El Centre Femení

de Cultura i Esport de Torroella (1932-1934)

Al meu article sobre Rita Vallespí publicat a EMPORION (3 maig 2021) vaig explicar que aquesta mestra torroellenca, progressista, feminista, depurada després de la Guerra Civil, havia participat l’any 1932 a la creació a la nostra vila d’un anomenat Centre Femení de Cultura. Segons explicà ella mateixa en un escrit publicat a EMPORION (22 de maig de 1932), les impulsores d’aquell projecte cultural van trobar “una cordial correspondència de totes les noies”. Rita Vallespí també hi deia que l’únic objectiu que perseguien era “donar instrucció i cultura a totes les dones, cosa que cap d’elles no podria assolir aïllada”.

Pocs dies abans, “Maria N.”, que es presentava com a presidenta d’aquella associació de dones (no deia el nom de l’entitat), havia explicat a EMPORION (24 d’abril de 1932) els seus propòsits i les dificultats previsibles. Tirar endavant el projecte no devia ser fàcil, es devien trobar molts entrebancs, com feia pressentir el títol de l’escrit: “Volem comprensió”.

Qui era aquella “Maria N.”, que amagava el seu cognom, i també el de la societat femenina que només anomenava “associació de dones”? Ben fàcil de saber, ja que en el número precedent d’EMPORION (10 d’abril), a la secció Notícies, pàg. 7, s’havia publicat: “Comunicat – Sortint al pas de certes campanyes, la presidenta de la novella organització Centre Femení de Cultura i Esport, senyoreta Maria Negra, ens envia un extens comunicat sota el títol de “Volem comprensió”. En aquest article -que publicarem en el número que ve- la nostra col·laboradora fixa les normes que han de regir per assegurar l’èxit de la seva actuació i per endavant proclama, com a presidenta, que estarà sempre disposada a dimitir del seu càrrec, tan bon punt algú intentés desviar l’entitat pels viaranys de la política”.

De Maria Negra en sabem ben poca cosa, i tot a través d’EMPORION. Heus aquí les informacions que hi he trobat, a part dels escrits suara esmentats:

Al número de 29 d’octubre de 1921, a la secció Notícies, pàg. 6:

“Del Congrés esperantista. – Una secció de jovenets esperantistes de Torroella assistiren a les festes del Congrés esperantista de Girona, acompanyats del seu mestre, el culte prevere Mossèn Francisco Viver, el qual pronuncià en dita ciutat un magnífic sermó en esperanto, sermó que ha sigut molt elogiat. Mereixen els petits apòstols i iniciadors de l’estudi de la útil i formosa llengua internacional, en nostra vila, que escampem llurs noms, per a exemple de la gent gran:

Nenes: Maria Negra, Jascinta Camps, Maria Durán i Teresa Bofill. Nois: Joan Bosch, Salvi Radressa, Pere Negra, Joaquim Radressa, Alfons Busquets i Pere Creixell.

Els congressistes torroellencs venen animats i entusiastes. Celebrarem que els duri l’estímul i que Torroella pugui comptar amb un estol de devots de la llengua internacional”.

Suposo que la nena Maria Negra devia tenir poc més de deu anys l’any 1921. EMPORION no tornà a parlar d’ella fins l’any 1932, quan es va constituir el Centre Femení de Cultura i Esport, com he exposat més amunt.

En trobem referències de nou al número de 21 de maig de 1933, secció Notícies, pàg. 7:

“D’ensenyament.- El Consell provincial ha publicat una nova donant compte del nomenament de Maria Negra Serra com a mestressa substituta de l’Escola Mixta de Vilavenut (Fontcuberta). La distingida mestressa torroellenca és membre del Centre Femení i antiga col·laboradora del nostre periòdic”.

Així doncs, com Rita Vallespí, també Maria Negra va seguir la carrera de magisteri i, també com ella, va deixar Torroella quan va obtenir una plaça per exercir la professió. A la nota veiem que és citada com a “membre”, no com a “presidenta” del Centre Femení; potser aleshores ja no ho era. La darrera notícia sobre ella publicada a EMPORION (12 d’abril de 1936, pàg. 7) ens diu que “la distingida torroellenca professora de l’Escola de Sant Jordi, Maria Negra”, ha contret matrimoni amb Tomàs Hereu, fill d’un conegut fabricant de farines de Campdorà.

Quant al Centre Femení, sembla que va mantenir força activitat durant els anys 1932 i 1933.

El dia 1 de gener de 1933, EMPORION, a la secció de Notícies, informava del trasllat del Centre a un local del carrer de Sant Agustí.

L’article de primera pàgina del 19 de febrer d’aquell any, “Teatre torroellenc”, començava amb aquesta frase: “L’Ateneu Montgrí i el Centre Femení de Cultura i Esport preparen una vetllada teatral organitzada amb elements genuïnament torroellencs”; al número de 12 de març, apareixia l’anunci de l’estrena al teatre Jou de “Hotel Núm. 1” de Josep Castells, “vetllada organitzada per l’Ateneu Montgrí i el Centre Femení de Cultura i Esport”; al número següent, a més d’una crítica molt favorable, s’anunciava una segona sessió i les gestions que es feien per presentar l’obra en altres poblacions de la comarca; i al següent es confirmaven les actuacions a La Bisbal i a Verges.

Al número de 21 de maig de 1933, a la secció d’esports, es comentava una exhibició de basquet-ball a càrrec de noies del Centre Femení i la cada dia més fructífera col·laboració entre aquest i el F.C. Montgrí.

També n’apareixien notícies en altres revistes,  com ara a “El Diluvio” de Barcelona, de 6 de maig de 1933, a la secció “Vida regional”, on anunciava la celebració a Girona del primer aniversari de “Atletas Unidos” amb la participació del Centre Femení de Cultura i Esport de Torroella.  

Havent deixat Torroella les dues mestres impulsores, Rita Vallespí i Maria Negra, entre 1933 i 1934, poc va durar ja aquella associació de dones. A EMPORION de 10 de juny de 1934, secció Notícies, pàg. 8 llegim: “Dissolució.- En reunió tinguda per la societat Centre Femení de Cultura i Esport, va acordar-se la seva dissolució i notificar l’acord a les Autoritats”.

No cal dir que aquella associació no va pretendre mai ser feminista, el seu propòsit no era altre que procurar un cert nivell cultural a les noies que hi participaven i, per això, el ventall ideològic d’aquelles dones devia ser molt ampli, algunes potser de mentalitat progressista, moltes segurament conservadores, pròpies d’una societat patriarcal. Com a mostra m’ha semblat oportú de presentar un article publicat a l’EMPORION, sota el títol “Quina bellesa? (A les companyes del Centre Femení de Cultura i Esport)”, del 6 d’agost de 1933:

“Recordo, amigues meves, que era un vespre que estàvem reunides en el nostre local, i algunes de vosaltres discutíeu ‘quina era la bellesa que preferia l’home’. Com que no us vàreu posar d’acord, per mitjà del nostre periòdic jo us daré la meva humil opinió”. A partir d’aquí, l’autora de l’escrit parlava de 1) Bellesa física, 2) Bellesa moral, 3) Què desitja l’home d’una dona?, 4) Simpatia, 5) Puresa i castedat, i 6) La dona de casa i del carrer. “Companyes, no us espanti la fal·lera física. Per els homes que aspireu a tenir per marit, res significarà la manca de bellesa del vostre rostre si teniu l’ànima bella”. No cal seguir, crec que queda prou clar l’ample ventall ideològic de les noies que es reunien al Centre Femení de Cultura i Esport de Torroella i debatien sobre aquests temes.