Mapaternitat

Viure la criança compartida per evitar conflictes dins la llar

La Maria té vuit anys, viu amb el pare i la mare i un germà petit de 3 anys. La mare la va a buscar a l’escola, mentre el pare està amb el seu germà al parc.  A l’arribar a casa, s’han de banyar, acabar els deures, fer el sopar i recollir la rentadora. Mentre posa els nens a la banyera, la mare recull la roba i l’endreça a l’armari. Els nens ja volen sortir, els diu cinc minuts més, per poder posar a escalfar l’arròs que havia deixat preparat el dia abans. La mare posa el pijama a la Maria i al seu germà. Els infants paren taula i la Maria acaba els deures just a temps per a anar a sopar. On és el pare? El pare espera mirant el seu ordinador que el cridin per sopar.

M’encanta buscar la definició al diccionari de les paraules, conegudes i desconegudes. Busco mapaternitat i no existeix. Trobo maternitat i paternitat.  Per maternitat trobo una definició curta: qualitat de mare. Per paternitat, en canvi una de ben llarga: relació jurídica existent entre el pare i els seus fills, derivada de la relació biològica que comporta la generació…i continua.

Com en el diccionari, la maternitat es dona per entesa, en canvi a la paternitat se li donen mil voltes. De maternitat n’hi ha moltes, hi ha mares que no ho volen ser, n’hi ha que la seva vida passa per la maternitat o res, n’hi ha que estan cansades tot el dia, n’hi ha d’altres que s’organitzen d’allò més bé, n’hi ha que creen vincles i n’hi ha que són com robots. Però la definició de maternitat són tres paraules i la de paternitat sembla un assaig de filosofia barata. 

Doncs crec que amb la Mapaternitat passa una cosa semblant, quelcom que hauria de ser igualitari, empodera la part paterna, dona èmfasi a tot el que fa el pare. S’ha de viure la criança de manera compartida, i per explicar això es recalca que l’home canvia bolquers, que l’home cuina, que l’home porta l’agenda, que l’home banya, que l’home, que l’home, que l’home…

Les tasques, semblaria clar que han de ser totes compartides. Creieu què s’està aconseguint? El repartiment de les tasques, com a pares i mares, és igualitari? A vegades penso que sota l’aixopluc de la mapaternitat s’encobreix el masclisme vinclat per generacions a les nostres llars.  La mapaternitat és la criança compartida entre els dos progenitors. La mare dona el pit, l’altre canvia els bolquers. 

Penso que la mapaternitat és el sistema que hauria de funcionar a totes les llars, compartir és el camí per deixar palès que la societat està canviant. A pas de formiga, però cada cop es veuen més famílies on la quotidianitat passa pel repartiment de tasques de manera real.  És des d’aquests sistemes que es pot mostrar als nostres fills i filles una convivència lluny de sexismes i masclismes.

Amb l’arribada dels infants, les relacions canvien, una de les maneres de no perdre la relació com a parella és viure la mapaternitat conscient. L’estrès de la planificació i la convivència porta moltes parelles a convertir-se en un tàndem eficient en el dia a dia però que perd la màgia com a companys de vida pel camí.

Aquest any 2020 ens ha remogut a tots, o ens ha fet estar quiets a casa. Durant el temps del confinament, a moltes llars s’han vist els rols capgirats. Moltes hores tots a casa, ha mogut tendències vinclades en el temps. El desig de la mapaternitat  com a societat ha aparegut sense saber-ho. Gairebé a la força, esperem que amb la tornada a les “rutines” no s’hagi deixat pel camí la corresponsabilitat. En aquest cas, compartida en moltes tasques també pels fills i filles.

Tot és basa en una bona organització, com diuen molts sociòlegs, la família és una mini societat, on es generen rols marcats o conflictes com a part de la convivència. Una de les majors causes de discussions entre les parelles són les tasques relacionades amb la llar i sovint, també amb els infants. 

Com ens explica el sociòleg Fidel Molina, en el seu text “El conflicte com a factor de convivència”, la convivència comporta conflicte. Ara bé, el conflicte pot comportar un enriquiment de la convivència i fins i tot enfortir-la. És per això que entenem que convivència i conflicte són factors concatenats: la convivència pot provocar conflicte i el conflicte pot potenciar, encara que aparentment no ho sembli, la convivència. 

Molina, continua dient que hem d’interpretar el conflicte com a possibilitat de diàleg, negociació, intercanvi, enriquiment i millora…Si el conflicte acaba sent font de violència, de maltractaments i agressions, destrueix la convivència. 

En la mapaternitat, es poden generar conflictes per entendre l’organització, la vida o l’educació dels fills de manera diferent. Per això, és important pensar en com resoldre aquestes diferències des del diàleg i això no s’aconseguirà si no hi ha una relació d’igual a igual, on la parella assumeix les mateixes responsabilitats.  D’aquí la importància de fer plantejaments col·laboratius a l’hora de resoldre punts de vista diferents dins la parella.

La mapaternitat passa per la confiança mútua en el dia a dia. És bastant inviable fer una assemblea cada vegada que s’ha de prendre una decisió respecte als nostres fills. En qüestions quotidianes, és quan hem de confiar en el criteri de la nostra parella i a l’inrevés.  Això comporta molt de diàleg i comunicació, per arribar a consensos adequats a les necessitats de cada família. 

Les habilitats maparentals també s’aprenen, ningú neix ensenyat. I encara que moltes vegades ens guiem pel sentit comú, la gestió dels conflictes i la seva resolució a través del diàleg ajuden a crear vincles entre els diferents membres de la família.

Per anar posant fil a l’agulla, m’agradaria dir que la mapaternitat parla de la corresponsabilitat, la igualtat de gènere, respecte i reciprocitat. 

També es veu reflectit en 

famílies mamaparentals o papaparentals, però tampoc he trobat aquests mots al diccionari.

Los comentarios están cerrados.