L’any 1932 s’aprovà l’Estatut de Núria i es convocaren eleccions al Parlament de Catalunya.
D’aquelles eleccions a mi m’impressiona, com a torroellenc, aquest comentari publicat a EMPORION: “Es dóna la coincidència que en cada llista hi figuren persones de representació genuïnament torroellenca. A la de l’Esquerra va el nom del nostre entranyable amic Sr. Pere Blasi. A la d’Acció Catalana, Joaquim de Camps i Arboix, també molt estimat company nostre. I a la de la Lliga Regionalista, dues personalitats tan conegudes i considerades entre nosaltres com els Srs. Narcís Camps de Bellcaire i Pelai Negre. Aquesta coincidència palesa abastament que Torroella es trobarà directament representada al Parlament Català sigui quin sigui el resultat de la lluita.”
És ben sabut que Esquerra va aconseguir una victòria aclaparadora i el representant directe de Torroella al Parlament va ser el senyor Blasi. Acció Catalana, en canvi, va obtenir uns resultats més minsos dels esperats, així que no va obtenir acta de diputat Joaquim de Camps i Arboix, una persona de gran vàlua i relacionada estretament amb la nostra vila. Intentaré explicar molt breument qui era i quina va ser aquesta forta vinculació.
La seva família tenia el domicili al carrer de l’Hospital, una mica més amunt del de Sant Ramon, una gran casa, si bé ell va néixer a Girona l’any 1894, i va exercir la carrera de jurista en aquella ciutat. Però els seus llaços amb Torroella van ser molt estrets, sobretot durant la seva joventut. L’any 1911, per exemple, quan tot just tenia 17 anys, va pronunciar la conferència “Records històrics de Torroella i del castell de Montgrí” en una sessió solemne, presidida per l’alcalde Joaquim Mundet, i amb una excepcional assistència de públic. I en constituir-se l’any 1912 l’Ateneu Montgrí, Camps i Arboix se’n va fer soci, va col·laborar a Mont-gris, òrgan de l’entitat, i més endavant també ho féu amb molta assiduïtat a EMPORION.
La lectura d’exemplars de fa cent anys del nostre periòdic permet de seguir bona part de la seva trajectòria professional i política. Defensor de les Zones Franques, amb forta oposició a Madrid, el març de 1915 participà activament en un debat que s’organitzà a Sant Feliu de Guíxols. EMPORION diu: “El parlament del nostre amic fou molt celebrat per la nombrosa concurrència que assistí a tan important acte.” El juny d’aquell any el periòdic felicitava “el nostre bon amic en Joaquim de Camps i Arboix, que ha acabat la carrera de Lleis després de brillantíssims exercicis”. Aquells anys fou constant la seva presència a Torroella: l’agost de 1915 va ser nomenat secretari del jurat del Concurs d’Història de Catalunya que patrocinava l’Ateneu Montgrí, participà en la subscripció per adquirir la bandera catalana que presidí la seu de l’entitat, conjuntament amb Blasi fou nomenat assessor de la Secció Escolar de l’Ateneu, i el febrer de 1916 hi passà a presidir la Secció Estudis i Cultura… El març d’aquell mateix 1916 va ser elegit vicepresident de la Junta Directiva del Sindicat Agrícola de Torroella i, en funció d’aquest càrrec, va escriure reiteradament a EMPORION sobre la necessitat i els beneficis de la formació agrícola.
El seu ideal catalanista va anar sempre acompanyat d’activisme polític. El febrer de 1916 EMPORION anuncià la promoció a Girona d’un nou setmanari catalanista, El Gironès. “Sembla que serà son redactor en cap el nostre entranyable company, el jove advocat en J. de Camps i Arboix”, i el febrer de 1917 EMPORION diu: “[…] com a representants dels elements regionalistes de la comarca de Torroella, els nostres bons amics en J. de Camps i Arboix i en Lluís Pujol assistiran a la reunió que tindrà lloc a la Bisbal, amb l’objecte d’anar a una ampla organització de forces.” El 12 d’agost d’aquell mateix 1917, amb motiu de la mort del president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, Camps escriu a EMPORION l’article “Mirarem cap a ell…”, ple de patriotisme i de sentiment.
El diumenge 9 de juny de 1918, l’Agrupació Nacionalista de Torroella de Montgrí va fer la seva presentació al teatre Jou, amb adhesions de Francesc d’A. Cambó, ministre de Foment a Madrid, i d’altres personalitats. “En nom de l’entitat que es constituïa parlà en Joaquim de Camps i Arboix, que esbossà la visió de la vida política de Torroella […]; recordà els inicis de l’obra de renovació per mitjà d’una obra de cultura realitzada per l’Ateneu Montgrí, […]; acabà expressant les aspiracions del nacionalisme torroellenc i oferint el concurs de tots els esforços i sacrificis.” I diu EMPORION: “Acabà l’acte i tothom feia comentaris de l’èxit assolit, mai vist a Torroella […].”
Passaren els anys. El 1922 Camps i Arboix va passar a militar a Acció Catalana, que veia la Lliga poc nacionalista; el 1923 arribà la Dictadura; el 1931 es proclamà la República; aquell mateix any, acordada l’autonomia, Camps i Arboix va ser diputat al Parlament provisional. Entre 1934 i 1936 va ser alcalde de Girona, i durant els fets del Sis d’Octubre de 1934 proclamà l’Estat català i va hissar la bandera estelada al balcó de l’Ajuntament. El 1939 s’exilià. Tornà a Catalunya el 1948.
Especialista en la història dels remences, va escriure Verntallat, cabdill dels remences (1955) i La reivindicació social dels remences (1960). Publicà La masia catalana (1959), Les cases pairals catalanes (1965), i moltes altres obres sobre problemes polítics o jurídics i estudis biogràfics. Col·laborà a Quaderns de Perpinyà, Destino, Revista Jurídica de Catalunya, Revista de Derecho Agrario Español…
Quin planter a Torroella fa cent anys! I quina collita!