Els objectes de ceràmica trobats en restes arqueològiques ens ajuden a discernir com vivien les civilitzacions anteriors a la nostra. La ceràmica feta a mà i, més tard, la feta amb el torn, ens mostra les diferents etapes de la seva evolució al llarg del temps. Del seu estudi podem deduir, entre d’altres aspectes, que la que se centra més aviat en la fabricació de recipients grossos indica la pertinença a pobles sedentaris, mentre que si són més aviat petits pertanyen a pobles nòmades o de pastors. Pel mateix, segons el tipus de decoració podem definir-la com a pràctica, per tal que el vas no rellisqui de les mans, o bé estètica, si el que pretén és fer el vas més bonic. Alhora és fàcil que s’hi mostrin signes que permetin d’esbrinar qui podia haver estat l’amo de la peça o quin podria haver estat el seu contingut. També gràcies al fet de saber el tipus de material de què està feta podem deduir si és ceràmica autòctona o d’importació. Un seguit de dades, tot plegat, que ajuden els arqueòlegs a poder conèixer millor la història.
La ceràmica compta amb una antiga tradició, perpetuada pel fet que es continuï fabricant. Tant si és per a ús utilitari com per a gaudir-ne estèticament, la més antiga i l’actual comparteixen la necessitat de partir tant d’un ofici i coneixement dels materials i la seva tècnica, com de l’intent de realitzar-la el més bellament possible o amb una intenció artística concreta. La comunicació global d’avui dia facilita que el coneixement sigui utilitzat per tal de poder desenvolupar noves maneres d’entendre, fer i crear la ceràmica. Actualment ningú no dubta de considerar-la com un mitjà més d’expressió artística. La prova és que els grans artistes l’empren. Al llarg de la història de l’art més recent comptem amb el fet de com les disciplines artístiques s’han barrejat entre elles, tot creant obres com el mural ceràmic de la catedral de Mallorca, fet pel pintor Miquel Barceló en col·laboració amb el ceramista Vincenzo Santoriello o, més enllà en els anys, la col·laboració entre el pintor Joan Miró i el ceramista Josep Llorens i Artigas.
Hi ha llocs on ensenyen les tècniques tradicionals i a la vegada les més modernes; l’Escola de ceràmica de la Bisbal d’Empordà n’és un bon exemple. Una escola que ha complert els cinquanta anys des de la seva creació i és coneguda internacionalment. És un centre de creació perquè hi ha tallers oberts, alhora que també és un espai d’hostatge per a aquells que ho desitgin, vinguin d’on vinguin. A la vegada és un centre de formació on es fan cursos intensius variats tot l’any, amb uns mestres excel·lents. A més a més és un centre d’investigació, on es treballa des de l’aprofundiment en tots els aspectes que atenyen la ceràmica des d’una perspectiva seriosa i no pas només com un simple entreteniment. I per descomptat és un centre d’activitats artístiques, pel fet que participa activament en una gran oferta d’actes culturals relacionats amb l’art. Això últim fa que sigui un centre de ceràmica contemporània, sempre al dia pel que fa a l’actualitat del món ceràmic.
L’escola està del tot arrelada a la terra que l’acull, la Bisbal d’Empordà, una població amb una tradició artesana i ceràmica de molt antic. L’escola es troba situada enmig un paisatge preciós amb Girona i la Costa Brava a tocar. Entrar-hi en un dia d’activitat és veure com als tallers es pasta el fang i es posa la pella al torn per tal de fer-la pujar, creant així tot de bols, cilindres o gerros de tota mena. És veure com els forns que s’obren sorprenen amb les peces cuites que són exposades per refredar-se, mentre són admirades per tots els presents. Tornar-hi sempre és retrobar-se amb un oasi de pau acollidor. En aquests cinquanta anys s’ha convertit en un punt de referència, tant per a poder tenir el primer contacte amb el fang, com per a poder assolir una base que permeti de continuar la formació o, fins i tot, aprendre un ofici i sempre, en tot cas, per a poder seguir enriquint tots els amants del fang fent-los experimentar nous camins. L’ànima que duu aquest projecte des del seu inici és la ceramista Dolors Ros, qui sap com integrar tradició i modernitat alhora.
La ceràmica viu un bon moment. És evident que l’interès creix, tant de part de qui n’acaba fent un ofici o s’hi dedica de ple, com de part d’aquell a qui serveix simplement de desconnexió de la rutina quotidiana gràcies a la concentració que exigeix. En el torn o aplicant qualsevol de les variades tècniques, sempre cal restar en un estat d’atenció plena. El mateix estat es requereix quan s’apliquen les fórmules per a obtenir els colors i crear esmalts, per a pintar o aplicar sobre la peça els motius decoratius i, sobretot, per a saber posar els graus adequats a cada hora durant l’estada de les peces als forns. Per tot això dit, l’Escola de ceràmica de la Bisbal d’Empordà compleix les expectatives de tots els que ens hi apropem per tal de satisfer aquesta addicció saludable que és la ceràmica.
