El dissabte 14 del passat mes de març, a l’auditori del Museu de la Mediterrània, tingué lloc la IX Jornada de Política Internacional “Les noves pors d’Europa”.
La presentació de l’acte anà a càrrec de Gerard Cruset, director del Museu de la Mediterrània; Jordi Cordon, alcalde de Torroella de Montgrí, i Ferran Tarradellas,director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, que tingué una triple participació com a presentador dels conferenciants, l’aportació de la seva pròpia experiència i, finalment, en les resposta a les preguntes que es varen formular al finalitzar la presentació.
Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu, i Josep Martinoy, periodista, s’encarregaren de la introducció de la jornada. De les paraules de Josep Martinoy voldria destacar les referides “al terrorisme, principalment jihadista, i l’esperança o la depressió. La unió o desunió d’Europa i les seves pors…”.
L’organització d’aquesta IX Jornada havia formulat preguntes com aquestes: sabrem superar les noves pors d’Europa? Els europeus difícilment podíem imaginar, a principis del segle XXI, que a partir del 2007 arribés una profunda crisi econòmica i la transformació de la societat, l’índex d’atur i les retallades en educació i sanitat. I països amb risc de fallida! Totes elles amb conseqüències tals com que quasi cap govern s’ha pogut mantenir després d’unes eleccions. Noves forces polítiques, més radicals, i algunes, com Syriza a Grècia, han arribat al govern amb dificultats econòmiques greus. Divisió dins la Unió entre nord i sud, aquest, castigat per les penúries econòmiques. Radicalisme islàmic: l’atemptat contra el setmanari Charlie Hebdo, i el terrorisme jihadista instal·lat també en el cor d’Europa. Són aquestes les noves pors d’Europa?
El primer conferenciant fou Joan Carles Suari,professor de Comerç Exterior i d’Integració Europea de la Universitat de Barcelona (UB) i membre del Team Europa. El títol de la seva conferència fou “Què dificulta la sortida de la crisi a Europa?”, de la qual va assenyalar conceptes i aspectes econòmics que varen impactar com els següents: la màquina infernal de l’economia? Hi ha pessimisme després de 70 anys? Què som? Què farem? N’hi ha per al pessimisme? Creixement, ocupació, preus i equilibri extern. 19 països amb la mateixa moneda! A Alemanya, set anys de percentatges de creixement negatiu, a deu anys lleugerament positiu. D’on sortiran les misses? Reforma institucional? Llibertat de preus? Mercat del treball? Menors diferències territorials? Educació i formació? Prestacions socials? Pressió sobre el medi ambient i canvi climàtic? Increment de desigualtats i risc de marginació? Increment de l’atur? Perills i pors de quedar-se fora? Grècia, perdonen els seus crèdits? Ucraïna: cronificació del problema vital? Europa amb un 25% d’atur? Els joves, una joia, però i el col·lectiu dels 40 anys? Economia sense IVA?
Després d’una pausa per al cafè, es va reprendre l’acte amb la intervenció de Fernando Guirao, catedràtic Jean Monnetd’Història de la Integració Europea (càtedra ad personam), a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), sota el títol “Són noves les actuals pors polítiques i socials a Europa?”,de la qual destacaria alguns dels temes, tals com: crisi de representativitat? Com gestionar la pèrdua de pes de l’economia? Incerteses? Societat participativa? Noves forces polítiques emergents? Globalització? Catalunya, nou estat? S’explica malament la història? El comunisme? La coalició de governs. Del 1944 al 1951 en què va acabar el càstig a Alemanya. L’estat del benestar i la cohesió social? Drets i obligacions? Legitimitat, cap! Tots han fracassat. Persecució dels ciutadans. Procurar i recuperar la legitimitat. Governs de coalició? Plena ocupació? L’atur registrat el 1929 ens va portar el feixisme. Parlar dels anys 40? I avui, governs en fallida? Polítiques fiscals. Política distributiva. Globalització, 1947? Economies modernitzades? Un model actual que no poden mantenir ni pot ser imposat. Models compatibles. Creació d’una Unitat Europea. Anys 70-72, economies competitives subvencionades de forma molt generosa. Dicotomia entre governs nacionals i la Unió Europea, molt allunyada del ciutadà. Grècia, legitimitat nacional enfrontada a la legitimitat de l’Europa col·lectiva. Confrontació i comprensió dels problemes. Europa no solucionarà el problema, només actuarà millorant el sistema institucional.
El tercer conferenciant, Eduard Soler, politòleg, coordinador de Recerca del CIOOB, va desenvolupar la seva conferència “Quina estratègia de seguretat per a Europa”.Terrorisme i crisi del cercle que envolta l’Europa comunitària. Països veïns, que requerirà nova estratègia, proposar Europa al món. Problemes actuals: amenaces a Ucraïna. La seguretat! L’any 2004, incorporació de 10 nous països. Centenars de persones en la pobresa. Capacitat de bloqueig. Conflictes regionals. Algèria. Tunísia. Seguretat interior. Crim organitzat. Estats dèbils. No resolució dels problemes exteriors. I els interiors? Veïnatge. Fets de Maidan (plaça central de Kíev). Any 2003, readaptació-seguretat. El G10: policentrisme i préstecs: Alemanya, Bèlgica, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Països Baixos, Regne Unit, Suècia i Suïssa. El G20 pren les grans decisions, emergències i terrorisme: Europa n’exporta. Mal ús de la religió. Processos de radicalització. Xarxes internacionals. Comparació de les tres darreres dècades i fi del model bipolar. Veïnatge. Terrorisme localitzat.
Amb el debat amb els ponents i el torn de preguntes, moderat per Xavier Ferrer,van finalitzar les jornades. Entre les preguntes, la majoria referides a la pròpia Unió Europea, voldria assenyalar la que jo mateix vaig formular sobre Catalunya i el procés en què està immersa. Les respostes foren molt amables per part d’Eduard Solé i la final de Xavier Ferrer, però sense que cap d’elles tingués, al meu parer, gran rellevància respecte a la pregunta formulada, ni “si aquesta era o no una de les noves pors d’Europa…”.
