La nova C-31 al Baix Ter: l’elecció del traçat

Quan es van sotmetre a exposició pública els plans de l’administració per a la construcció de la C-31 al seu pas per Torroella de Montgrí, les autoritats competents es van esmerçar a remarcar el consens que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) havia trobat per recolzar l’alternativa de traçat que s’obria pas pel mig de la plana i travessava el Ter per un espai d’alt valor agrícola i natural. Al darrer número de l’Emporion vam analitzar les característiques d’aquesta opció i es van exposar raons de tipus tècnic per les quals l’elecció del traçat proposat és, com a mínim, qüestionable. Ara toca repassar com és que es va arribar a aquest anunciat consens i quines mancances s’hi detecten.

El criteri de l’Ajuntament de Torroella ha tingut un pes decisiu en l’elecció. De fet, des d’un principi l’equip de govern va defensar una opció que fes passar la carretera el més lluny possible del nucli urbà i amb una mínima afectació de terrenys del terme, tot oblidant molts altres factors que haurien d’intervenir en la presa de decisions (accessibilitat al vial per part dels veïns, impacte ambiental, ordenació del territori, etc.). La resta de municipis, amb molt menys pes demogràfic, van haver de jugar les seves cartes de la millor manera possible, de tal manera que a canvi d’acceptar la posició torroellenca se’ls va acabar prometent en molts casos la millora d’accessos als nuclis o la reforma d’algunes vies i carrers.

Recordem, tot això passava en un moment previ a l’exposició pública de l’obra, el període en el qual se suposa que els ciutadans podem dir-hi la nostra. Quina utilitat té, però, cedir la paraula a la ciutadania en un moment en el qual l’obra ja està “consensuada” per part d’aquells que tenen la que aparentment és l’única opinió vàlida?

Aquest fet il·lustra, en primer lloc, un malbaratament de recursos públics, en haver encarregat un estudi de dues alternatives quan en realitat ja s’havia pres la decisió de contemplar-ne només una. No té cap sentit encarregar l’estudi d’una via propera a Torroella i Ullà si ja s’havia acordat que aquests municipis la rebutjaven a favor d’una nova via ben allunyada dels nuclis, passant pel mig de la plana.

En segon lloc, el que és més greu és el tractament donat als ciutadans de la zona. Convé recordar que el període d’exposició pública serveix per recollir les aportacions que la societat civil tingui a fer en relació al projecte. L’evidència que les administracions decideixin d’antuvi les característiques del projecte, sense ni tan sols dissimular-ho i anunciant públicament les seves intencions, és del tot deplorable. Aquesta forma de prendre decisions a l’ombra contravé els compromisos adquirits per les nostres administracions en desenvolupar les Agendes 21 locals, regides per allò acordat a la Carta d’Aalborg, un document que remarca la importància d’obrir les decisions a l’escrutini públic i a prendre en consideració les aportacions que la gent s’esforça a fer. Inèrcies com aquesta, d’una manera de fer que ja hauríem d’haver superat, evidencien el llarg camí que resta per recórrer a la democràcia d’aquest país abans no s’hagi posat al nivell de la resta de països europeus.

És comprensible que amb l’antecedent que ha suposat el debat al voltant de la variant de la Bisbal d’Empordà, en aquesta ocasió el DPTOP hagi vetllat per aconseguir una imatge d’unitat abans de presentar el projecte a l’opinió pública. És comprensible, però en cap cas és el que s’havia d’haver fet. És una precaució que ens allunya, un cop més, de les directrius europees, molt sensibles en relació a qüestions de participació pública i democràcia participativa. Hagués estat feixuc reproduir-lo, però amb els seus defectes, el procés que s’ha seguit a la Bisbal és molt més just i transparent que el fals consens que s’ha comprat al Baix Ter.

La forma en la qual s’ha negociat el traçat de la “variant de Torroella”, sense comptar amb la participació de la població del Baix Ter, mina la confiança que la ciutadania tenim en la nostra classe política. Tots els qui, legítimament i en defensa dels seus interessos, recolzaven qualsevol de les opcions presentades saben que la seva opinió no ha estat presa en consideració per part d’aquells que, per llei i per ètica democràtica, hi estan obligats.

Arribat el dia de començar a tirar endavant les obres, es buscarà empara en l’interès general de l’obra per tal de justificar les expropiacions de terrenys agrícoles. Veient com s’ha esquivat els ciutadans a l’hora de decidir quin és l’interès general i quin no i veient com el traçat escollit no respon a exigències tècniques sinó polítiques, el més sensat potser seria començar de nou el debat, mirant de legitimar les decisions que se’n puguin derivar a través de l’obertura i la transparència i no pas utilitzant el poder polític i econòmic que es concentra en unes poques mans.

C-31

 

Los comentarios están cerrados.