Acaba de sortir una monografia que presenta ─per primera vegada traduït del grec antic al català i en edició bilingüe─ el pensament hel•lènic abans de Plató.
L’obra del filòsof i filòleg clàssic Joan Ferrer i Gràcia hi adjunta testimonis literaris, per ordre cronològic, de Tales de Milet, Anaximandre de Milet, Anaxímenes de Milet, Pitàgores de Samoa, Xenòfanes de Colofó, Heràclit d’Efes, Parmènides d’Elea, Empèdocles d’Acragàs, Anaxàgores de Clazòmenes i Demòcrit d’Abdera, és a dir, els principals protagonistes de l’anomenat, de forma acadèmica, pensament presocràtic. L’autor, amb intenció, certifica al final del volum que aquesta primera edició ha sortit impresa en el “cent onzè aniversari” de la mort de Friedrich Wilhelm Nietzsche, el geni modern que primerament els va reivindicar.
La importància dels pensadors presocràtics per a la filosofia és que aquests textos, escrits fa més de 2.500 anys, representen, tal com assenyala l’autor de la monografia, les bases sobre les quals s’enlaira i s’edifica la nostra tradició filosòfica occidental, perquè vénen després d’Homer i d’Hesíode i són els primers pensadors a plantejar expressament la qüestió del “saber”. Els especialistes recorden que Plató i Aristòtil, però juntament amb els presocràtics Heràclit i Parmènides, són els gegants intel•lectuals de la filosofia grega. Malgrat la seva importància, aquests autors presocràtics són encara, i de forma paradoxal, poc coneguts i només hi ha estudis molt especialitzats, parcials i fragmentaris.
A manera d’homenatge, s’ha seleccionat en aquest escrit la figura del savi Demòcrit d’Abdera (460 aC – ? 370 aC), remarcable per ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar “àtoms”. Molts dels fragments escrits existents de Demòcrit són de tema ètic i utilitzen moltes vegades una prosa sentencial o gnòmica o aforística que busca, amb intenció, condensar el pensament amb sentències o màximes. És remarcable evidenciar la vigència actual de part de la seva filosofia que es pot contrastar i ponderar en la lectura pausada, la reflexió serena i la valoració de moltes de les seves sentències o judicis, moltes vegades amb un contingut desafiador per a les ments endormiscades del nostre temps, tal com ho assenyala amb perspicàcia el filòsof i assagista alemany Peter Sloterdijk (Karisruhe, 1947).
“Els porcs es tornen bojos per la merda.”
“No pot haver-hi cap poeta bo sense encesa d’esperits i sense una certa inspiració com de follia.”
“Perquè la perfecció de l’ànima dreça la deixadesa del cos, però la força del cos, sense compte, l’ànima en res no millora.”
“Ni de cossos ni de béns es fan feliços els homes, sinó de rectitud i de molt seny.”
“Qui fa injustícia és més malaurat que qui en rep.”
“Qui sucumbia del tot als diners, mai no podria ser just.”
“Molts que fan coses lletgíssimes, els millors arguments afaiçonen.”
“Millor blasmar els errors propis que els d’altri.”
“Millor deliberar abans de fer les coses que no pas pensar-hi després.”
“Propi de nen, no d’home, desitjar sense mesura.”
“Gustos que no toquen generen disgustos.”
“Falsos i hipòcrites els qui de paraula ho fan tot i, de fet, res.”
“Cal rebre favors preveient tornar-ne de més grans a canvi.”
“En la fortuna, trobar un amic és fàcil, però en l’infortuni, el més difícil de tot.”
“Difícilment les coses bones es presenten a aquells que les busquen, però les dolentes, en canvi, fins i tot a aquells que no les busquen.”
“En realitat no sabem res: perquè és al fons la veritat.”
“El més dolent de tot: haver educat la joventut posant-los-ho fàcil. Perquè això és el que genera aquells plaers dels quals neix la dolenteria.”
“No fer patir els nens i consentir-los, com entre bàrbars: nens que no aprendran ni lletres ni música, ni lluita, ni allò que més lligat està amb l’excel•lència: el respectar. Perquè el respecte s’estima sobretot de sortir d’aquestes coses.”
“L’oblit de les mancances pròpies genera gosadia.”
“El seny del pare és la millor instrucció per als fills.”
“Els dolents que arriben als càrrecs, com més indignes són en arribar-hi, tant més negligents es tornen i s’omplen d’estupidesa i impudícia.”
“Qui encerta el gendre, ha guanyat un fill; qui no l’encerta, ha perdut també la filla.”
“Pujar canalla és cosa delicada: perquè l’encert, se’l té ple de lluita i amoïnament, i el desencert, en canvi, insuperable per cap altre dolor.”
“El consum de diners, amb seny, és bo per a la llibertat i útil a la comunitat; sense seny, però, és despesa comuna.”
“Força i bellesa, béns de la joventut; seny, flor de la vellesa.”
“El vell, jove va ser, però no queda clar si el jove arribarà a ser vell: el ser per fi, per tant, és un bé més gran que l’encara anar a ser i no quedar clar.”
Bibliografia
- FERRER GRÀCIA, J. De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. Edicions de la Ela Geminada. Girona, 2011, p. 883.
- Demòcrit wikipèdia
