Tota ciència necessita de teories, i per tant, si volem considerar la Economia de la Innovació com un camp d’estudi científic, vet aquí les teories que en formen part:
Teories de la innovació
1. La teoria de Schumpeter
Joseph Schumpeter (1883 – 1950) va afirmar que el desenvolupament econòmic d’una societat és impulsat per la innovació. Segons la seva teoria, els emprenedors, tot buscant augmentar els seus beneficis, voldran introduir nous i millors productes, processos o models de negoci per reemplaçar els anteriors en satisfer millor les necessitats dels clients. A aquest procés, Schumpeter el va anomenar “destrucció creativa”. Un exemple el tenim al món de la música: la cinta de casset va ser substituïda pel CD, que alhora va ser reemplaçat pel reproductor mp3, que recentment ha estat substituït per serveis de “streaming” com Spotify. Cada nova innovació suposa una millora, alhora que acaba amb el model anterior.
2. La teoria de Drucker
Per a Peter F. Drucker (1909 – 2005), la innovació és el procés mitjançant el qual els emprenedors identifiquen noves oportunitats de negoci i creen solucions per satisfer les necessitats dels clients. Segons Drucker aquests són els principis de la innovació:
- La innovació es basa en la anàlisi d’oportunitats de negoci
- La innovació implica sortir al carrer a observar, preguntar i escoltar
- La innovació ha d’enfocar-se en una sola qüestió i començar en petit
- La innovació busca que l’empresa sigui líder en el seu camp
- La Innovació és esforç, més que genialitat
3. La teoria de la difusió de la innovació de Rogers
La teoria d’Everett Rogers (1931– 2004) se centra en el procés mitjançant el qual les innovacions s’estenen en una societat. Segons aquesta teoria, els innovadors adopten noves tecnologies abans que altres grups. Aquests grups són els següents:
- Innovadors. Són els primers a adoptar una idea, producte o servei nou. Busquen resoldre els problemes ells mateixos, no que altres els donin la solució.
- Primers seguidors (“Early adopters”). Adopten el que és nou quan consideren que hi haurà un benefici en el seu negoci. No tenen por d’assumir les noves idees.
- Majoria precoç. Estan predisposats a adoptar el que és nou quan ja molts ho han fet. No es llancen a les idees que acaben de sortir.
- Majoria tardana. Tenen dificultats per adoptar el que és nou i només ho fan quan ja tots ho han fet.
- Ressagats. No volen adoptar les noves idees i volen mantenir les idees o els productes tradicionals.
4. La teoria de la innovació disruptiva de Christensen
Segons Clayton M. Christensen (1952 – 2020), les empreses de vegades no adopten grans innovacions disruptives (que ho canvien tot) perquè no s’ajusten als seus clients més rendibles. Per aquest motiu, les empreses solen centrar-se en una innovació incremental, millorant els seus productes per satisfer les necessitats dels clients actuals, en lloc d’explorar noves tecnologies i mercats emergents.
No obstant això, les innovacions disruptives sovint comencen com a productes que atenen mercats petits i menys rendibles, i després milloren per competir als mercats més grans i rendibles. Així, aquells que aposten per aquestes innovacions disruptives acaben per ser més eficients i acaben per desplaçar els seus competidors.
Christensen és autor de diversos llibres sobre la innovació disruptiva, com ara “The Innovator’s Dilemma”, “The Innovator’s Solution” o “The Innovator’s DNA”.
5. La teoria de la innovació de Porter
Michael E. Porter (1947) se centra en el paper de la innovació en la creació i el manteniment d’avantatges competitius. És a dir, la innovació és la clau perquè les empreses puguin mantenir un avantatge sobre els seus competidors.
Segons Porter, la innovació pot ser una font clau d’avantatge competitiu en tres àrees:
- Diferenciació de productes i serveis. Les empreses poden innovar en els seus productes i serveis per crear una cosa única i valuosa que els permeti diferenciar-se dels seus competidors. Com Apple, que contínuament cerca crear nous i millors productes (iPhone, iWatch, iPad, etc).
- Millors processos de producció. Les empreses poden innovar en els seus processos per millorar-ne l’eficiència, reduir costos i oferir preus més competitius. Com a Toyota, que gràcies a les seves innovacions en la producció han pogut abaratir costos i baixar preus convertint-se en el primer venedor d’automòbils del món.
- Nous models de negoci. Les empreses poden innovar en els seus models de negoci per crear noves formés de crear i lliurar valor, cosa que els permet guanyar avantatge sobre els seus competidors. Per exemple, Ikea va revolucionar el món del moble amb un model que es basa que els mateixos clients poden muntar els mobles a un preu molt més reduït.
Altres autors destacats són:
Christopher Freeman (1921 – 2010): Va contribuir amb el seu treball sobre “Teoria de les Estructures de Producció” que destaca el paper central de la innovació en la dinàmica econòmica.
Richard R. Nelson (1930): Va desenvolupar teories sobre com les empreses aprenen i adopten noves tecnologies.
Paul Romer (1955): En el seu treball destaca la importància de la gestió del coneixement en el procés d’innovació. Segons Romer, les empreses i les economies poden millorar la seva capacitat innovadora mitjançant la gestió eficaç del coneixement, com ara la recopilació, l’organització i la difusió de la informació rellevant.
Tendències actuals en innovació
Un cop tenim teories i autors, només ens cal saber com avançar, quines són les tendències actuals en innovació:
1. La innovació oberta
La innovació oberta és una forma de gestionar la innovació que implica l’ús de fonts i fluxos externs de coneixement, així com la col·laboració amb altres agents, per accelerar i enriquir el procés d’innovació. Un exemple d’innovació oberta és el cas de Lego, que va crear una plataforma en línia anomenada Lego Ideas, on els usuaris poden proposar, votar i comprar nous models de joguines dissenyats per la comunitat.
La experiència en innovació oberta ha demostrat que les barreres més grans estan dins, no fora, de l’organització. Això és el que ens diu Henry Chesbrough (21/12/2023) al MIT Sloan Management Review, la revista del Massachusetts Institute of Technology, una de les institucions més prestigioses a nivell mundial sobre el tema.
2. La Innovació social
La innovació social és un tipus d’innovació que té com a objectiu principal resoldre un problema social o ambiental, mitjançant la creació de noves solucions que siguin més efectives, eficients, sostenibles o justes que les existents, i que generin noves relacions socials i sinergies. Un exemple d’innovació social és el cas de Grameen Bank, que va crear un sistema de microcrèdits per a persones pobres que no tenien accés al sistema financer tradicional, basat en la confiança, la solidaritat i la responsabilitat col·lectiva.
– Una de les experiències més reeixides de la innovació social és el projecte Khan Academy, una plataforma educativa gratuïta i en línia que ofereix cursos, vídeos i exercicis sobre diverses matèries, amb l’objectiu d’oferir una educació de qualitat a tothom.
3. La Innovació educativa
La innovació educativa pretén adaptar els sistemes educatius als reptes i les necessitats del segle XXI, i fomentar el desenvolupament de competències clau per a la innovació, com ara la creativitat, el pensament crític, la comunicació, la col·laboració, etc.
La discussió sobre la innovació educativa a Catalunya és un tema d’actualitat que interessa a molts professionals de l’educació, investigadors i responsables de polítiques educatives. Alguns dels temes que es tracten en aquesta discussió inclouen l’ús de les noves tecnologies a l’aula, la formació del professorat en metodologies innovadores i la inclusió de la competència digital en el currículum escolar, entre d’altres. Cal dir que hi ha una certa controvèrsia entre les metodologies de l’Escola Nova 21 i l’Escola tradicional.
La Intel·ligència Artificial en l’ensenyament permet, entre d’altres coses: a) Avatars en múltiples llengües gràcies a eines de producció com HeyGen o Synthesia, b) Eines per la preparació d’assignatures, c) Serveis per a l’educació a través d’API d’eines d’intel·ligència artificial per a la creació de continguts, l’avaluació dels estudiants i la gestió de les classes, d) Integració en els estudis artístics gràcies a Midjourney, DALL·E o Runway, algunes de les plataformes que permeten treballar en la creació d’imatges i de vídeo per generar obres d’art visual d’alta complexitat, e) Experiències d’aprenentatge personalitzades i f) Creació d’Infografies, presentacions i glossaris amb estalvi de temps i costos gràcies a eines com SlidesAI o Tome.
4. La Innovació en mercats bilaterals i plataformes
Les tecnologies digitals donen suport a “mercats de dues cares” com Facebook, eBay i Airbnb, que coincideixen amb individus que es poden beneficiar mútuament dels intercanvis.
Els mercats de dues cares són plataformes en línia (vegeu el meu article sobre l’Economia de plataformes) que connecten dos grups d’usuaris, com ara compradors i venedors (com eBay), amfitrions i convidats (com Airbnb), o usuaris i anunciants (com Facebook).
Aquestes tecnologies han alterat la naturalesa de la competència econòmica, però presenten moltes de les mateixes fallades del mercat observades en la producció de coneixement.
5. La innovació inclusiva i la innovació responsable
La innovació inclusiva és una modalitat d’innovació que té com a propòsit incloure i beneficiar a les persones o col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat, marginació o exclusió social, econòmica o digital, així com respectar la diversitat cultural, de gènere, d’edat, d’habilitat, etc. Un exemple d’innovació inclusiva és el cas de M-Pesa, que va desenvolupar un servei de pagament i transferència de diners a través del telèfon mòbil, destinat a persones que no tenien compte bancari ni accés a internet, especialment a l’Àfrica subsahariana.
La innovació responsable és una aproximació a la innovació que té com a finalitat anticipar i avaluar les implicacions i els impactes socials i ambientals de la recerca i la innovació. Un exemple d’innovació responsable és el cas de Synenergene, que va ser un projecte europeu que va promoure el diàleg i la col·laboració entre diferents actors sobre la innovació en biologia sintètica, una disciplina que té un gran potencial però també riscos i dilemes ètics.
6. El focus en la Sostenibilitat:
Innovació sostenible és aquella innovació l’objectiu principal és abordar un repte social o mediambiental, generant al seu torn valor, o el que és el mateix, que té un impacte positiu en la societat o en el medi ambient, utilitzant la tecnologia com a principal eina i sent rendible econòmicament parlant.
Els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible llançats per les Nacions Unides i adoptats per 193 països, suposen una nova oportunitat de competitivitat per a les empreses i, especialment, la innovació sostenible esdevé la millor via per resoldre els grans problemes a què ens enfrontem per la nostra supervivència.
Bibliografia
Schumpeter, J. A. (1943) Capitalism, Socialism, and Democracy. Routledge, 6th ed. Pp. 81-84.
Antonelli, C. (2003). The Economics of Innovation, New Technologies, and Structural Change. Routledge. 210 pgs.
https://www.diba.cat/web/sostenibilitat-social/-/innovaci%C3%B3-social-i-interseccionalitat.
https://bing.com/search?q=innovaci%c3%b3+i+desigualtat.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Objectius_de_Desenvolupament_Sostenible.
https://xarxanet.org/projectes/noticies/la-innovacio-educativa-contra-les-desigualtats.
Repensant l’educació avui. Compartim i construïm el canvi educatiu. https://www.diba.cat/documents/113226/1678694/SintesiRepensantEducacio.pdf/b6f637b4-f3fb-404f-9ea4-b871e17131af.
