Les iniciatives privades
Torroella gaudeix de fundacions privades que enriqueixen el panorama cultural de la vila. Sense caure en interferències, és del tot necessari que els seus impulsors i mecenes sentin l’escalf institucional i la participació de tothom. És desitjable que les diferents iniciatives privades tinguin el suport necessari, la consciència de formar part d’una xarxa cultural i l’agraïment ciutadà. Les fundacions tenen fons d’enorme vàlua cultural i cal vetllar per la seva permanència a la nostra vila.
Els creadors locals
A Torroella i comarca hi resideix un nombre considerable de persones relacionades amb la creació artística i literària. Hi conviuen diverses cultures, creadors de diferents procedències que són un potencial d’insospitades possibilitats. Ningú millor que els mateixos creadors per trobar camins fructífers de creació i difusió. Cap persona dedicada a la creació ha de quedar-ne al marge. Aimé Césaire ho va deixar escrit perfectament: “Cap grup humà ha tingut l’etern monopoli de la bellesa, la intel·ligència i el coneixement; hi ha hagut lloc per a tots els pobles a la cita amb la victòria, la victòria humana”. Hi ha un excessiu desconeixement entre gent del territori, gent de pas o de veïnatge en períodes de vacances i els creadors arribats d’altres països. La creació ha de ser un element de contacte, coneixement mutu, intercanvi, enriquiment i col·laboració.
Claredat en les funcions
En un article anterior em declarava partidari que els ajuntaments ajudin a fructificar les iniciatives culturals que sorgeixen d’associacions o de persones particulars. Parlava d’ajuntaments com a paraigües més que competidors. Però els ajuntaments no poden obviar les responsabilitats directes en el funcionament de centres culturals com els arxius, museus, auditoris, teatres, etc. Tot i que a vegades es troben solucions perfectes per una col·laboració entre un ajuntament i una associació: a Torroella tenim un cas paradigmàtic, el Cinema Montgrí, de propietat municipal i gestió privada.
Seria convenient una major presència del sistema públic cultural en el territori. A vegades només pensem en les necessitats econòmiques oblidant que les institucions públiques tenen altres vies possibles de col·laboració, com la de facilitar assessorament i suport tècnic per activitats concretes. O ajudar a la formació dels tècnics locals, per exemple, amb estatges a centres d’excel·lència de reconegut prestigi internacional. No hi ha millor manera de gestionar correctament els pressupostos que dedicar esforços per aconseguir que els tècnics estiguin motivats i gaudeixin de formació actualitzada.
Una gestió eficaç exigeix evitar solapaments, establir una bona comunicació i estalviar possibles indefinicions. Poso l’exemple de l’Arxiu com un cas d’indefinició. Els qui vam tenir la responsabilitat d’iniciar el primer museu vam trobar un nom ben transversal: “Museu del Montgrí i del Baix Ter. Centre d’Estudis i Arxiu”. Tres centres en un. Una cosa era el Centre d’Estudis (que pretenia a la vegada crear un Centre de Documentació) i l’altre l’Arxiu. Aleshores l’Arxiu municipal es trobava en un estat lamentable amb més que probables pèrdues de documents significatius de la nostra història. S’ha realitzat una feina encomiable i actualment tota la documentació està salvada, catalogada i ben arxivada en mobiliari adient. Quan el Museu es va traslladar a can Quintana, canviant substancialment el contingut de l’antic Museu del Montgrí i del Baix Ter, es va iniciar el Centre de Documentació. La més recent ubicació de l’Arxiu a can Mach l’ha allunyat físicament del nucli cultural de can Quintana i aquesta circumstància ha penalitzat el seu funcionament global. Des de fora, no queden clares les competències de l’Arxiu i del Centre de Documentació. Si l’Arxiu limita les seves atribucions a les tasques d’Arxiu Administratiu, el Centre de Documentació quedarà aviat sobrepassat pel poc espai de què disposa. Però si l’Arxiu és Històric, com es reparteixen les responsabilitats de cada centre? Crec que fa falta una reflexió sobre aquest tema i clarificar funcions. Resumint: no n’hi ha prou que els dos centres exerceixin correctament un treball, es requereix establir competències i evitar ambigüitats en bé de l’eficiència i d’un millor ús per part dels estudiosos.
