Innovació per a combatre la pobresa

Com a conseqüència de la Covid-19, la pobresa creix a casa nostra i a tot el món. L’aprovació de l’ingrés mínim vital és un pas important per a combatre la pobresa extrema, però caldrà assegurar-se que arriba a qui ho necessita.

Un estudi de les Nacions Unides mostra que la Covid-19 augmentarà la pobresa en 130 milions de persones des d’ara i fins el 2030, el 56% en països africans. Oxfam alerta que el coronavirus deixarà en la pobresa un total de 500 milions de persones, entre el 6 i el 8% de la població mundial.

A Catalunya cada cop més persones són ateses a les plataformes d’aliments, es demanen un 40% més d’atencions als serveis socials, més gent es queda sense feina, més famílies són ateses per Càritas i altres organitzacions d’ajut. Les xifres diuen que a Catalunya més d’un 20% d’aquestes persones és el primer cop que s’hi adrecen i que un 40% d’infants estan en risc de pobresa.

La pregunta que ens fem és: les noves tecnologies, la innovació, què poden fer per a combatre la pobresa?

Ja vàrem parlar anteriorment de les Inversions d’Impacte (vegeu article de 25 de juny 2020), que són una de les coses que es poden fer, però hi ha moltes altres iniciatives:

  • IPA – Innovations for Poverty Action – i IGC – International Growth Center – treballen per aportar dades, proves i anàlisis rigoroses als governs i organitzacions de tot el món sobre els impactes de la pandèmia.
  • Business Fights Poverty explica que si bé la filantropia corporativa i l’ajut al desenvolupament seran necessaris a curt i mig termini, l’agenda de la recuperació exigeix una actuació col·lectiva i coherent de totes les empreses, incloses les corporacions i les petites i mitjanes empreses (PIMES) i proposen el que anomenen “Inclusive business” *

*  Un negoci inclusiu és una iniciativa empresarial sostenible que, mantenint la seva naturalesa amb fi de lucre, contribueix a la reducció de la pobresa mitjançant la inclusió de comunitats de baixos ingressos en la seva cadena de valor, sigui com a clients o consumidors, o com a productors, empresaris o empleats.

  • Construcció de capacitats creatives (Creative Capacity Building): CCB és el nucli de l’enfocament de D-Lab per al desenvolupament internacional i és fonamental per a aquesta tasca en el MIT (Massachusetts Institute of Technology). L’objectiu de la CCB és capacitar els participants per a crear o adaptar tecnologies que millorin les seves vides i enforteixin les seves comunitats.
  • Microfinances: consisteix en la provisió de serveis financers per a persones en situació depobresa, microempreses o clients amb baixos ingressos, incloent consumidors i autònoms.
  • RSC i RSC+D. Responsabilitat Social Corporativa: es defineix com lacontribució activa i voluntària a la millora social, econòmica i ambiental per part de les empreses, generalment amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva, valorativa i el seu valor afegit; RSC+D = el conjunt d’estratègies, polítiques i accions de l’empresa que estan orientades a contribuir a la lluita contra la pobresa en zones en desenvolupament.
  • Expansió de l’accés a Internet i a la telefonia mòbil: S’argumenta el benefici econòmic i social de la globalització de la inclusió a Internet, així com els efectes de la telefonia mòbil en la reducció del cost de les comunicacions i la seva expansió, en l’ augment consegüent de la productivitat i en l’obertura de l’accés a capital (a finançament).
  • Innovació en Educació i en Salut per a combatre la pobresa: Disminució de l’abandonament dels estudis; augment de la creació d’ocupació i de formació contínua a través de l’accés digital a escoles, centres de salut i llars en zones marginades; adquisició d’habilitats digitals i esperit empresarial dirigit a dones; millora de la salut de les dones, dels nens i especialment dels joves.
  • Incentivació de l’emprenedoria específica contra/des de la pobresa: ajuts i beques, incubadores, capital-risc,…
  • Les inversions de grans companyies tecnològiques en regions en desenvolupament han contribuït, entre d’altres impactes, a augmentar les inversions en infraestructures que, al seu torn, han ampliat les capacitats de desenvolupament econòmic dels països.
  • Aliances público-privades i aliances empresarials amb ONGs: Models de negoci que exploren la frontera entre les solucions de mercat i la caritat (“Models de Negocis socials”).

Aquesta relació de noves iniciatives no ens hauria de fer oblidar el gran nombre d’organitzacions a nivell mundial i regional que lluiten (algunes des de fa molts anys) per eliminar la pobresa. Sense pretendre ser exhaustius (cosa impossible), voldríem reflectir en el següent llistat algunes de les més conegudes (almenys per nosaltres):

  • Banco Mundial
  • FMI
  • FAO
  • Fondo Multilateral de Inversiones
  • OCDE/OECD
  • CEPAL
  • FIDA (IFAD)
  • Banco Interamericano de Desarrollo
  • Banco Asiático de Desarrollo
  • United Nations Development Programme
  • Centro Latinoamericano para el desarrollo rural
  • Center for International Development
  • Instituto Internacional de Investigaciones sobre Políticas Alimentarias
  • Universidad de las Naciones Unidas, Instituto de Nuevas Tecnologías
  • Oxfam, Caritas, UNICEF, Manosunidas, Cruz Roja
  • IDPM/Chronic Poverty Research Centre
  • IRN, Chatham: Instituto de Recursos Naturales
  • Instituto de Desarrollo de Ultramar (ODI)
  • Organismo Sueco de Cooperación para el Desarrollo Internacional
  • Instituto Mundial de Investigaciones de Economía del Desarrollo
  • Centro de Cooperación Internacional en Investigación Agrícola para el Desarrollo
  • Agencia Nacional para la Superación de la Pobreza Extrema
  • Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo
  • Center for Social Innovation of Standford University
  • Center for Social Innovation of Harvard University
  • Skoll Fundation
  • Younge Fundation
  • Ashoka
  • Schwab Fundation
  • Centro de Innovación Social de Esade
  • Denokinn, Centro Vasco de Innovación, Emprendizaje y Desarrollo de Nuevos Negocios.
  • Sustainable Development Goals Fund

A més de les organitzacions esmentades hi ha desenes de milers d’ONGs al món que treballen de forma solidària i d’una manera o altra ajuden a combatre la pobresa. Convidem el lector a buscar a Internet la composició i els objectius per a la pobresa de les mencionades i de totes les restants…i a col·laborar-hi si ho estima convenient.

foto: Miguel Lorenzo