Emporion
Dilluns, 19 maig
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Medi Ambient

La trama suïssa que robava paisatges

Albert Llausàs i PascualperAlbert Llausàs i Pascual
25 de juny de 2017
a Medi Ambient, núm 127 -juliol- 2017
Temps de lectura: 4 minuts
La trama suïssa que robava paisatges

Aquest estiu, en un poble suís del qual no farem propaganda, estarà prohibit fer-hi fotografies. La penalització per infringir aquesta norma serà una multa equivalent a uns cinc euros.

La rocambolesca argumentació oferta per l’equip de govern és que el paisatge del poble i rodalia és tan bonic que la gent que els visita fa moltes fotografies, les comparteix a les xarxes socials i això genera en aquelles persones que visualitzen aquestes imatges un sentiment d’enveja malsà. Per evitar-los el patiment i les seqüeles, doncs, han hagut de prendre la decisió de forçar tota persona que tingui el desig de conèixer la contrada a visitar-la personalment.

Potser és que no he cercat prou, però quan he treballat en qüestions de paisatge i societat, mai he trobat a la literatura científica cap referència que pugui donar suport a la justificació oficial de la prohibició. Ans al contrari, hi ha estudis fets des de l’àmbit de la psicologia ambiental (sí, aquesta disciplina existeix i s’ocupa d’estudiar els efectes psicològics, positius i negatius, de la interacció humana amb el medi) que demostren els beneficis per a la ment que aporta la mera contemplació del paisatge. Està igualment demostrat, i s’utilitza com a teràpia, que fins i tot l’exposició a imatges de paisatges plaents, per exemple les projectades per una pantalla, ajuda a reduir els nivells d’estrès en l’individu que les observa. Hi ha molts matisos (i molta discussió) sobre quins tipus de paisatge són els més beneficiosos i els que menys, però precisament paisatges de muntanya amb mosaics agroforestals, com els de moltes valls suïsses, solen tenir unes característiques d’allò més atractives per a amplis sectors de moltes cultures. Així doncs, a més de desmuntar la narrativa de l’equip de govern local, la ciència indicaria que fins i tot ha pres una decisió contraproduent per al benestar públic.

rus1A ningú escapa que el benestar de les persones usuàries de les xarxes socials probablement importa un rave al govern del poble suís. La meva hipòtesi és que, en realitat, la mesura persegueix dos altres objectius. El primer i més important és fer-se veure, col·locar el poble al mapa, i fer-ho amb unes connotacions positives atorgades per l’excepcionalitat del paisatge. Una estratègia barroera de màrqueting que si bé aconsegueix l’objectiu que es parli del poble, també pot acabar generant cert rebuig o fins i tot boicots per part de potencials visites. I és que el segon objectiu és, òbviament, econòmic. La quantia simbòlica de la multa demostra que, en realitat, no està dissenyada per dissuadir la captura d’imatges, sinó més aviat com una taxa, per fer una mica de caixa. Si la multa fos més gran potser sí que la gent s’ho pensaria dos cops abans d’obrir l’obturador, o s’estimaria més esborrar les fotos de la memòria digital (o desfer-se del film, segons la tecnologia utilitzada). Però si només són 5 euros, l’equivalent a un parell de postals, val més pagar i conservar les imatges.

Personalment, el que més m’incomoda d’aquest muntatge és l’assumpció subjacent que el paisatge d’aquest poble suís és quelcom privat, que com a tal se’n poden explotar els drets d’imatge, i que la persona jurídica titular n’és l’ens municipal.

El paisatge, tal com sovint pregona el professor Joan Nogué, de la Universitat de Girona, és un dels més clars exemples del que es coneix com a bé comú, ni públic ni privat. El paisatge, fruit de les interaccions entre societats i natura al llarg de la història, no pertany a cap individu concret, i en canvi els beneficis que proporciona es reparteixen per al bé conjunt de la població. Ni tan sols en indrets com el Regne Unit, on la pressió per privatitzar i tancar terres ha estat històricament molt gran gràcies a l’enorme poder dels grups de terratinents, el paisatge ha deixat de ser un bé comú. A l’entorn mediterrani, regit per l’herència del dret llatí, l’accés al paisatge està garantit com un dret, encara que aquest paisatge estigui format per terrenys agrícoles o forestals i que aquests estiguin explotats amb finalitats comercials privades. Gràcies a aquesta característica tenim una envejable xarxa de camins públics al Baix Ter on passejar o anar en bici, i podem anar a caçar bolets o espàrrecs a la muntanya. Atorgant-se el dret d’explotació de la imatge de l’entorn, el govern del poble suís se n’està adjudicant l’autoria o, almenys, la propietat. Implícitament, s’està apropiant la feina que, al llarg de mil·lennis, el gel i els rius han fet per tallar la vall, la feina dels boscos en crear un sòl fèrtil, la feina de la pagesia en obrir prats, la feina de generacions per aixecar un nucli habitat amb sensibilitat estètica, etc. Alhora, implícitament nega (prohibeix!) a les persones que no vulguin visitar el poble el ple gaudi d’un bé comú i dels seus efectes per al benestar.

Superficialment, el cas del poble suís és un estirabot per mirar de cridar l’atenció i engreixar les arques municipals, però si altres pobles segueixen el funest exemple i el robatori del paisatge es consolida, podem estar davant un pas més en l’erosió dels drets de les persones a gaudir del bé comú.

Tags: opinió
Article anterior

La gran mentida de la postveritat

Següent article

II. La cultura a Torroella, ara

Albert Llausàs i Pascual

Albert Llausàs i Pascual

Articles Relacionats

Itineraris amb plantes destacables al PNMMBT (II) l’altiplà del Montgrí
Medi Ambient

Itineraris amb plantes destacables al PNMMBT (II) l’altiplà del Montgrí

19 de maig de 2025
De transvasaments
Medi Ambient

De transvasaments

1 de maig de 2025
Piscines i seguretat hídrica
Medi Ambient

Piscines i seguretat hídrica

1 d'abril de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies