mestra culta, progressista, depurada
En un article anterior em vaig referir a Rita Vallespí, una mestra culta, feminista, nascuda a Torroella, que exercí la carrera a Barcelona i que, acabada la guerra civil, va ser acusada de separatista, contrària al règim i manca de religiositat, i condemnada a suspensió temporal i trasllat forçós fora de la província. Avui, basat en el que explica el mestre Salvador Dabau a les seves memòries, exposaré un cas similar, el de Maria Andreu Bellapart, mestra culta, progressista, no torroellenca, que va exercir aquí la seva professió.
Abans de la guerra, a Torroella, a part de les nenes que anaven a costura a les monges, la majoria de nois i noies rebien educació, en aules separades, a l’Escola Graduada del Convent dels Agustins. Dabau s’hi va incorporar com a mestre en propietat l’any 1934. El director de l’escola dels nois era el senyor Josep Teixidor, a qui Dabau qualifica de “persona íntegra, justa i honrada en extrem; republicà convençut, es deia que era maçó”; un altre mestre destacat era el senyor Josep Thomàs, ja força gran, tot bondat, radicalment de dretes. La directora de les noies era Donya Antònia Bonay, autoritària, catòlica, apostòlica i romana; i, entre les mestres, Maria Andreu es distingia per les seves idees progressistes. Segons Dabau, Maria Andreu, una de les millors mestres que hagi tingut mai Torroella, era molt estimada per la seva vàlua.
El juliol de 1936, després del fracàs a Catalunya del cop d’estat militar, el govern de la Generalitat creà el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) per impulsar una escola nova, gratuïta, laica, en català, amb coeducació, i substituir les escoles de tendència confessional. A Torroella, va ser nomenat president local de la CENU el temut Miquel Fontàs, el Borni, un dèspota, amo de fet del Comitè.
Les memòries de Dabau reflecteixen, amb passió, el trasbals d’aquells mesos, que va afectar en gran manera l’escolarització de la mainada, una qüestió que tant l’implicava a ell personalment. Després de comentar la violència contra els edificis religiosos, els clergues, els propietaris i la gent benestant, escriu: “Ara ens toca als mestres! Ens trobem tots en presència del tristament famós Borni. Les seves primeres paraules han sigut: Tots vosaltres fareu la mateixa fi que els capellans! Us vull liquidar a tots perquè sou una colla de feixistes! Cada nit us vull veure al Comitè a les onze en punt. Jo donaré les normes a seguir!”.
Més endavant explica com eren aquelles sessions: “Com cada nit, a les onze en punt, els mestres hem acudit al Comitè, on ens ha convocat el famós Borni. Ens vol donar les consignes pedagògiques. Avui, la sorpresa ha sigut majúscula! Ha estat, prop d’una hora, explicant-nos de quina manera hem d’ensenyar la tabla de multiplicar. ‘Als nens se’ls ha de permetre tot: trencar vidres, llançar tinters contra la paret o el sostre… llibertat absoluta per fer el que vulguin. Qualsevol alumne pot denunciar el seu mestre… i desgraciat el mestre culpable!’. Cal imaginar el nostre estat d’ànim! Ni els mestres més antifeixistes que professen ideals d’esquerra progressistes, senyor Teixidor, Perich, Maria Andreu… s’han atrevit a contradir o a replicar aquest monstre sanguinari.
Tot i que Dabau no participava de les idees progressistes de Maria Andreu, aquesta sempre li va fer costat, sense por al Borni. A les memòries diu que, en una ocasió que va haver de marxar un temps a Girona, coincidint amb uns dies durant els quals alguns torroellencs van fugir a França, Maria Andreu el va avisar: “El Borni està furiós contra teu. Creu que has fugit, com ho han fet altres elements feixistes”.
La victòria franquista va comportar la fi de les hostilitats, però el règim va iniciar una dura repressió contra els perdedors. L’antic director senyor Josep Teixidor i la mestra Maria Andreu van ser depurats i apartats de l’ensenyament per les seves idees republicanes i progressistes. Dabau, en canvi, que s’havia incorporat a les files nacionals el maig de 1938, no va tenir dificultats per continuar exercint el magisteri, i va fer el que va poder per frenar l’esperit venjatiu que va caure sobre els seus antics companys de docència, considerats enemics del règim i difusors d’idees antipatriòtiques i perverses.
Dabau va escriure: “La primera víctima ha sigut la companya Mestra de la Graduada, Maria Andreu. Uns dies després de l’alliberació de Torroella fou detinguda i, emmanillada com si fos una vulgar assassina, la ingressaren a la presó. No tingueren ni la més mínima consideració que tingués, entre els fills, una nena de pocs mesos. L’acusació la presentava com una activista roja-separatista. Era una denúncia feta amb tot el verí de l’odi. Llavors, algunes bones persones, considerades de dretes, entre elles la companya del col·legi Margarita Surroca, el doctor Molinas, Mundet, i jo, entre altres, firmàrem un escrit en defensa de la Maria Andreu, desmentint tot lo que figurava a la denúncia”.
Dabau diu que a ell no li van perdonar el seu posicionament favorable a la mestra, que va ser denunciat al Governador Civil per avalar rojos, que se li va imposar una multa, va presentar recurs fent valer la seva condició d’excombatent i li va ser condonada, i que tot plegat li va comportar un odi implacable per part dels depuradors.
Maria Andreu es deslliurà de passar pel Consell de Guerra, fou destituïda de mestra temporalment, i uns anys després tornà a exercir a Lloret de Mar. A la nova situació correspon la fotografia que acompanya aquest escrit, que ens ha estat cedida per l’Arxiu Municipal d’aquella població, i que representa les mestres Maria Andreu Bellapart, Maria Àngels Alemany i Teresa Tugues amb la inspectora Amparo Rahola a la Plaça del Pi de Santa Cristina de Lloret de Mar, pels volts de l’any 1945. Maria Andreu hi és identificada amb el núm. 1.
Ara que s’ha iniciat a Torroella una campanya de reconeixement a les dones que, al llarg dels anys, en una o altra forma, han deixat rastre positiu a la vila, he considerat oportú de fer memòria a qui, segons Dabau, fou “una de les seves millors mestres, molt estimada per la seva vàlua”.
