M’ha arribat a les mans un escrit de la Comisión de Justicia y Paz de Sevilla, que reflexiona sobre la crisi alimentària i que, em sembla, val la pena difondre’n els contingutsLes Nacions Unides es van comprometre a combatre i reduir a la meitat la fam en el món a la meitat abans de l’any 2015. 840 milions de persones pateixen fam crònica i la xifra de famolencs continuarà creixent si no es posa remei a aquesta situació.Qui té la culpa que passi això?
- No la té el creixement dels habitants de la terra. Des de l’any 1960 fins avui, la població mundial s’ha duplicat, però la producció d’aliments s’ha triplicat. Això vol dir que hi ha aliments suficients per a tota la humanitat i que en sobren. Entre el que fem malbé i llencem els països benestants, i el consum de països com l’Índia i la Xina que tenen accés a un nivell de benestar i consumeixen molt, fa que no es redueixi la xifra de famolencs, sinó que creixi.
- Biocombustibles.
La Unió Europea, els Estats Units i altres països han apostat pel biocombustible com a alternativa al petroli, el preu del qual s’està apujant de forma constant i a un ritme molt ràpid, i sembla que s’esgotarà en un termini no gaire llunyà. Més del 20 % de la collita de cereals dels Estats Units s’està derivant per obtenir energia. - El preu del petroli és una altra de les causes de l’encariment dels aliments. Produir-los o transportar-los és cada vegada més car.
- L’especulació.
L’especulació és una altra de les causes de la pujada del preu dels aliments.
El capital inversor cerca nous mercats i com que el sector immobiliari ha deixat de ser negoci, els grans inversors han apostat pel comerç dels productes agrícoles de primera necessitat. Juguen amb un factor favorable: menjar és necessari i dominar aquest mercat és garantia de guanys quantiosos. Hi ha un fet esgarrifós: el comerç de cereals està en mans de cinc multinacionals. I espavilats com són els capitalistes, n’han retirat del mercat grans quantitats esperant que els preus s’apugin. - Qui paga aquesta crisi?
Només cal un fet per respondre a aquesta pregunta. Els ciutadans de països rics gasten el 15 % dels seus ingressos per comprar articles de primera necessitat i els països pobres gasten el 90 %, la qual cosa vol dir que ara ja no tenen diner per comprar. Això ha provocat revoltes en diversos països: Mèxic, Myanmar, Egipte, Marroc, Haití, Senegal, etc. Remarquem un fet espectacular: segons càlculs d’organismes internacionals, per la puja d’un 1 % en el preu mundial dels aliments, 15 milions de persones se sumen a la xifra dels famolencs. - Què podem fer?
Suggeriments:
- Col·laborem de forma constant i generosa amb organismes que tenen per objectiu ajudar els pobres de la Terra (Mans Unides, Càritas, Comerç Just, etc.).
- Fem treball d’informació i sensibilització en el nostre entorn per tal que es prengui consciència del problema. Això serà una forta pressió política per als nostres governants
per tal que posin en pràctica, almenys, els acords que han pres (0,7 %, objectius de desenvolupament del mil·lenni, etc.). - No posem els nostres estalvis en fons d’inversió especulatius. Els nostres guanys podrien afavorir l’explotació d’altres persones. Busquem informació sobre fons ètics i altres formes d’estalviar sense perjudicar tercers.