En el seu blog, la filòloga i política Carme-Laura Gil (Benissanet, 1935) remarca que el dia de Sant Jordi de l’any 2008, a la missa oficiada a la capella del Sant al Palau de la Generalitat, davant dels membres del Govern i representants institucionals, el cardenal Ricard M. Carles (València, 1926 – Tortosa, 2013) llegí aquesta pregària, referida a un poema de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona 1985):
“Senyor Sant Jordi / patró / cavaller sense por / guarda’ns sempre / del crim / de la guerra civil. / Allibera’ns dels nostres / pecats / d’avarícia i enveja, / del drac / de la ira i de l’odi / entre germans, /de tot altre mal. /Ajuda’ns a merèixer / la pau.”
Allà hi havia la Carme-Laura Gil, que es va adonar que el prelat havia suprimit del poema els versos següents: “[…] i salva la parla / de la gent / catalana”. I per aquest motiu reflexionava indignada i amb raó: “No sé quants dels presents sabien de cor la poesia, jo la coneixia. El meu estupor i indignació segueixen vius.”
Així mateix, en el blog del filòleg i professor Ramon Carreté (Balsareny, 1951), ens recomana anar a les Obres completes. I. Poesia, al final de la part VIII “Per a la bona gent”, del llibre Fragments. Versots. Intencions. Matisos, Edicions 62, Barcelona, abril de 1968, pàg. 512, on es pot veure que el poema fins i tot és més extens, i allà sí que s’hi reflecteix aquella ironia sublim i aquell sarcasme inherent a un mag de la llengua com era Espriu.
Reproduïm el poema al complet perquè s’hi puguin observar tots aquests detalls i matisos que són imprescindibles i que trets fora de context deixen el poema emboirat i sense la càrrega emotiva, crítica i vivencial que Salvador Espriu va voler-hi imprimir amb èxit.
Oració al Senyor Sant Jordi
A mussitar-la, és clar,
amb una molt relativa ingenuïtat.
“Senyor Sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres
pecats
d’avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.”
L’estampeta
se’m perdia:
no recordo
l’any ni el dia.
Salvador Espriu (1947)
PD: Francesc Vila (Castellbell i el Vilar, 1922-2011) va musicar el poema, que ha estat popularitzat per nombroses corals que l’han cantat com un himne patriòtic en defensa de la pau i de la llengua catalana; però en rigor cal dir que la cançó continua ometent dos matisos importants: l’epígraf inicial, que hi insinua un punt d’irònica distanciació, i els quatre versos finals, que hi aporten aquell toc d’escepticisme tan inherent a bona part de l’obra del poeta.
Referències bibliogràfiques
- GIL, Carme-Laura. “Sant Jordi, patró nacional” <http://blocs.mesvilaweb.cat/carme-laura/?p=89645>
- <http://ramoncarrete.blogspot.com.es/2012/04/espriu-oracio-al-senyor-sant-jordi.html>
