Viatge d’hivern de Jaume Cabré
Qui pot negar que la vida és un viatge i que a vegades aquest viatge és fred i gèlid? Els personatges de Viatge d’hivern fan la travessia de la vida a través d’aquest hivern, sols. Però la solitud no és l’únic nexe entre les vint-i-quatre narracions. A mesura que anem llegint el llibre endevinarem un personatge que ja ha sortit en un altre conte, o un objecte que ha traspassat èpoques i països per fer-nos arribar a una altra història d’hivern o fins i tot una família que ha traspassat generacions. Tot acaba formant una xarxa de personatges complexos i ben estructurats, tal com sempre fa en Jaume Cabré. No li cal descriure’ls minuciosament, només amb un canvi de punt de vista, una perspectiva diferent del personatge, un gest i esdevenen reals. Trobarem el senyor Adrià, solitari obsessionat per “salvar”llibres de l’oblit, en Pere Bros, un pianista que pateix pànic escènic i per tant la solitud davant del públic, trobarem un estafador que és estafat, un jueu que sobreviu a tota la seva família… Contes on els personatges creen històries.
Aquest és un llibre on el començament i el final s’uneixen i formen un cercle, una harmonia, una amanida de música i lletres deliciosa i plena d’emocions, sentiments i sobretot vida, molta vida, perquè qui pot negar que la vida és un viatge i que a vegades aquest viatge és fred i gèlid?
