“La gestió del canvi climàtic i la superació de la pobresa són els reptes definitoris d’aquest segle. Estan profundament entrellaçats: si fallem en un, fallem en l’altre. Les mesures per superar aquests dos reptes només tindran èxit si actuem en tots dos alhora.” (Lankes et al, 2022).
Aquests dos problemes requereixen solucions col·lectives a nivell mundial. Moltes organitzacions internacionals, governs i actors de la societat civil treballen per abordar aquests reptes i buscar solucions sostenibles per al futur. En aquest article hi donarem un cop d’ull.
Possiblement la sostenibilitat és un dels “nous” paradigmes o principis què té en compte, a més del desenvolupament econòmic, el desenvolupament ecològic i social. “El desenvolupament sostenible es basa en tres pilars fonamentals: social, econòmic i ambiental”. Informe Brundtland* (Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de l’ONU l’any 1987).
*L’Informe Brundtland, del qual rep el nom del desenvolupament sostenible, va delinear el desenvolupament dels recursos humans en forma de reducció de la pobresa extrema, equitat global de gènere i redistribució de la riquesa.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Sostenibilitat.svg
Johann Dréo. Traducció al català: Àngel Pérez Beroy, CC BY-SA 3.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0>, via Wikimedia Commons
“Dins l’àmbit de l’economia ambiental, ara és àmpliament reconegut que l’objectiu del desenvolupament sostenible és principalment una qüestió d’equitat, més que no pas d’eficiència” (Howarth i Norgaard, 1993).
“El desenvolupament sostenible és un requisit per a la nostra generació per gestionar la base de recursos de manera que la qualitat de vida mitjana que ens assegurem pugui ser compartida per totes les generacions futures” (Asheim, 1991).
Però trobem encara moltes altres aportacions: hi ha diverses escoles de pensament econòmic i àmbits d’estudi que aborden la pobresa, el canvi climàtic i la redistribució de la riquesa. Algunes d’aquestes àrees són:
- Economia de la Pobresa: Aquesta àrea d’estudi es centra en la comprensió de la pobresa, les seves causes i les estratègies per combatre-la. Es busca identificar polítiques i programes que puguin millorar les condicions de vida de les persones més pobres.
- Economia Ambiental: L’economia ambiental estudia com les decisions econòmiques i les polítiques afecten el medi ambient, incloent-hi el canvi climàtic. S’explora com gestionar els recursos naturals de manera sostenible i com internalitzar els costos ambientals en les decisions econòmiques.
- Economia de la Redistribució: Aquesta àrea se centra en les polítiques i els mecanismes de redistribució de la riquesa i la renda per reduir les desigualtats econòmiques. Inclou l’estudi d’impostos, programes de benestar social i altres instruments de redistribució.
- Economia del Canvi Climàtic: Aquest àmbit se centra en l’avaluació dels costos i beneficis de les accions per combatre el canvi climàtic i adaptar-se a ell. Inclou l’estudi de polítiques com els impostos sobre el carboni i les energies renovables. (vegeu el meu anterior article sobre el tema)
Altrament hem identificat Escoles de Pensament Econòmic que posen un especial èmfasi en la redistribució: El (post-)Keynesianisme i l’Economia Social de Mercat. Ambdues posen l’accent en la intervenció de l’estat per aconseguir una distribució més equitativa de la riquesa i la renda.
També hi ha aportacions “individuals” molt significatives:
“The Economics of Inequality, discrimination, poverty, and mobility” (L’Economia de la desigualtat, la discriminació, la pobresa i la mobilitat): escrit per Robert S. Rycroft el 2009. L’autor parteix de la anàlisi específica de la realitat nord-americana, posant èmfasi en les dades, la teoria i la política, abordant així les condicions econòmiques contemporànies, desigualtat i distribució de la renda i la riquesa, pobresa, mobilitat (inter- i intra-generacional) i discriminació (a partir de raça, ètnia, edat, gènere i altres factors) als Estats Units que van més enllà de la noció de “el somni americà”.
“Poor Economics: A radical rethinking of the way to fight global poverty” (Economia de la pobresa: un replantejament radical de la manera de lluitar contra la pobresa global): és un llibre escrit el 2012 per Abhijit V. Banerjee i Esther Duflo, dos destacats economistes que han estat guardonats amb el Premi Nobel d’Economia. El llibre es centra en les estratègies efectives per lluitar contra la pobresa, destacant l’ús d’enfocaments basats en evidències i experiments aleatoris controlats.
“The new economics of inequality and redistribution” (La Nova Economia de la desigualtat i la redistribució): escrit el 2013 per Samuel Bowles. Els economistes adverteixen que les polítiques per la anomenada “compensació igualtat-eficiència” ha demostrat ser difícil de documentar. Les dades suggereixen, en canvi, que els nivells extraordinaris de desigualtat econòmica que ara s’estan experimentant en moltes economies són perjudicials per a l’economia. A més, experiments econòmics recents i altres proves confirmen que la majoria dels ciutadans estan compromesos amb la justícia i estan disposats a sacrificar-se per ajudar els menys afortunats que ells. Bowles demostra que l’augment de la disparitat econòmica no és el preu inevitable del progrés. Més aviat és una elecció política, sovint molt costosa.
“Donut Economics: Seven ways to think like a 21st century economist” (Economia del dònut: set maneres de pensar com un economista del segle XXI): escrit per Kate Rawoorth el 2017. El Dònut consta de dos anells concèntrics: una base social, per assegurar-se que ningú es quedi sense els elements essencials de la vida, i un sostre ecològic, per garantir que la humanitat no superi col·lectivament els límits planetaris que protegeixen els sistemes de suport de la vida de la Terra.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Doughnut_(economic_model).jpg
“A brief history of Equality” (Breu història de la igualtat): escrit per Thomas Pikkety el 2021. En el llibre Piketty ens porta a través dels grans moviments que han fet el món modern per bé i per pitjor: el creixement del capitalisme, les revolucions, l’imperialisme, l’esclavitud, les guerres i la construcció de l’estat del benestar. És una història de violència i lluita social, marcada per la regressió i el desastre.
“Diguem-ho directament: és impossible lluitar seriosament contra el canvi climàtic sense una profunda redistribució de la riquesa, tant dins dels països com internacionalment. Els que diuen el contrari estan mentint al món. I els que afirmen que la redistribució és certament desitjable, simpàtica, etc., però malauradament tècnicament o políticament impossible, menteixen igual. Seria millor defensar allò en què creuen (si encara creuen en alguna cosa) que perdre’s en postures conservadores. Thomas Piketty. Le Monde, 05/11/2022.
“Mission Economy: A Moonshot guide to changing capitalism” (Economia de la missió: una guia Moonshot per canviar el capitalisme) (2021) de Marianna Mazzucato**. Explica que els grans problemes de la humanitat són problemes «perversos», quina solució no només requereix innovacions tecnològiques, sinó socials, organitzatives i polítiques en un enfocament «orientat per missions ». Són enormes, complexos i immunes a les solucions simples. Hem de resoldre’ls —no només adaptar-los— centrant la formulació de polítiques en els resultats.
En aquest context, el pensament moonshot consisteix a establir objectius que siguin ambiciosos a més d’inspiradors, capaços de catalitzar la innovació entre múltiples actors i sectors de la economia. Es tracta d’imaginar un futur millor i organitzar les inversions públiques i privades per aconseguir-ho. Això és, al final, el que va portar un home a la Lluna i el va portar de tornada.
**La autora acaba explicant que han estat molts els qui han inspirat les idees del seu llibre: l’obra de Hannah Arendt sobre la vida pública activa; la d’Elinor Ostrom sobre la creació de comunitat mitjançant els béns comuns; la de Kate Raworth sobre la construcció de una economia circular que minimitzi els residus; la de Stephanie Kelton sobre el poder de les finances a llarg termini i els processos pressupostaris basats en resultats; la d’Edith Penrose sobre les capacitats dinàmiques de les organitzacions creadores de valor; la de Carlota Pérez sobre afavorir les opcions que condueixen a una transició verda intel·ligent.
“Limitarianism: The Case Against Extreme Wealth” (Limitarisme: el cas contra la riquesa extrema): és un llibre escrit (es publicarà el proper 06/02/2024) per l’economista i filòsofa belga Ingrid Robeyns on proposa un món on l’acumulació de la riquesa tingui un límit i on els superrics siguin vists com un problema. No el vol construir a punta d’impostos, sinó posant en discussió quina és la diferència acceptable entre el sou del gerent i el caixer.
El limitarisme econòmic és una escola de pensament en economia que afirma que la millora social es pot aconseguir posant un cert límit a la riquesa personal. S’han proposat diferents modalitats per a la regulació d’aquest límit. El limitarisme econòmic es diferencia del socialisme en què no nega la idea de propietat privada, ni impedeix completament l’acumulació de riquesa. Més aviat es proposa determinar i fer complir un límit a l’acumulació d’aquests, com a mitjà per crear un canvi positiu en el sistema econòmic d’una nació.
Relacionant Canvi climàtic i Desigualtat
“Growth for Good: Reshaping Capitalism to save humanity from climate catastrophe” (2022) (Creixement per al bé: remodelar el capitalisme per salvar la humanitat de la catàstrofe climàtica). Alessio Terzi. Ens diu que el Creixement verd és possible, però que no hi hauria una alternativa viable al creixement perquè conformar-se amb un creixement zero per contenir les emissions en una economia construïda al voltant dels combustibles fòssils suposaria optar per un estat d’escassetat voluntària, un escenari que es trobaria amb la resistència de les societats. Va defensar que hauríem de confiar en el nostre enginy de la mateixa manera que hem fet al llarg de la història. No seria realista demanar a la gent que reduís el consum dels serveis i productes als quals s’han acostumat. En canvi, hauríem de substituir aquests serveis i productes per opcions més netes.
“Equitable 1.5 Degree Lifestyles: How socially fair policies can support the implementation of the Green Deal” (2021) (Estils de vida equitatius d’1,5 graus: com les polítiques socialment justes poden donar suport a la implementació del Green Deal). Jonathan Barth et al. ens diuen que ens hem de preparar per a un futur on els recursos i el creixement siguin limitats (postcreixement). La descarbonització i la cohesió social estan intrínsecament connectades. En aquest context, identifiquen el nexe desigualtat-descarbonització com el principal repte a abordar en un món posterior al creixement. Els nivells actuals d’estratificació de la riquesa i la renda no es podrien mantenir sense dependre del creixement. Per tant, un conjunt complet de polítiques per reduir les disparitats econòmiques serà de vital importància en el repte posterior al creixement.
Bibliografia
https://www.amazon.es/Economics-Sustainable-Development-Runa-Sarkar-ebook/dp/B0787F4PWL
https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-1-349-24851-3_14
https://www.annualreviews.org/doi/pdf/10.1146/annurev.eg.19.110194.002325
Lankes HP, Soubeyran E, Stern N (2022) Acting on climate and poverty: if we fail on one, we fail on the other. London: Grantham Research Institute on Climate Change and the Environment and Centre for Climate Change Economics and Policy, London School of Economics and Political Science.
Robeyns, I. (2022) ‘Why Limitarianism?‘ Journal of Political Philosophy, 30(2), pp. 249-270.
Robeyns, I. (2024) Limitarianism: The Case Against Extreme Wealth. Astra House. 6 febrer 2024.
UCN. 2006. The Future of Sustainability: Re-thinking Environment and Development in the Twenty-first Century. Report of the IUCN Renowned Thinkers Meeting, 29–31 January 2006 Arxivat 18 de juliol 2011 a Wayback Machine.
Howarth, R.B. i Norgaard, R.B. (1993) Intergenerational transfers and the social discount rate. Environ Resource Econ 3, 337–358 (1993). https://doi.org/10.1007/BF00418816
Asheim, G. B. (1991), Unjust Intergenerational Allocations, Journal of Economic Theory 54, 350-371.
Rycroft, R. (2009) The Economics of Inequality, Discrimination, Poverty, and Mobility. Rotledge.
Banerjee, A. i Duflo, E. (2012) Poor Economics: A Radical Rethinking of the way to fight global poverty. Public Affairs Books.
https://www.amazon.es/Poor-Economics-Radical-Rethinking-Poverty/dp/1610390938
Bowles, S. (2012) The New Economics of Inequality and Redistribution. Cambridge University Press.
Raworth, K. (2017) Doughnut Economics: Seven ways to think like a 21st-century economist. Random House. UK.
https://www.amazon.es/Doughnut-Economics-Kate-Raworth/dp/1847941389
Piketty, T. (2022) A Brief History of Equality. Harvard University Press.
https://www.hup.harvard.edu/catalog.php?isbn=9780674273559
Mazzucato, M. (2021) Misión Economía. Una guía para cambiar el capitalisme. Turus Ediciones.
Robeyns, I. (2024) Limitarianism: The case against extreme wealth. Astra House.
https://www.amazon.com/Limitarianism-Case-Against-Extreme-Wealth/dp/1662601840
Gräbner-Radkowitsch, C. et al. (2023) Competing for Sustainability? An Institutionalist Analysis of the New Development Model of the European Union, Journal of Economic Issues, 57:2, 676-683, 01/06/2023.
https://doi.org/10.1080/00213624.2023.2203637
Barth, J, et al. (2021) Equitable 1.5 Degree Lifestyles: How socially fair policies can support the implementation of the Green Deal.
Terzi, A. (2022) Growth for Good: Reshaping Capitalism to save humanity from climate catastrophe”. Harvard University Press.
.jpg){kind=link}