Tot i la crisi que estem patint, no hem de caure en el desànim perquè a la UE gaudim d’uns estàndards de qualitat de vida envejables, si els comparem amb la resta del món. Amb només el 7% de la població mundial, l’àrea de la Unió Europea genera una riquesa que representa el voltant del 25% del que produeix la resta del món. Però el que encara ressalta més és que amb aquest 7% de la població mundial, dediquem a despesa social, a l’estat del benestar, el 50% del total que s’hi dedica en el món. Aquesta xifra és espectacular, tant pel que representa per a la ciutadania europea, com pel poc que hi destinen molts del estats del món, amb el 93% de la població mundial. D’aquestes xifres se’n deriven una sèrie de reflexions, com:
- Que la població europea cada vegada és més petita respecte de la població mundial i, a més, si entrem a analitzar-ne la demografia, veurem que la piràmide d’edat cada vegada està més carregada per la banda dels de més edat. Alguna cosa s’haurà de fer per canviar la dinàmica poblacional europea.
- Una altra reflexió és que, tot i la crisi, la Unió Europea és el mercat interior més gran de món pel que fa a riquesa, amb un PIB agregat fins i tot més gran que el dels EUA, que representa la quarta part de la riquesa mundial, que no està gens malament.
- Ja sabem que l’estat del benestar es basa en la despesa social que, prèviament, han aportat els ciutadans i les empreses via impostos, però cal dir que aquesta solidaritat neix i creix a Europa, i ara és el mirall per a molts altres estats. El que cal ara és preservar-lo i mantenir-lo. Però, que el que es gasta a la UE en educació, sanitat, seguretat, pensions, etc., sigui la mateixa xifra que el que hi dedica la resta del món, demostra que a Europa s’ha optat per la solidaritat i a bona part del món encara s’ho estant plantejant, o bé, en alguns indrets, la pobresa els ho impedeix.
- Naturalment, per a la ciutadania europea la proporció de les xifres detallades hauria de ser una satisfacció, però sovint no se n’és conscient, perquè sol passar que el que ja es té, sembla que no representa cap esforç i que no ens ho trauran mai, però no és així i cal preservar-ho, cal veure si això es sostenible, amb una població que envelleix, amb un atur juvenil molt significatiu, que fa que els anys de cotització es vagin reduint i, per contra, les despeses en atur i en pensions cada vegada són més elevades.
- I, per altra part, a la resta del món, començant pels estats desenvolupats, però també a poc a poc els emergents i els que estan en vies de desenvolupament, s’hauria de canviar la dinàmica i invertir més en despesa social, que vol dir generar benestar per a la ciutadania.
Sigui com sigui, aquesta és la realitat actual i les dades i la qualitat de vida que, tot i la crisi, gaudeix la ciutadania europea, reforcen la idea que ningú se’n vol anar i molts són els que en volen formar part o, si més no, fan mans i mànegues per ser-hi. I és que bona part del món veuen Europa molt millor del que la veiem nosaltres mateixos.
