Cada setmana passo almenys dos cops –d’anada i de tornada- pel tram de la C-31 que va de la nova rotonda de Verges fins a la cruïlla del nucli del Pont del Príncep, a l’entrada sud de Figueres. Que quedi clar que he escrit més d’una vegada que aquesta havia estat fins ara la carretera de la vergonya. Era la via principal -l’única si no es volia fer marrada fins a Girona- per accedir de l’Alt al Baix Empordà o viceversa i, per tant, a tota la Costa Brava centre. I malgrat aquest potencial de trànsit, que la convertia en un eix viari bàsic de la xarxa gironina, havia estat fins ara un vial tercermundista. I no parlem ja dels darrers temps, amb els sots sense reparar perquè l’Administració de torn devia pensar que els automobilistes ja es podien esperar a la nova carretera.
Després de tot aquest calvari -i mai més ben dita la paraula- durant la passada Setmana Santa es va obrir al trànsit la nova variant que fins a Verges evita els pas per l’interior de tots els nuclis de població (Vilacolum, Torroella de Fluvià, l’Arbre Sec, Viladamat, la Creu d’Albons, Tor i la Tallada). D’entrada, la nova C-31 facilita comoditat al conductor, li estalvia temps i benzina i -el més important de tot- millora notablement la seguretat. Cada any es produïen diversos accidents al llarg del seu recorregut i massa sovint amb víctimes mortals o ferits greus. No tinc estadístiques a la mà, però segur que el percentatge era superior a la mitjana.
No podem oblidar que durant el temps que han durat les obres de construcció s’han aixecat nombroses veus de protesta denunciant l’impacte visual i mediambiental que el nou vial causava sobre la comarca. Crec que fins i tot en vaig escriure alguna cosa. Davant d’aquestes crítiques, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, sempre deia que la nova C-31 esdevindria un esplèndid mirador sobre l’Empordà. Té tota la raó. Potser sí que es podria haver evitat algun pas elevat, però una carretera d’aquestes característiques és un preu que hem de pagar pel progrés de la nostra societat, però resulta que al mateix temps esdevindrà un espai per gaudir visualment de la plana de la comarca i per apreciar-la encara molt més.
Ja se sap que mai plou a gust de tothom. Fa un temps eren els ecologistes i un grup d’artistes els que qualificaven de “desproporcionada i exagerada” la carretera. I que consti que aleshores pensava que tenien força raó. Com a rèplica, els alcaldes de la zona van recordar la necessitat de millorar la seguretat viària de la zona. Avui, però, hem de reconèixer que anaven plenament encertats. Hem de pensar que el trànsit local, aquell que es correspon als desplaçaments entre els pobles, es continuarà fent per la carretera vella. S’ha de pensar, per tant, que els tractors i altres vehicles lents ja no passaran per la variant. Només hi ha un únic tram que s’ha mantingut i és el del pont sobre el Fluvià, entre l’Arbre Sec i Torroella de Fluvià, però són uns quants metres. La resta del vial continua desglossat entre la nova i la vella carretera. Això repercutirà, també, en una millor accessibilitat entre una i altra. No és que es divideixi el trànsit però està clar que es repartirà la seva intensitat.
Juntament amb la seguretat i la comoditat, i al fet que es posa punt final a una demanda històrica, intueixo que la nova C-31 també potenciarà les relacions entre el Baix Ter i l’Alt Empordà. Fins ara els municipis que envolten Torroella de Montgrí tenen tendència a desplaçar-se fins a Girona per a segons quins tipus de gestions de tipus professional i/o comercial. Ara la tendència pot variar i això és positiu si volen enfortir l’Empordà en conjunt. I quan entri en funcionament l’estació del TGV, està clar que arribar-se fins a Figueres representarà un estalvi de temps -l’equipament s’està construint a l’exterior de la ciutat- que no pas haver d’accedir al centre de Girona.
