El Moviment Europeu Internacional (MEI) es va constituir l’any 1948, quatre anys després d’acabar la Segona Guerra Mundial, per voluntat de persones que veien que Europa no podia tornar a les confrontacions.
La voluntat i l’objectiu és treballar per una Europa democràtica, federal, unida, solidària, que respecti els drets humans i la llibertat i fer-ho des de les realitats dels consells i associacions que componen el Moviment Europeu. Avui, 39 consells i 35 associacions treballen per mantenir, des del seu àmbit territorial o sectorial, l’ideal democràtic i d’unió a Europa. El Consell Català del Moviment Europeu forma part del MEI i treballa, des de Catalunya, per informar i debatre el que passa a Europa a la societat catalana i per donar a conèixer la realitat catalana a Europa. El dia 26 i 27 de maig ha tingut lloc a la Haia la reunió anual que fa el Moviment Europeu.
El MEI no és aliè a la realitat europea, de manera que s’han debatut els reptes que avui preocupen Europa, com són el Brexit, les migracions i el dret de circulació de les persones i la seguretat. La possibilitat que el dia 23 de juny els ciutadans britànics puguin decidir en referèndum que marxen de la UE preocupa tothom i també el MEI. S’ha aprofundit en els pros i contres i la veritat és que, si traiem el debat apassionat, ideològic o interessat, la balança és a favor que el Regne Unit es quedi a la UE, perquè els cost econòmic i també polític i social és molt important, sobretot per al Regne Unit, però també per a la UE. Pel que fa a les migracions, entenent-ho com la crisi dels refugiats i les dificultats de mantenir la lliure circulació de persones, s’ha estat crític amb la gestió que n’està fent la UE i sobretot els estats membres, i s’imposa una voluntat ferma d’actuar amb solidaritat amb els refugiats i evitar cap pas enrere amb la lliure circulació de persones. I pel que fa a la seguretat, després dels atacs terroristes a Franca i Bèlgica, s’ha convertit en un element clau per la llibertat dels ciutadans europeus i contra la possibilitat de ser manipulats pel populisme que utilitza la por com a coartada.
S’ha destacat l’aposta que fa l’alt representat per la Política Exterior i de Seguretat, Federica Mogherini, cara a una nova estratègia de seguretat per a la UE, però alhora s’ha criticat que ens contentem amb grans declaracions i acords que després no es porten a la pràctica, com és la realitat de manca de coordinació i canvis d’informació de les policies de diferents estats, que causen greus mancances que redueixen l’eficàcia per garantir la seguretat. La presència del president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i del ministre d’Afers Exteriors d’Holanda, Bert Koenders, varen completar el nivell de la jornada. Podem constatar que el moviment europeu, preocupat pels reptes que tenim sobre la taula, alhora està amatent, fent accions i influint per trobar-hi solucions, sempre amb la idea inicial dels fundadors, de treballar, des de la societat i el territori, per garantir una Europa democràtica i unida.