Emporion
Divendres, 4 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2017 núm 127 -juliol- 2017

La gran mentida de la postveritat

Adrià ArboixperAdrià Arboix
25 de juny de 2017
a núm 127 -juliol- 2017
Temps de lectura: 3 minuts
La gran mentida de la postveritat

“No hi ha mentides ni postveritats capaces d’aturar-nos.”
Miquel Riera (periodista, 1960) 

La terra no sabrà mai mentir.
“Màrius Torres (poeta, 1910-1942)

La postveritat és un neologisme que ha fet fortuna aquest darrer any. Segons el prestigiós Diccionari Oxford, la paraula anglesa post-truth, traduïda al català com a postveritat, és la paraula de l’any 2016.

Assenyala el periodista Ramon Rovira que postveritat és crear un imaginari en què els fets objectius siguin menys influents en la formació de l’opinió pública que en les emocions i les creences personals. Per tant, és purament un maquillatge semàntic. Es podria resumir en el fet paradoxal que és més important que alguna cosa aparenti ser veritat que la pròpia veritat.

La postveritat, per tant, és mentida, falsedat i trampa. Enganyar, manipular, tergiversar o exercir la postveritat  són sinònims. Correspondria a un discurs demagògic basat en mitges veritats.

Rovira reflexiona que la societat anglosaxona sempre havia castigat amb duresa els mentiders, sobretot els polítics mentiders, a diferència dels mediterranis, molt més proclius a l’ambigüitat. Per tant, aquesta eclosió podria venir afavorida pel fet que en els moments postmoderns actuals, de relativisme de valors i de decadència moral, no s’actua sobre la mentida ni amb rigor ni amb contundència.

I és que també hi afavoreix, segons el periodista Xavier Ginesta, l’actual desprestigi d’un periodisme clientelar i submís a les estructures de poder. D’uns professionals que, en lloc de ser un contrapoder, creuen que estan al servei del poder:  polític, econòmic  o esportiu.

En conseqüència, la transformació de la comunicació política en propaganda, la pèrdua dels  principis ètics per gran part del periodisme actual i la seva submissió  a interessos totalment particulars, juntament amb la crisi de valors de la societat, així com la tendència creixent dels polítics cap a l’espectacle, han afavorit l’eclosió de la gran mentida de la postveritat.

Però hem de remarcar clarament que qui amaga la veritat per apel·lar l’emoció és un mentider. I en el nostre medi podem posar l’exemple de l’unionisme quan freqüentment  es basteix d’inexactituds i de mentides repetides que al final intenten que s’acabin acceptant com a veritats.

Per exemple, en el procés català cap a la independència, la majoria social ja la tenim, però ens volen fer creure que no, que no hi ha prou suport, que el procés va de baixa, que Europa no escolta ni escoltarà.

La manipulació informativa per part dels mitjans unionistes és flagrant. Remarca el periodista Miquel Riera que les grans televisions espanyoles són el millor exemple de com es va construint la postveritat sobre el procés: no contrasten les opinions amb la presència de tertulians independentistes, tergiversen i enganyen l’espectador no posant per exemple una rèplica rotunda de Puigdemont a Albiol després d’haver emès les declaracions d’aquest, amagant o menystenint els èxits de l’independentisme en les últimes diades o mentint directament.

I això comporta el risc -en ser minoria els mitjans no unionistes- d’acabar creient aquestes postveritats interessades. En el procés català, el PP, C’s i el PSOE fan pinya contra el lliure dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. Tal com diu l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté: “Si ho veiessin els vells lluitadors socialistes, agafarien la gestora del PSOE, Iceta i companyia, i els expulsarien del partit a cops d’honestedat, ètica i principis socials.”

De tota manera, Miquel Riera és optimista i afirma contundent  que no hi ha mentides, propaganda, inexactituds, ni postveritats capaces d’aturar-nos.

Referències bibliogràfiques

  1. Riera, Miquel. “La postveritat unionista”. A: Presència, 5 de febrer de 2017, p. 2.
  2. Rovira, Ramon. “La falsa postveritat”. A: El Punt Avui, 15 de desembre de 2016, p. 5.
  3. Postveritat: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Postveritat>
  4. Ginesta, Xavier. “Periodisme i subjectivitat honesta”. A: L’Esportiu, 26 de febrer de 2017, p. 3.
  5. Arboix, Adrià. “La veritat: reflexions amb sentències”. A: Emporion, desembre de 2014,  n. 96:  <https://emporion.org/index.php/2013-03-07-16-56-18/2014/item/2516-la-veritat-reflexions-amb-sentencies>
  6. Solé i Sabaté, Josep Maria. “Els àrbitres espanyols”.  A: L’Esportiu,  28 de desembre de 2017, p. 3.
Tags: opinió
Article anterior

Santi Sató,

Següent article

La trama suïssa que robava paisatges

Adrià Arboix

Adrià Arboix

Articles Relacionats

Editorial

Aquest estiu també tindrem embussos

25 de juny de 2017
II. La cultura a Torroella, ara
núm 127 -juliol- 2017

II. La cultura a Torroella, ara

25 de juny de 2017
La trama suïssa que robava paisatges
Medi Ambient

La trama suïssa que robava paisatges

25 de juny de 2017
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies