Hem de viure la vida mirant endavant, però només la podem comprendre mirant enrere.
Kierkegaard (Copenhaguen, 1813-1855)
La por és una estranya pedra que enlluerna el cau impur.
Susanna Rafart (Ripoll, 1962)
El destí final de la majoria d’aforismes és ser mal citats i amb l’autoria canviada o extraviada
Josep Igual (Benicarló, 1966- Amposta, 2021)
Ramon Solsona (Gràcia, Barcelona, 1950) es un escriptor llicenciat en filologia romànica hispànica que va exercir com a professor de secundària i com a periodista. Amb la seva obra narrativa ha rebut els premis Sant Jordi, Crítica Serra d’Or, Prudenci Bertrana i Lletra d’Or, entre d’altres. Ha publicat també reculls de poesia satírica, col·laborant amb la premsa, la ràdio i la televisió. Té traduccions de la seva obra al castellà, al francès i al romanès.
Cristina Rufí remarca que a Solsona li agraden autors com William Faulkner, Mercè Rodoreda, Josep Pla, James Joyce, Josep Maria de Sagarra o Joaquim Ruyra, entre d’altres.
Comentem la seva darrera obra que es titula Temps enrere. És una novel·la monumental i ambiciosa de 700 pàgines, sobre el pas del temps com a enigma, que gira al voltant de la història d’una família del Priorat que va emigrar a Alemanya.
Mitjançant una crònica minuciosa narrada al revés, de vells a infants, explica la formació de la personalitat d’una parella, l’Elvira i el Tomàs -els dos protagonistes principals, nascuts en la nit més fosca del franquisme-, i dels qui els envolten, remarca Ponç Puigdevall, tot abraçant un període de temps de 70 anys. Una vida completa, explicada en ordre cronològic invers, a la manera de l’escriptor Julio Cortázar o del cineasta David Lynch. El principal argument estructural d’aquest relat és, doncs, avançar cap enrere, excepte en el capítol final més curt, que constitueix un triomfal epíleg.
En la novel·la hi trobem un centenar de personatges, entre els principals i els anecdòtics. I tot i que s’hi mouen com un eixam, no t’arribes a perdre mai, diu Solsona.
L’autor divideix la novel·la en sis blocs alterns, cadascun abraça entre 10 i 12 anys de les vides dels dos protagonistes que, forjats en entorns humils a Barcelona i al Priorat, en comptes d’avançar cap al futur, retrocedeixen en un contínuum cap al passat. L’obra arrenca el 2015 i va reculant fins al 1945 i l’epíleg finalment ens situa al 2018.
Segons Josep Puig, editor de Solsona, Temps Enrere és la més excepcional de les seves novel·les. Ha estat tres anys per escriure-la però fa més d’una dècada que es documenta, assenyala la crítica literària Montserrat Serra.
La història narrativa va progressant al revés, el pas del temps va cap al passat, atrevint-se a convertir el final en un principi, on trobem un compendi anecdòtic i documental d’un seguit d’èpoques que admeten també una lectura sociològica on es reflecteixen els canvis socials de les darreres dècades.
Hi trobem reflectides les revoltes estudiantils, l’alliberament sexual, la transformació de les relacions familiars, l’arribada de la televisió i dels cotxes utilitaris, no hi falta l’esment de marques comercials i cançons populars, es canta l’eufòria de la transició democràtica, es contempla l’arribada de les maletes amb rodes, dels mòbils i la sofisticació dels vins del Priorat, assenyala Puigdevall.
Solsona -un dels novel·listes més interessants en llengua catalana, narrador competent amb una gran varietat de registres lingüístics i gran riquesa de recursos formals-, en aquesta progressió temporal inversa, ens regala un relat net i sense entrebancs. Perquè diu el propi Solsona que “a mesura que vas enrere, saps més del futur dels personatges que no pas ells mateixos, però en canvi no saps d’on venen i el lector va descobrint els seus orígens i per què han esdevingut el que han esdevingut”.
Així mateix afirma que es tracta d’una “novel·la reversible” perquè “l’he escrita de tal manera que es pot llegir en l’ordre narratiu que jo proposo, però també es pot llegir del darrere cap al davant, o sigui, per l’ordre cronològic convencional”.
Hi trobem uns claudàtors que reprodueixen la veu textual dels protagonistes, on sobresurten les expressions pròpies de la parla del Priorat, remarca Jordi Llavina, ja que un dels escenaris més ben descrits és el d’aquestes terres, aquest país a les faldes del Montsant, bressol del mas Miquelis -d’on prové l’Elvira, un dels personatges principals de la narració- i on es narren els cicles agrícoles de la vida a pagès, el món de les vinyes i del vi i les duríssimes condicions de vida a la Catalunya rural.
Els altres dos escenaris són la Barcelona menestral i franquista d’on prové en Tomàs, i les ciutats alemanyes de Düsseldorf i Bochum i la conca industrial del Ruhr, on han emigrat els protagonistes i on es descriu el xoc cultural que hi van viure els emigrants catalans i espanyols.
Temps enrere és una novel·la esplèndida, remarca Llavina, on de fet es descriu una història d’amor commovedora, d’un realisme a vegades entendridor i unes altres escruixidor, segons el crític literari.
Perquè els dos protagonistes (L’Elvira i el Tomàs), remarca Ponç Puigdevall, desmenteixen la creença que la monotonia és el corc de les parelles, perquè la feina de viure els manté sempre ocupats. Segons Puigtobella, la narració és un retrat convincent de la integritat moral d’un matrimoni, de la seva coherència, malgrat les dificultats, amb una prosa d’una riquesa i vivacitat extraordinàries, plena d’evocacions magistrals, remarca.
Solsona deia que “passo més temps afinant les frases, endreçant la sintaxi, buscant la paraula exacta, evitant cacofonies i rimes internes que fent avançar el relat”.
Novel·la vibrant amb tota la rotunditat dels clàssics, on la llengua es desplega amb una abundància de recursos expressius espaterrant, diu Puigtobella. Solsona és un virtuós de la forma, de l’alegria narrativa, i de la plasticitat verbal, assenyala Ponç Puigdevall. I conclou que a Temps enrere el lector s’hi sent atrapat en un llibre ple d’emoció i poesia. En definitiva, es tracta, senzillament, d’una narració aconseguida, d’un cant a la vida, d’un triomf de la literatura.
Agraïment: A Teresa Aran, bona lectora de l’obra de Solsona, per la seva revisió.
Referències bibliogràfiques
LLAVINA, Jordi. “Una història d’amor commovedora que avança cap enrere”. Ara. Llegim. 09/09/2022.
PUIGDEVALL Ponç. “Temps enrere.00 Ramon Solsona: Enciclopèdia de coses viscudes”. El País. Literatura. 13 de setembre de 2022.
COMELLES, Salvador. “Temps enrere: una novel·la sobre el llenguatge”. Núvol, 16/01/2023.
PUIGTOBELLA, Bernat. “Ramon Solsona: no vull marcar una distància aristocràtica amb el lector”- Núvol, 14/09/2022.
SERRA, Montserrat. “Ramon Solsona: Si hi ha un tema que destaca és el pas del temps com a enigma”. VilaWeb, 06/09/2022. https://www.vilaweb.cat/noticies/ramon-solsona-si-un-tema-destaca-es-la-idea-del-pas-del-temps-com-a-enigma/
RUFÍ, Cristina. “”Ramon Solsona: un autor que viu la llengua i el territori”. Emporion, 24 d’agost de 2012. https://emporion.org/ramon-solsona/Associació d’escriptors en llengua catalana. “Ramon Solsona”. https://www.escriptors.cat/autors/solsonar
