Per Núria Serra, vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Directora de gestió de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge. Parc Sanitari Pere Virgili
Com ha de ser un líder ètic? Quins són els valors que ha d’impregnar l’organització? Com adaptar-se als temps de canvi que estem vivint? Aquestes van ser algunes de les qüestions que el filòsof Francesc Torralba va plantejar a la sessió sobre lideratge, organitzada el passat 9 de març per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Va parlar del líder ètic com a servidor de les institucions que dirigeix, com la persona que té cura de les persones i de les organitzacions. I també va ressaltar els valors que cal que tingui aquest nou líder i va fer referència a les organitzacions piramidals i jeràrquiques que, ben sovint, es doten de líders autoritaris, amb les quals les noves generacions no s’hi identifiquen.
Davant d’aquesta realitat, quin és el camí? Segons Torralba, cal canviar aquests tipus de lideratges i fer-ho adaptant-se als següents valors, més d’acord amb les necessitats actuals:
El primer, el de la prudència: cautela i anàlisi de les conseqüències de prendre les decisions.
El segon, el de la humilitat entesa com l’acceptació de les pròpies limitacions: el líder no ha de conèixer-ho tot, el més important és acompanyar-se d’aquells que ho coneixen i, sobretot, promoure el treball d’equip, saber gestionar persones. Tenir, doncs, intel·ligència social.
Un tercer, el de la pràctica de la justícia: ser conscient que cal repartir els rols entre el grup, segons les capacitats de cadascun, i tenir empatia amb els col·laboradors.
I, finalment, el quart i darrer valor, l’exemplaritat: cal fer allò que es diu o s’exigeix als altres. És, en definitiva, el que transmet confiança i dóna autenticitat.
La reflexió que se’m planteja és que aquests valors que acabo d’esmentar són precisament oposats al model de lideratge més estès i que, a més, contrasten amb el que la societat actualment valora o premia, com la competitivitat, l’individualisme o l’arrogància. Arribats a aquest punt, crec que és important que ens adonem de la urgència de canviar aquestes referències i buscar un model que respongui a les necessitats del canvi on tots estem immersos.
El lideratge des de l’escolta, des de la reflexió, des de l’honestedat, des de l’acceptació de les limitacions, des de la participació en la gestió de les persones. Això és el que caldria exigir als nous líders.
I és que, ara mateix, reconeguem-ho, venim d’una formació i d’una inèrcia contrària i, per tant, caldrà un exercici de canvi, d’adaptació i, sobretot, d’aprenentatge important. I caldrà fer-ho. Seguríssim. Perquè les noves generacions ja no accepten líders autoritaris, demanen participació, escolta i, sobretot, entendre les raons de la decisió presa.
Ara es parla també de feminitzar la gestió, de lideratge femení. No voldria entrar en consideracions de gènere, però el que sí que vull és defensar i reivindicar que alguns estils més inherents al nostre perfil, en la gestió cap a les persones, com el servei als altres, la prudència o l’escolta, es puguin desenvolupar plegament. Optar per la complementarietat dels estils serà una millora per a tots i això, indefectiblement, passa per acceptar les limitacions de cadascú.
Els temps són canviants i les exigències diferents. Ens cal incorporar el que faci falta per respondre a les necessitats de la gestió actual. L’estil de lideratge que ara coneixem està en crisi i, per tant, tenim una oportunitat per a la transformació. Hem de ser valents per defensar el lideratge des dels valors. I des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària no només tenim l’oportunitat, sinó l’obligació de fer-ho possible.
