Durant aquest estiu i fins ben entrat el mes d’octubre es pot visitar, a l’Espai Carmen Thyssen del monestir de Sant Feliu de Guíxols, una exposició de pintura paisatgística molt valuosa i interessant.
Aquesta exposició, que porta com a nom complet “L’ideal en el paisatge. De Meifrén a Matisse i Gontxarova”, s’ha dut a terme gràcies al mecenatge de la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza, que ha portat fins aquí una part de la seva pròpia col·lecció, i a l’interès i la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Feliu, que ha creat un espai propi amb el nom de la mecenes. Tot això s’ha fet, a més a més, sota el patronatge de la Fundació Privada Centre d’Art Col·lecció Catalana de Sant Feliu de Guíxols.
En aquesta exposició, amb una intenció clarament de síntesi de tendències esparses i de buscar noves connexions entre visions molt diferents d’artistes també molt diferents, s’hi persegueixen diferents objectius. Un d’aquests és la celebració del paisatge com a font d’inspiració, “la natura…”, que diria Weissenbruch, segons explica Marjan van Hetteren en el llibre de l’exposició. Un altre dels objectius aconseguits és demostrar que aquest ideal del paisatge, els pintors l’assoleixen abastament, però des de tècniques i trajectòries personals molt diverses, i en ocasions molt allunyades. Un tercer aspecte de l’exposició, i un dels més importants, és el d’haver situat, de manera senzilla i oberta, l’emplaçament dels pintors catalans a cavall entre els segles XIX i XX dins del panorama general de la pintura europea i americana d’aquesta època. Aquí la visió de pintors com Urgell, Granell, Martí i Alsina, Mir, i més endavant Sunyer, Meifrén i Bosch Roger, dialoga de tu a tu amb la dels altres grans pintors que hi trobem reunits. Aquesta proposta de la crítica d’art no es contemplava fa unes dècades endarrere.
Per acabar aquesta crònica, no vull deixar de mencionar el llibre que recull tot el treball dels promotors i de la comissària Pilar Giró. És un llibre en què es descriu perfectament la proposta cultural i artística de la Fundació i que mostra amb una alta qualitat d’impressió les fotografies de tots els quadres. En aquestes s’aprecia molt bé el color autèntic de les teles. En la seva edició també hi han contribuït el Patronat de Turisme de Costa Brava Girona, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tampoc no vull acabar sense assenyalar el comentari individualitzat de cada quadre que trobem en el llibre. És un plaer llegir el comentari ajustat a una pintura determinada, de persones expertes i molt coneixedores del que parlen, que situen l’obra en el context personal del pintor i de l’entorn social i artístic en el qual es movia.
Crec sincerament que és una de les millor exposicions de pintura que podem veure actualment a Catalunya i que seria bo poder fruir-la encara més temps, en aquest mateix marc o en altres indrets.
