Alumnes de l’INS Montgrí expliquen com viuen el Carnestoltes a l’institut. Una festa alegre que serveix per potenciar la cohesió de grup, la creativitat i valors com saber guanyar i saber perdre, treballar per al grup-classe i compartir un projecte que demana saber-se posar d’acord, fer aportacions i respectar diferents opinions, entre d’altres.
Albert José Esteve
Aina Torrent Serinyà
Ona Vilà i Colomer
3r ESO C
L’etimologia de la paraula Carnaval, és confusa, hi ha diferents teories al respecte, però ningú sap amb exactitud el significat ni l’origen d’aquest mot tan especial. Moltes persones pensen que prové del llatí concretament de les paraules carne (el seu significat en català es carn) i vale (el seu significat en català es adéu). La idea era referir-se a l’acomiadament de la carn per causa dels dejunis, en els quals s’ha d’intentar no menjar carn durant 40 dies.
El carnaval és, normalment, una de les festes més esperades per tothom, fins a tal punt que uns dies abans de la gran celebració, el poble ja és ple de garlandes de tots els colors. La quaresma és una tradició que ja quasi s’ha perdut, molt poca gent continua amb el costum d’evitar menjar qualsevol tipus de carn durant el dejuni, com es feia antigament a totes les llars cristianes.
Per a nosaltres i la gent que ens envolta el carnaval és una època molt esperada i recordada. Mig poble espera fora de casa seva i la gent arreplegada a la plaça més gran de la vila, tots amb una disfressa peculiar i única, ballen al ritme de la música i alhora llencen un munt de serpentines als amics, i fan màgica la festa del carnaval.
Quan érem petits, a l’escola de primària vivíem molt el carnaval. Durant una setmana, el rei carnestoltes ens donava consignes sobre com vestir-nos i l’escola era un mar de coloraines i rialles. Un dia anàvem amb un davantal, l’altre amb un llaç al coll, l’altre amb la cara pintada, amb un pentinat estrafolari…
Aquí a l’institut, el rei carnestoltes no té temps de venir i donar-nos consignes. Per això només ens disfressem el divendres, el dia del concurs de comparses. Cada any va d’un tema diferent, cada classe escull una cançó i s’ha d’inventar una coreografia per ballar-la el divendres davant de tot l’institut i un tribunal que les avalua i en premia una de cada curs. Primer de tot, s’ha de triar una cançó i es fa de manera ordenada, primer un curs, després l’altre… i sempre es mira que no hi hagi dues classes que facin la mateixa cançó. Un cop tenim les cançons, ara toca posar-se a assajar i muntar una coreografia amb cara i ulls. Una coreografia que impressioni al jurat. Un cop tenim la coreografia parlem de vestuari, busquem coses fàcils, que tothom pugui tenir i no ens gastem gaires diners. Perquè el vestuari sigui el correcte, ens ha de permetre moure’ns amb facilitat per l’escenari, ha de lligar amb el tema de la cançó, ha de ser original i fàcil d’aconseguir o de fer. Un cop ja ho tenim tot, ja estem preparats per sortir a l’escenari i deixar el jurat i els altres alumnes amb un pam de nas!
A la nostra classe, vivim el carnaval amb molta il·lusió. Això sí, no obliguem ningú a ballar i a participar del carnaval. Bàsicament perquè hi ha gent que té vergonya i a qui no agrada el carnaval i ho respectem. Així doncs que entre tots triem la cançó. És complicat triar una cançó entre una classe de vint-i-cinc persones, però ho aconseguim. Entre discussions, opinions, crits, votacions… acabem escollint una cançó. Aquest any, vam escollir “El cicle de la vida” de la banda sonora de la pel·lícula “El rei lleó”. És una cançó que trenca una mica amb totes les altres que havíem escollit els altres anys, perquè la majoria de classes escull cançons ràpides, fàcils de ballar i aquest any nosaltres hem optat per una cançó lenta. Un pèl més complicada a l’hora de crear la coreografia. Un cop tenim triada la cançó, ens posem a treballar en la coreografia. Aquesta etapa, la fem només els que participem al carnaval.
Aquest any, el nivell de participació a la nostra classe és molt baix. De 25, només hi participem 12 persones. Com que la cançó és lenta, aquest any hem optat per muntar una coreografia de dansa contemporània. Serà complicat que totes anem a l’hora i executem correctament els diferents passos, ja que sovint la col·locació de l’esquena és el més important i el més complicat. Però creiem que ens en podem sortir. Necessitem hores de tutoria, de educació física i hores a les tardes al garatge d’una companya per poder muntar-ho tot. Les últimes setmanes són les més atrafegades i les decisives. Tot i així ho aconseguim! La nostra coreografia comença amb un trio, el lleó, la lleona i el mico. Un trio contemporani i dolç que lliga amb el començament potent de la cançó. Llavors apareixen a l’escenari els negres que comencen a ballar col·locats en forma de piràmide quan comença la lletra de la cançó. El ball acaba quan els negres adoren el petit lleó acabat de néixer que alça el mico davant de tothom i la música deixa de sonar lentament. Un cop tenim la coreografia muntada, tirem endavant el projecte del vestuari. La primera idea era vestir-nos tots d’animals diferents. Però finalment ens decantem per una disfressa més senzilla. Ens disfressem de negres d’una tribu africana. Portem unes faldilles que intenten imitar la ràfia, collarets de macarrons fets per nosaltres i anem totes vestides de color negre. Pensant se’ns va acudir de dur plantes a les mans perquè fossin més vistoses, però és una idea que vam acabar descartant perquè ens eren incòmodes a l’hora de ballar. Pel que fa al lleó i la lleona, van vestits de color marró, la lleona amb una faldilla de gassa de diferents tons. Però el que més destaca són les màscares en forma de cap de lleó fetes per un company de la classe. Tots plegats fem patxoca. Un cop ho tenim tot fet, només podem esperar que ens toqui mentre veiem els altres actuar.
El concurs de coreografies té moltes coses positives entre les quals la feina amb equip i l’esforç. Totes les persones s’esforcen molt per aconseguir el màxim resultat. També és una manera de desconnectar de la feina i poder gaudir d’una experiència amb els companys i companyes de classe. És una activitat diferent a les quals estem acostumats a realitzar a l’institut.
Aquest any en el concurs de coreografies s’havia de preparar un ball en que la cançó parlés de algun animal o que a la lletra hi sortís el nom de algun animal. El jurat estava format per dos exalumnes de l’institut: en Pere i la Raquel, dues professores: la Sol i la Isabel i finalment dos administratius. El jurat va haver de prendre una decisió molt difícil però finalment van decidir els guanyadors d’aquest any. Els guanyadors van ser 1r D que va ser el primer any que participaven i van ballar “Chipirón” de Bongo Botrako. Dels grups de segon van guanyar els estudiant de 2n A amb la cançó de “Dark horse” de la Katy Perry. De 3r van aconseguir la victòria l’alumnat de 3r B amb el tema de “El Cocodirlo” de King Africa. De quart el pla singular i la UEC van aconseguir la victòria amb el tema de “El Tiburón” i finalment del concurs en el qual participaven els alumnes de batxillerat el premi va ser per els alumnes de 1r A amb la cançó de “el xai Shaun” i “el Timmy”.
De cares al curs vinent es podrien ampliar els premis, és a dir, en comptes de donar un premi per curs, ens podríem inventar un premi per cada classe. Per exemple, dins de cada curs es podria premiar l’originalitat, el vestuari i la coreografia. En cas de ser quatre classes s’hi podria incloure la dificultat o la música… Això és igual, el cas és que potser si tots tinguéssim reconeixement ho prepararíem amb més ganes.
Per acabar, hem preguntat a la gent del nostre entorn què en pensa del carnaval. Molts opinen que és una festa divertida, alegre, esbojarrada, una festa que cal celebrar any rere any. D’altres opinen que hauria de ser una festa d’estiu, no d’hivern, per poder lluir les disfresses sense passar fred. També hi ha gent a qui no agrada, perquè això de disfressar-se no agrada a tothom. Pel que fa al carnaval a l’institut, hi ha diverses opinions, uns diuen que és una bona idea el concurs de coreografies, perquè treballa valors com el de la cooperació, el de l’esforç… N’hi ha d’altres que opinen que seria millor fer com a les escoles de primària, anar-se disfressant durant tota la setmana.
En general, el carnaval és una festa alegre que trenca els esquemes de la seriositat i fa gaudir des dels més petits fins als més grans. Una festa que no s’hauria de perdre i que cal celebrar any rere any!!
Part final del ball. Participants al carnaval de la classe de 3r C