Els resultats de les eleccions al Parlament Europeu han confirmat el que ja es veia venir: una significativa abstenció. La veritat és que no ens ha de sorprendre si ens atenem a la situació actual de crisi econòmica que, tot i no està directament relacionada amb les eleccions, sí que provoca més incertesa entre la ciutadania i, per tant, probablement menys interès per anar a votar i més en unes eleccions que ja és habitual que els ciutadans no les percebin com a pròpies. Seria normal que durant la campanya de les eleccions al Parlament Europeu es parlés d’Europa, de la Unió Europea, del que aporten les institucions comunitàries, del que pot fer i fa el Parlament Europeu, però la realitat ens mostra que, en general, es parla més delsaspectes polítics que ens toquen de prop, els municipals, els nacionals i, fins i tot, els estatals, i s’utilitza la campanya més com a arma de desautorització de l’adversari que no pas d’exposició dels temes europeus, dels que afecten la ciutadania europea, del que podria aportar-nos l’Europa unida. No és bo per a la Unió Europea en general, ni per a la ciutadania europea, que no es vegin aquestes eleccions com a pròpies, ja que això provoca una important abstenció que no beneficia el sistema democràtic i, a més, ha facilitat l’entrada de grups extremistes i euroescèptics al Parlament Europeu. No és bo que els ciutadans europeus no tinguin interès en les eleccions europees, ja que el 75% de les lleis que finalment acaben afectant-nos surten de Brussel·les, i el Parlament Europeu hi té molt a dir.
Així, la realitat, però, ha confirmat el que ja s’anunciava, fins al punt que la participació mitjana en tota la UE ha sigut del 43,2%, però el més alarmant és que a Catalunya, que sempre ens hem mostrat europeista i que veiem la Unió Europea com el lloc de referència per la nostra existència com a nació, la participació ha sigut del 37,5%, de les més baixes si ho comparem amb altres zones d’Europa i molt per sota de la mitjana de l’Estat espanyol. Cal destacar la important diferència que queda entre els diputats del Partit Popular europeu i el Partit Socialista europeu, que és de 268 a 160, fet que dóna un clar color conservador a la cambra comunitària. Altres coalicions se situen lluny dels populars pel que fa a nombre de diputats.
És una trista realitat que ha de fer reflexionar els partits polítics, les institucions i també els ciutadans, ja que, prescindint dels resultats electorals, més bons per uns i no tant pels altres, el que afecta tots els partits i el sistema democràtic és la participació de la ciutadania en les conteses electorals, amb la finalitat de mostrar la vitalitat de la societat i la legitimitat dels elegits. S’han de cercar fórmules i missatges que informin i al mateix temps engresquin la ciutadania. Hi haurà temps per analitzar per què ha passat, però el que no es pot fer és amagar el cap sota l’ala o mirar un altre costat. El que convé és deixar d’analitzar els resultats electorals en clau de partit i també orientar les campanyes de les europees parlant d’Europa, amb la finalitat d’informar la ciutadania de la importància de tot el que es fa en el Parlament Europeu i a d’altres institucions comunitàries. Tots hi hem de posar esforços, des de les institucions, passant pels partits polítics, la ciutadania i també els mitjans de comunicació.
