Llinatges. Els Pons

Personatges Torroellencs

La història parla molt de reis i poc del poble ras, ho deia el mes passat quan em vaig referir als constructors que varen aixecar, amb el seu esforç, el castell, al cim del Montgrí.

Tot i això, seguiré avui el fil d’aquesta història de reis, que emmarca també la història de Torroella.
El poderós rei Jaume II, enfrontat al comte d’Empúries, fa construir el castell.

El seu hereu, Alfons, combat a Sardenya pel seu pare, amb energia i èxit total, però en torna malalt i regna només nou anys (Alfons II). En canvi, el fill d’Alfons, Pere III, regna molts anys, cinquanta-un. Comte de Barcelona i rei d’Aragó, de València, de Sardenya, Pere III el Cerimoniós és considerat un dels nostres grans reis. Al seu temps, i amb el seu impuls, Torroella experimenta una gran expansió, seguint un pla que arrenca en forma de quadrícula per sota del carrer del Mar i té per eix el carrer de l’Església, la plaça de la Vila i el carrer Major.

Escut dels Solterra

Succeeix Pere III el seu fill Joan I, dit el Caçador. Amant de les arts i la cultura, influït en gran manera per la seva esposa Violant de Bar, procedent de la refinada cort francesa, es troba bé a Torroella i hi passa temporades, al palau del Mirador. Ell va instituir fa més de sis-cents anys la Fira de Sant Andreu. Al seu redós, s’establien en els nous carrers de la vila, florent i protegida, famílies riques o nobles, d’alguna de les quals encara ara ens queden referències tangibles.

Un dels noms que ens han arribat, a través de tant de temps, per l’empremta que va deixar a la vila, és el dels Pons, de molt antic llinatge torroellenc, que va tenir al seu càrrec l’administració dels béns reials a Torroella.

Mort Joan I, la seva vídua, Violant de Bar, va atorgar a la família Pons la concessió de les aigües del Ter i autorització per fer-hi una resclosa i portar les aigües a tres molins. Encara ara podem veure dos grans escuts de la família Pons, un de 1584 al Molí Vell de farina, al començament del camí del Molí del Mig, i un altre de 1588 a l’entrada d’aigües de la Resclosa. Hi ha representats als escuts dos paons enfrontats pel bec (Paons = Pons).

Els Pons varen emparentar amb la família Çarriera, comtes de Solterra, però no és segur si ells varen fer construir el magnífic palau Solterra del carrer de l’Església, o si el varen adquirir a la família Senesterra de Santa Eugènia, descendents dels antics senyors de Torroella. A finals del segle XIX els comtes de Solterra anaren venent totes les seves possessions i el seu nom desaparegué de Torroella. Avui, el palau Solterra és propietat de la Fundació Vila Casas, que hi té en dipòsit i hi exposa un extraordinari fons de fotografia artística.

La Torre Ponsa, a l’Estartit, dalt de la muntanya i arran de mar, que figura a l’inventari de béns culturals d’interès nacional, deu el seu nom a aquest antic llinatge. Segles enrere va passar a ser propietat del comú (Universitat) de Torroella, i va haver de ser embargada en acabar malament per als torroellencs la guerra de Successió, castigats per haver-se situat contra el Borbó Felip V. L’any 1849, l’Ajuntament, que substituí la Universitat en el govern de la vila, va vendre la Torre Ponsa a Agustí Robert, pare de Robert Robert i Surís, marquès de Robert, comte de Torroella de Montgrí.