Queden lluny els anys en què a Europa occidental hi havia certa estabilitat pel que fa als estàndards democràtics. Si ens fixem en les eleccions, normalment els partits que acabaven governant eren els socialdemòcrates o la dreta moderada, fruit d’una societat estable, amb una economia en creixement i amb una classe mitjana àmplia que estava compromesa i còmoda amb el sistema democràtic. Des d’aquells anys vuitanta i noranta del segle passat, han succeït molts fets que han alterat aquella estabilitat. D’una banda, un canvi tecnològic que ens afecta en la vida individual i professional. L’aparició d’internet i les xarxes socials ha canviat del tot el món de la informació i de la comunicació, altrament situats en sectors estables. L’economia ha quedat afectada per diferents crisis i, en part, també per la incidència de les noves tecnologies aplicades a la producció i eficiència de les empreses i també amb la creació de grans empreses de gestió de dades i comunicació que han esdevingut, en pocs anys, empreses globals, en molts casos més poderoses que alguns estats. Tot plegat ens ha portat a una societat amb noves formes de treball, deixant molta gent fora del sistema i, massa sovint, amb sous baixos, que estan creant una economia en mans de pocs rics i massa gent amb dificultats econòmiques, i amb una classe mitjana cada vegada més petita, afeblida i amb menys capacitat d’influència. Tot això ha afectat naturalment la societat, que mostra símptomes de cansament i amb la sensació que la política tradicional no té solucions per als seus problemes. En aquest escenari part de la ciutadania és procliu a escoltar els cants de sirena de partits d’extrema dreta i d’altres que ofereixen solucions simples a problemes complexos, tibant les costures de les societats democràtiques amb debats com la immigració, la qüestió de gènere, el dilema seguretat versus llibertat i d’altres. De fet, estem davant de nous actors polítics que arriben a qüestionar el mateix sistema democràtic que els permet estar presents i influir. Aquesta situació genera que part de la ciutadania es pugui sentir còmoda amb sistemes més autoritaris, fet que fa evolucionar els partits, especialment la dreta, cap a plantejaments d’extrema dreta, fins al punt que es qüestionin els resultats electorals, com ha passat als EUA o al Brasil. Tot això passa al món occidental, però si ens fixem en la Xina i també en Rússia o Turquia, observem que la democràcia, tal com l’entenem a Occident, està absent en massa estats i molt debilitada en d’altres. Aquest escenari ens situa en un món en què hem de defensar la democràcia i la llibertat, idees que creiem consolidades i que serien a la llarga les que prevaldrien a la majoria de societats. La solució és complexa, però està clar que passa per recuperar els estàndards que defineixen la democràcia i també per fer polítiques que donin resposta a la ciutadania i ajudin a cohesionar econòmicament la societat, reduint les desigualtats i evitant que ningú es quedi fora del sistema. Ens hi juguem el nostre present, i el futur en llibertat dels nostres fills i filles.
Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 8 de novembre de 2022
