Imaginar el futur desitjable (“futurable”) ha de partir necessàriament d’un desenvolupament sostenible o durable.
“El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats” (Informe Brundtland 1987. Nacions Unides).
Conté en el seu interior dos conceptes clau:
- el concepte de ‘necessitats’, en particular les necessitats essencials dels pobres del món, a les quals s’ha de donar prioritat absoluta, i
- la idea de limitacions imposades (per l’organització social) en la capacitat del medi ambient per satisfer les necessitats presents i futures.
Recentment, llegim diverses propostes d’imaginació sostenible per a dissenyar el futur:
- “Disseny sostenible”. Davant del canvi climàtic en curs, s’ha convertit en indiscutible la necessitat de canviar el nostre estil de vida i preparar les nostres societats per adaptar-se a les conseqüències futures d’aquest canvi. Per fer-ho, cada individu té la seva pròpia part de responsabilitat però, com mostra Geneviève Gallot (Revista Futuribles núm. 440 gener-febrer 2021), aquells que configuren la nostra vida quotidiana, els dissenyadors, també tenen un paper essencial a jugar i molts d’ells han començat a assumir aquest paper. Ja sigui a través dels mateixos objectes, de la seva funció diària, dels materials utilitzats o dels actors en la seva fabricació, cada vegada hi ha més dissenyadors, a França i a tot el món, que s’impliquen en el desenvolupament d’un “disseny sostenible”.
- Edgar Papke i Thomas Lockwood en el seu llibre “Innovació a través del disseny” (“Innovation By Design”, 2017) realitzen un estudi en profunditat sobre 21 de les organitzacions més innovadores del món i s’adonen que l’energia humana que els permet innovar és la imaginació col·lectiva, el desig natural dels éssers humans d’unir-se a la comunitat per col·laborar, explorar i aprendre, i crear el que volen. Aquest és el combustible que proporciona la substància i els fonaments de les nostres cultures organitzatives amb tres pilars: 1) participació, que comporta implicació, col·laboració i cooperació que es tradueixen en intercanvi d’idees, persones que es presten atenció unes a les altres i aprofiten posteriorment els diferents punts de vista, inferències i opinions; 2) recerca del coneixement necessari, impulsat pel nostre innat desig de sentir-nos competents, tenir sentit de control, saber-ne més i fer-ho sempre millor, i 3) expressió lliure, que significa la capacitat d’expressar lliurement allò que pensem, veiem i sentim, sense risc de ser rebutjats o de no agradar, que ens ofereix la capacitat de participar en una creativitat sense fre que es tradueix en la generació desinhibida de pluja d’idees.
- Les propostes de Disseny del Futur que venen del Japó (“Disseny del Futur” va ser fundat per l’economista japonès Tatsuyoshi Saijo, director del Research Institute for Future Design a la Kochi University of Technology) amb les idees al darrere del filòsof Roman Krznaric sobre les generacions futures i el fet que no pensem massa sobre l’impacte de les nostres accions quotidianes sobre elles. Hauríem de ser el que ell anomena “Bons avantpassats” en el seu recent llibre “The Good ancestor. How to think long term in a short-term world” (juliol 2020). El principi que haurien d’adoptar els nostres polítics, els que nosaltres elegim, és el principi de la “presa de decisions pensant en set generacions” practicat en moltes comunitats americanes natives (com els Iroquesos entre d’altres).També s’anomena el “pensament catedral” i es defineix com la capacitat de concebre i planificar projectes amb un horitzó molt ampli, 100, 150 o 200 anys. El “bon governant” haurà de prendre decisions pensant en l’impacte que tindrà el que decideix en les 7 generacions següents.
Futur imaginat
El futur no és futur, és un imaginari que construïm en el present. Fred Polak (1907-1985), en el seu llibre “La imatge del futur” (1973) deia: “Sempre que l’imaginari de les societats es mantingui positiu i florent, les cultures es mantindran en desenvolupament”.
Els imaginaris de futur són cabdals no només per traçar aquest futur sinó també per comprendre les preses de decisions, presents i passades. El futur desitjat o temut, el que considerem possible o probable de cara a l’esdevenir, configura el marc des del qual pensem i donem sentit al nostre avui i fins i tot al nostre ahir.
Ens preguntem si som o no capaços d’imaginar un futur que ens doni esperances. Qualsevol exercici sobre el nostre futur no només és una tasca complexa que requereix la participació de moltes persones, sinó que, a més, requereix preguntes, fets i imaginació i hi hem de dedicar molta més atenció i dedicació que la que hi tenim.
Tanmateix, visualitzar el nostre futur és, al capdavall, definir el nostre present i millorar-lo.
