A través d’Internet m’ha arribat un article de Mabel González Bustelo sobre la venda d’armes. N’extrec unes dades esfereïdores.
- Espanya ocupa el vuitè lloc en la llista de països exportadors d’armes.
- Espanya, l’any 2007, va vendre material de defensa per valor de 932 milions d’euros. Això vol dir un 10 % més que l’any anterior.
- Espanya és el primer país exportador, sobretot a l’Àfrica subsahariana, d’elevadíssimes quantitats de munició i armes per a la caça i per al tir esportiu. Un dels destins d’aquestes armes és Ghana. Les quantitats són tan desmesurades que fan sospitar que vagin destinades a països veïns.
- Un element a tenir en compte és la falta de transparència. Les dades oficials proporcionades pel Govern no coincideixen amb les que dóna l’Agència Tributària.
- Espanya, que aposta teòricament per la resolució dels conflictes per la via pacífica, hauria de demostrar un compromís real que millorés el control i la transparència en l’exportació d’armes.
Cada any moren 300.000 persones en conflictes armats i 200.000 per la violència en societats amb alts nivells de violència social i criminal.
Podríem aportar moltes més dades. Valguin les esmentades com a prova.
Els fets esmentats ens porten a fer un grapat de preguntes i reflexions.
- Espanya es vanta de ser un país on es compleixen el Drets Humans. Es pot conciliar això amb la descarada venda d’armes?
- Espanya és un país altament militaritzat. Els militars volen armes i cada vegada més mortíferes. Militarisme i pau no són dos termes contradictoris?
- Portem anys parlant de venda d’armes i del militarisme dels nostres països. Per què els pacifistes no sortim al carrer i ens oposem frontalment a aquesta conducta hipòcrita dels nostres governs?
- A diverses nacions hi ha «capellans militars» al servei religiós de l’exèrcit i a Espanya fins i tot hi ha un bisbe al davant d’aquest servei religiós. Es pot conciliar aquest fet amb el pacifisme evangèlic?
- Les armes serveixen per matar. En les guerres cal matar l’adversari. Ens manifestem defensors de la vida. Per què no condemnem el militarisme, les guerres, la cursa armamentista?
- Els nostres dirigents polítics fan declaracions inflamades sobre els drets humans, sobre la pau, condemnen solemnement la violència i aproven lleis que regulen la venda d’armes, en comptes d’estar rodonament en contra de qualsevol venda d’armes?
Una qüestió punyent: és conciliable ser creient en Jesús de Natzaret i estar d’acord que hi hagi exèrcits i armes de tota mena ?
De jove havia somiat en la desaparició dels exèrcits. I avui, veig que estem molt lluny del meu somni. És una causa perduda o una causa pendent?
