El municipi de Torroella de Montgrí té unes característiques especials. És d’una gran extensió (66,13 km2). Una part és una agresta muntanya; una altra part, una fèrtil plana. Té riu i mar, i conté dos nuclis urbans importats: la vila i l’Estartit. La vila és el nucli originari (segle ix) i és la que dóna nom al municipi. El nucli de l’Estartit és més recent, format durant el segle xviii. Fou un petit nucli de pescadors fins a mitjan segle xx, quan canvià de fesomia. L’adveniment del turisme transformà els pobles costaners, i l’Estartit n’és un. Els pescadors-pagesos de l’Estartit canvien d’ofici i es dediquen a proporcionar serveis als turistes: apartaments, hotels, restaurants, botigues, càmpings… Molts torroellencs amb visió de negoci inverteixen a l’Estartit. Per la seva part, l’Ajuntament, durant uns vint anys, no deixa de dedicar recursos a l’Estartit per dotar-lo dels serveis que el turisme reclamava (desguassos, aigua potable, depuradora, asfaltat i enllumenat de carrers i places). Alguns torroellencs ho retreuen; d’altres, amb visió de futur, ho aproven. L’arribada del turisme crea un sector econòmic nou que beneficia el municipi, tot i que per això s’hagi de pagar un preu: el petit i tranquil poble de pescadors passa a ser un modern i cosmopolita nucli turístic, amb alts edificis al pla i nombroses construccions que s’enfilen muntanya amunt i trenquen l’harmonia del primitiu paisatge. Això crea tensions, protestes i enfrontaments.
Als anys vuitanta, aquest creixement fa néixer un sentiment de poble que aplega molts estartidencs, els quals, veient-se ja autosuficients, es decideixen a presentar a l’Ajuntament un expedient per formar un municipi nou, segregat del municipi de Torroella de Montgrí. Un territori que abastaria aproximadament la meitat del territori originari. La Direcció General d’Administració Local de la Generalitat denega la petició, i el Tribunal Suprem dicta sentència negativa sobre els diferents recursos presentats a les diferents audiències.
A partir d’aquí, l’Ajuntament inicia un procés de descentralització basat en els Consells de Barri i crea el Consell Municipal de l’Estartit, però proposa també una comissió per estudiar la possibilitat i conveniència de la creació d’una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), figura reconeguda per la llei electoral, que preveu l’elecció directa del seu president en el procés de les eleccions municipals. Aquesta comissió informa favorablement sobre aquesta possibilitat i actualment s’estan ultimant els estudis per crear una nova institució.
En aquests moments, dues coses són clares: la voluntat d’autogovern del poble de l’Estartit i el reconeixement de l’Ajuntament d’aquesta voluntat, excloent-hi la segregació. Les fórmules poden ser l’EMD o l’aprofundiment seriós del Consell Municipal de l’Estartit. Sigui quina sigui la fórmula, el que està clar és que torroellencs i estartidencs administren un territori en comú. No es poden fer dues polítiques urbanístiques, no es poden fer dues gestions mediambientals per separat. Avui el turista no vol només sol i platja. Vol també gaudir del medi ambient, de la cultura i de les tradicions i vivències del lloc que visita. L’Estartit, com a poble amb entitat pròpia, pot organitzar, entre d’altres, les seves festes, esports i actes culturals, així com realitzar i controlar de prop les obres i realitzar la majoria dels tràmits municipals sense necessitat de desplaçar-se, les noves tecnologies hi ajuden, però moltes altres competències s’hauran de continuar gestionant unitàriament per a tot el municipi.
Deixant de banda interessos polítics causants de discussions baixes de sostre, falses enveges i mentalitats puerils tant d’un poble com de l’altre, els dos nuclis del municipi de Torroella de Montgrí han de continuar essent complementaris i capaços d’aprofitar, en benefici de tots, els recursos naturals i la diversitat econòmica i cultural que aquest territori posseeix. En aquest sentit, l’esperit que impulsa la nostra revista va encaminat a fomentar l’entesa i convivència entre torroellencs i estartidencs.
