La Fira de la Poma a Ullà

El dia 19 d’octubre d’enguany es va celebrar la Fira de la Poma al poble veí d’Ullà. Vàrem visitar-la a la tarda, i vàrem quedar gratament sorpresos de la gent que hi havia i de la participació d’altres productes que no eren precisament pomes.
Al pla d’Ullà, Torroella, Verges, la Tallada d’Empordà, Bellcaire d’Empordà, Serra de Daró…, per citar només els pobles de casa i els més veïns, els pagesos s’han dedicat especialment al cultiu de la poma. Circulant per les nostres carreteres podem admirar la quantitat de camps plantats de pomerars que hi ha. Les unes vénen primerenques, més tardanes les altres. Amb això, i amb molt d’esforç, s’ha creat una nova riquesa per a la nostra pagesia i una bona quantitat de llocs de treball per als temporers que vénen cada any en temps de recollida.

L’exposició de pomes de la Fira era al local cultural Sant Andreu, exposades per la Cooperativa Costa Brava d’Ullà. Feia goig veure-les ben posades en caixes de diferents colors: grogues unes, vermelles les altres, d’un verd molt fosc unes altres, per diferenciar la Golden, de la Fuji, o la Royal Gala, o la Granny Smith… Els expositors se sentien orgullosos de poder mostrar la poma de qualitat que allí s’aplegava.

Per completar i acompanyar la fira de pomes, hi havia paradetes de tota mena: el gairebé oblidat “terrissaire”, que ens mostrava com confeccionar un d’aquells càntirs amb els quals anàvem a buscar aigua fresca a la font i boniques gerres i plats i bols de terrissa que ja fa molt de temps havíem utilitzat, i que ara gairebé només es deuen fer servir per adorn. El terrissaire, doncs, ens mostrava la seva habilitat per fer rodar el torn i els objectes que, amb destresa, modelaven les seves mans. També hi havia el “cistellaire”, que ens mostrava com fer un cistell, un cove, una panera…, un altre dels oficis al qual, per sort, encara hi ha qui s’hi dedica. I és bonic i entretingut veure’ls fer amb l’habilitat de qui és coneix bé l’ofici.

A la Fira tampoc no hi faltaven les parades de confitures artesanals de diverses varietats de fruita, d’embotits i de formatges, d’objectes de cuir fets a mà, de quadres de fusta treballada, de pomes, naturalment, ni d’atractives coques de poma, fetes i venudes per senyores d’Ullà mateix, les quals podies comprar a porcions, i us asseguro que eren suculentes.

En la passejada fins arribar a l’exposició tampoc no em va passar per alt la transformació d’algunes cases del poble que jo havia conegut i que, tret d’emblanquinar les paret per la festa major, poca cosa més s’hi feia per conservar-les. Doncs ara alguns casalots d’aquests han estat restaurats amb moltíssim encert, i també amb molts diners, i el pati i l’era s’han convertit en bonics jardins i zones d’esbargiment… El poble és desconegut i molts dels seus habitants, també.

Sí que vàrem trobar veïns d’Ullà que coneixia ja de quan jo hi vivia (Ullà és el meu poble de naixement) i vàrem poder saludar-nos i parlar una mica de totes aquelles coses de què sols parlar amb gent que fa temps que no veus. Vam passar una tarda ben distreta admirant la ben organitzada Fira de la Poma al petit poble d’Ullà.

Los comentarios están cerrados.