seu torn, una societat creativa és una societat lliure. I una societat lliure és escèptica sobre el pensament i el comportament tirànics. Tant si la tirania neix del racionalisme com de l’irracionalisme, l’objecció és la mateixa. Tirans, avorrits i dictadors totalitaris són l’objectiu especial de la imaginació enginyosa. Com diu Steven Pinker (1954-…), els populistes estan en el costat fosc de la història.

L’Imaginari Social

L’imaginari social és un concepte creat per Cornelius Castoriadis (1922-1997), usat habitualment en ciències socials per a designar les representacions socials encarnades en les seves institucions. 

El punt de partida de Castoriadis no és l’individu separat sinó la vida social mateixa. Segons la seva opinió, tots els actes, tant individuals com col·lectius, sense els quals cap societat podria sobreviure (treball, consum, amor, guerra, etc.) són impossibles fora d’una xarxa simbòlica, tot i que no sempre són símbols directament. Totes les funcions realitzades dins de qualsevol societat són, de fet, “funcions d’alguna cosa”, és a dir, són funcions només en la mesura que es poden definir els seus fins. Aquests fins, que varien d’una societat a una altra, així com d’una època a l’altra, només es poden definir a nivell d’aquelles significacions socials sense les quals mai no es podria definir cap funció o necessitat social: aquest és el nivell al qual funciona l’imaginari social. Qualsevol societat defineix i redefineix contínuament les seves necessitats i cap societat pot sobreviure mai fora de les significacions imaginàries que la constitueixen. 

El concepte d’imaginari social s’usa habitualment com a sinònim de mentalitat, cosmovisió, consciència col·lectiva o ideologia. 

El psicòleg suís Carl Gustav Jung (1875-1961) inaugura l’estudi d’un nou estrat que no havia estat ni va ser acceptat per Sigmund Freud (18561939. Aquest és l’Inconscient Col·lectiu, estadi psíquic que arrela una memòria ahistòrica i col·lectiva.

Gaston Bachelard (1884-1962) considera que la consciència humana posseeix un conjunt d’estructures dinàmiques que poden vibrar davant lo nou d’una cosa molt vella que estava a l’interior mateix d’aquesta consciència adormida. 

Gilbert Durand (1921-2012) considera la imaginació com un dinamisme organitzador i per tant factor d’homogeneïtat en la representació. La imaginació és una potència dinàmica que “deforma” les imatges proporcionades per la percepció i reforma les sensacions i es converteix en el fonament de la vida psíquica. La imaginació és el producte d’una aliança entre els desitjos i els objectes de l’ambient social i natural. L’imaginari és, per Durand, el “museu de totes les últimes imatges, possibles, produïdes o susceptibles de ser produïdes”. 

Us imagineu l’Imaginari dels torroellencs?