Photo by Nott Peera on Unsplash
Ara fa uns 12 anys, quan estava cursant els estudis de Ciències Ambientals, per a una assignatura vaig escollir realitzar un treball adreçat a la problemàtica de les immersions a les Illes Medes.
Eren temps en els quals l’arxipèlag estava protegit sota la figura de Reserva Marina i en el qual, com en l’actualitat, la llei regulava el nombre màxim d’immersions diàries, establint diferents barems per a diferents activitats subaquàtiques i variables en funció de l’època de l’any. En aquella època, la quarantena d’empreses que es dedicaven a fer immersions gestionaven elles mateixes com es repartien els permisos, cosa que va canviar el 2004, passant el control a mans de la Generalitat. Recordo haver parlat amb representants de tots els sectors implicats: equip gestor de la reserva, govern local i empreses d’immersió. Arribat el moment de tractar un tema espinós com el respecte del nombre màxim d’immersions, tots aquests agents oferien respostes elusives, remetent-me al redactat de la llei. Ningú s’atreví a afirmar que es respectaven els llindars, intuint o acceptant implícitament que no es complia la normativa.
Ha fet falta més d’un decenni, però sembla que finalment alguna cosa comença a canviar a les Illes Medes. L’estiu passat, el cos d’Agents Rurals va realitzar inspeccions sobre el terreny per tal de verificar que totes les empreses haguessin oficialitzat les immersions que realitzaven i que els seus clients no causessin danys al medi marí. A més, l’octubre passat l’Associació de Naturalistes de Girona va presentar una denúncia a la fiscalia de Medi Ambient de Girona, adduint que hi havia indicis que algunes companyies no estaven respectant el límits legals. Fruit de la campanya dels Agents Rurals, es van obrir 24 expedients sancionadors i es van lliurar multes per un valor de gairebé 30.000 euros, part dels quals equivalents a aplicar la mínima sanció possible corresponent a 100 euros per client sense llicència. Tenint en compte que els agents van realitzar una setantena d’inspeccions a centres d’immersió, tot indicaria que la llei s’ha estat violant de forma bastant generalitzada. Malgrat això, la fiscalia va desistir d’investigar el cas, en considerar que la denúncia dels naturalistes era massa genèrica i no exposava fets concrets. Ai, la desídia!
Convé recordar que, més enllà d’una trampa administrativa i legal, el que es posa en perill amb aquest tipus d’infraccions és la integritat dels ecosistemes de les illes. Cada accés d’embarcacions i cada immersió suposen un petit impacte sobre un delicat sistema natural. La limitació de les llicències no és un caprici o un llindar aleatori, és una garantia que els impactes negatius derivats de les activitats subaquàtiques puguin ser absorbits i no comprometin la sostenibilitat del sistema a llarg termini. Al capdavall això va a favor de tothom, tant del nostre patrimoni natural com del sector turístic de l’Estartit que es beneficia de la seva conservació en explotar-lo. Convé recordar que, abans de limitar les activitats a principis de la dècada de 1990, s’arribaven a produir més de 1.000 immersions diàries durant els dies d’estiu, cosa que tenia greus conseqüències per la conservació de les espècies, tal com quedà documentat en el seguiment realitzat per biòlegs. Ja era hora, doncs, que l’administració intercedís per fer que tothom respecti la normativa.
Davant d’aquesta nova situació, alguns empresaris del busseig, amb el també regidor de turisme a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit Genís Dalmau al capdavant, ja han reclamat flexibilitzar el límits d’immersions. De moment, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, no ha tancat la porta a revisar la normativa. Veurem què passa quan una bona llei es converteix en escull si és aplicada.