La paraula “innovation” dóna aproximadament 2.140.000.000 resultats a Google. Podrien arribar a ser el triple o el quàdruple afegint-hi altres idiomes. Amb això només vull fer avinent la quantitat d’informació (significativa o no) sobre innovació a Internet, i per tant una mesura de la seva elevada importància com a concepte.
“Les innovacions que milloren el nostre benestar són un segell distintiu del capitalisme. Aprofitar al màxim la creativitat i la inventiva humana és un repte de política pública”. CORE*
*CORE (Curriculum Open-access Resources in Economics / Currículum de Recursos d’accés obert en economia) té com a visió que una educació econòmica radicalment transformada pot contribuir a un món més just, sostenible i democràtic en què els futurs ciutadans tinguin el poder d’una nova economia per entendre i debatre sobre la millor manera d’abordar els problemes urgents de la societat. https://www.core-econ.org/about/
La innovació és sistèmica: connecta xarxes d’usuaris, empreses privades, individus i organismes governamentals. La innovació és un procés: una font fonamental de canvi en la nostra vida que també està en constant canvi.
“Innovar o innovar-se no és només per a aquells que treballen en llocs d’alta tecnologia. El 2027, entre el 40% i el 45% del que fem deixarà de ser rellevant” Jordi Díaz. ON Economia. 17/02/2024.
La innovació depèn de molts factors: l’estat del coneixement, la creativitat individual, les polítiques públiques, les institucions econòmiques i les normes socials. Les persones o empreses que introdueixen innovacions socialment beneficioses són recompensades amb guanys per sobre del cost d’oportunitat, anomenats rendes d’innovació, rendes que són finalment eliminades pels imitadors que difonen el nou ús del coneixement.
La producció de nous coneixements és molt diferent d’altres béns i serveis atès que el coneixement és un bé no rival: produir nous coneixements inicialment és costós, però un cop produït es pot distribuir i utilitzar gratuïtament, i les innovacions generalment es tornen més útils a mesura que més gent les utilitza.
Les noves investigacions sobre innovació estan motivades pel supòsit que els canvis tecnològics i organitzatius són fonamentals per abordar els principals reptes de la societat i millorar així el benestar humà, tant a nivell individual: els aspectes econòmics i la riquesa material i el foment de les capacitats i la qualitat de la vida dels éssers humans, com a nivell social: els efectes globals nets de la innovació sobre el rendiment econòmic (PIB, productivitat, competitivitat, ocupació), i per les importants conseqüències distributives (eficiència i equitat juntes en un mateix marc) que pot tenir, afectant els individus, empreses i grups socials de manera diferent (Vegeu els meus articles sobre Sostenibilitat).
L’Economia de la Innovació
L’Economia de la Innovació és una branca relativament nova de l’economia. Les primeres cites són totes elles de l’actual segle XXI i coincideixen en assenyalar com a precursor l’economista Joseph Schumpeter (1883 – 1950) en el seu llibre del 1942 “Capitalisme, Socialisme i Democràcia” com el primer que introdueix la noció d’economia de la innovació.
L’Economia de la Innovació, com a escola de pensament econòmic, forma part del que s’ha anomenat “Economia Heterodoxa”,també anomenada “New Economics” o “Emergence Economics”, per indicar que són formes de pensar que es troben fora de l’enfocament neoclàssic. Les anomenades economies heterodoxes són fonamentalment tres: La teoria de la complexitat, la teoria de l’evolució i l’economia del comportament.
L’enfocament neoclàssic sosté que els éssers humans són perfectament racionals, els mercats són eficients, les institucions estan dissenyades de manera òptima i les economies busquen l’equilibri mitjançant sistemes d’autocorrecció, sistemes que invariablement es troben en un estat que maximitza el benestar social. Evidentment (crisi d’aquests darrers anys, per exemple), aquesta teoria ha fallat empíricament en molts punts.
A la teoria “tradicional” del creixement (Robert Solow, 1956) la innovació era exògena i deguda a: el creixement de la població, l’acumulació de capital i l’augment de productivitat en forma d’estoc de coneixement. En les seves anàlisis, Solow va mostrar que el canvi tecnològic era el responsable del 87,5% del creixement a l’output (producte per càpita) davant del 12,5% a causa de l’acumulació de capital.
L’Economia de la Innovació pretén entendre d’on surten les noves idees i com podem plantejar polítiques que afavoreixin el desenvolupament de noves maneres de pensar. A mesura que moltes nacions s’allunyen d’un model industrial de producció cap a una economia basada en el coneixement, l’Economia de la Innovació és cada cop més rellevant. Tot i que és un camp força nou, ha agafat protagonisme ràpidament durant els últims anys. Es basa en dos principis fonamentals: que l’objectiu central de la política econòmica hauria de ser estimular una major productivitat mitjançant una major innovació, i que els mercats que només depenen dels recursos d’entrada i dels senyals de preus no sempre seran tan efectius per estimular una major productivitat i, per tant, desenvolupament econòmic.
Alguns dels seus objectius principals inclouen comprendre com les empreses generen, adopten i difonen noves idees i tecnologies, i com això afecta la productivitat i la competitivitat i en termes més generals, com afecta a tota la societat. Però malgrat que podríem estar parlant d’innovació moltes i moltes pàgines, en aquesta primera part voldria tan sols aportar unes breus idees de com ha evolucionat aquest jove camp de l’economia.
L’Economia de la Innovació avui
En els darrers 10** anys, la innovació ha experimentat canvis significatius. Els avenços tecnològics han accelerat el ritme de la innovació, impulsant sectors com la intel·ligència artificial, la biotecnologia i les energies renovables. La col·laboració global i les xarxes d’innovació han augmentat, fomentant la transferència de coneixement i la creació d’ecosistemes d’innovació més dinàmics. A més, s’ha donat un augment en la inversió en “startups” i empreses emergents, amb un enfocament creixent en la sostenibilitat i l’impacte social. Aquestes tendències han canviat la manera com les empreses competeixen i col·laboren, obrint noves oportunitats d’aprenentatge, treball, oci, participació i progrés global.
**Del 2004 al 2015 vaig estar donant classes d’innovació, de creació d’empreses i de gestió de projectes dins del programa Erasmus a la Universitat Politècnica de Catalunya. Avui, deu anys després em pregunto què hauríem d’explicar sobre innovació als nous alumnes universitaris.
El 2014, la innovació se centrava principalment en la disrupció tecnològica i la creació de nous productes i serveis. La innovació era vista com un procés lineal, des de la investigació i el desenvolupament fins a la comercialització.
Avui, 10 anys després, la innovació té un concepte més ampli i holístic. No es tracta només de crear coses noves, sinó de trobar solucions creatives a problemes complexos. La innovació es veu com un procés continu i iteratiu que implica diversos actors, des d’empreses i governs fins a individus i organitzacions socials.
Així, hem de parlar d’intel·ligència artificial i d’aprenentatge automàtic, d’economia circular i d’innovació social, però com que de tot això ja n’hem parlat anteriorment (vegeu els meus articles sobre Intel·ligència artificial, Bioeconomia circular, Innovació per a combatre la pobresa i l’Economia del clima), avui ens centrarem en Eco-Innovació i en Ecosistemes d’Innovació.
Eco-Innovació
Fa algunes setmanes, del 16 al 18 de gener d’aquest any 2024, a Davos, Suïssa, s’ha celebrat el “World Innovation Economics”, i entre molts materials vull destacar una comunicació que ha fet l’expert en Eco-Innovació Juan Carlos Lara*** en aquest fòrum. Diu el següent (un breu resum que crec que paga la pena de transcriure):
***ESG-LAB Suisse l Point5 Family Office I World Economics Innovation at the World Economic Forum Speaker.
“Acabo de tornar del WEF (World Economic Forum) a Davos i no vaig poder evitar notar el fort contrast de les perspectives sostenibles que vaig trobar. D’una banda, hi ha el contingent d’alt perfil de polítics i reialesa europees, i les seves veus ressonen a tots els titulars. Afirmen fermament que la majoria està d’acord amb la idea de sacrificar alguns aspectes del seu nivell de vida: adoptar una reducció del consum, passar a dietes basades en plantes i acomiadar-se dels combustibles fòssils. Per a ells, això no és només un desig; és un imperatiu absolut”.
Per altra banda, a mesura que em submergia en diversos fòrums de sostenibilitat, va sorgir una narrativa totalment divergent. Tant si es tractava del grup de la diàspora africana, de la delegació sud-africana o del meu panell (Suïssa) al Fòrum d’Innovació Econòmica Mundial, ningú va aprovar la idea de frenar-se. En canvi, van defensar rotundament un enfocament vigorós i avançat. La seva visió col·lectiva girava al voltant dels pilars fonamentals de l’eficiència, la creació de riquesa i l’educació com a base per assolir un progrés sostenible.
No hem d’oblidar que ja estem trepitjant perillosament a prop dels nou límits planetaris dins dels quals la humanitat pot continuar prosperant durant les generacions vinents. És un recordatori contundent que hem incomplert alguns d’aquests límits i que és possible que l’entorn ja no tingui la capacitat d’autoregular-se.
El món corporatiu està realment dedicat a millorar les seves pràctiques, però també sembla que passa per alt un aspecte crític: la població del nostre planeta és de 8.000 milions d’individus, tots els quals s’han d’incloure en les solucions. Simplement és inviable imposar un enfocament únic, suposant que les necessitats de tothom s’alineen. Amb el 80% de la població mundial que sobreviu amb menys de 10 dòlars al dia, es fa evident que assolir la sostenibilitat requereix abordar la pobresa com a prioritat principal.”
Ecosistemes d’innovació en la nova era econòmica
Un ecosistema d’innovació és l’entorn format per diversos actors, activitats i recursos que interactuen per generar i difondre noves idees, productes, serveis i models que aporten valor a la societat. Un exemple d’ecosistema d’innovació és el 22@ de Barcelona, que és un districte tecnològic i creatiu que aglutina empreses, centres de recerca, universitats i entitats socials que treballen conjuntament per impulsar la innovació en àmbits com la salut, l’energia, la mobilitat o la cultura.
Les tecnologies digitals estan revolucionant l’economia global, els modes de producció i consum a nivell individual i col·lectiu. No obstant això, els models socioeconòmics implicats poden ser sovint incompatibles amb els grans reptes als quals s’enfronta la humanitat, en particular la crisi ambiental i el canvi climàtic, que alerten sobre la fi d’un model de creixement lineal que pretenia “produir, consumir i llençar”, per moure’s cap a un desenvolupament econòmic que tendeix a limitar el malbaratament de recursos i l’impacte ambiental.
Bibliografia
https://www.core-econ.org/the-economy/v1/book/text/21.html
https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/opinio/innova_1160482_102.html
https://inomics.com/advice/what-is-innovation-economics-1136011
