La venda d’armes

A través d’Internet m’ha arribat un article de Mabel González Bustelo sobre la venda d’armes. N’extrec unes dades esfereïdores.

  1. Espanya ocupa el vuitè lloc en la llista de països exportadors d’armes.
  2. Espanya, l’any 2007, va vendre material de defensa per valor de 932 milions d’euros. Això vol dir un 10 % més que l’any anterior.
  3. Espanya és el primer país exportador, sobretot a l’Àfrica subsahariana, d’elevadíssimes quantitats de munició i armes per a la caça i per al tir esportiu. Un dels destins d’aquestes armes és Ghana. Les quantitats són tan desmesurades que fan sospitar que  vagin destinades a països veïns.
  4. Un element a tenir en compte és la falta de transparència. Les dades oficials proporcionades pel Govern no coincideixen amb les que dóna l’Agència Tributària.
  5. Espanya, que aposta teòricament per la resolució dels conflictes per la via pacífica, hauria de demostrar un compromís real que millorés el control i la transparència en l’exportació d’armes.

Cada any moren 300.000 persones en conflictes armats i 200.000 per la violència en societats amb alts nivells de violència social i criminal.
Podríem aportar moltes més  dades. Valguin les esmentades com a prova.

Els fets esmentats ens porten a fer un grapat de preguntes i reflexions.

  1. Espanya es vanta de ser un país on es compleixen el Drets Humans. Es pot conciliar això amb la descarada venda d’armes?
  2. Espanya és un país altament militaritzat. Els militars volen armes i cada vegada més mortíferes. Militarisme i pau no són dos termes contradictoris?
  3. Portem anys parlant de venda d’armes i del militarisme dels nostres països. Per què els pacifistes no sortim al carrer i ens oposem frontalment  a aquesta conducta hipòcrita dels nostres governs?
  4. A diverses nacions hi ha «capellans militars» al servei religiós de l’exèrcit i a Espanya fins i tot hi ha un bisbe al davant d’aquest servei religiós. Es pot conciliar aquest fet amb el pacifisme evangèlic?
  5. Les armes serveixen per matar. En les guerres cal matar l’adversari. Ens manifestem defensors de la vida. Per què no condemnem  el militarisme, les guerres, la cursa armamentista?
  6. Els nostres dirigents polítics fan declaracions inflamades sobre els drets humans, sobre la pau, condemnen solemnement la violència i aproven lleis que regulen la venda d’armes, en comptes d’estar rodonament en contra de qualsevol  venda d’armes?

Una qüestió punyent: és conciliable ser creient en Jesús de Natzaret i estar d’acord que hi hagi exèrcits i  armes de tota mena  ?

De jove havia somiat en la desaparició dels exèrcits. I avui, veig que estem molt lluny del meu somni.  És una causa perduda o una causa pendent?