“Un llibre singular d’un autor no menys singular. La Biblioteca Pública de Premià de Mar li ha fet justícia: porta el seu nom.”
Joan Josep Isern
La Biblioteca de Premià de Mar porta el nom de l’escriptor, poeta i bibliotecari premianenc Martí Rosselló (1953-2010), autor d’una obra curta però potent i provocadora, en la qual sobresurt Anna K., que és la seva única novel·la, publicada l’any 2000, una de les revelacions del Sant Jordi d’aquell any i que va ser traduïda posteriorment al francès.
Presentada com un “melodrama extrem”, la novel·la causa un fort impacte, una bona sotragada. De fet, aconsegueix amb escreix aquella fita teòrica que recomanava Franz Kafka (1883-1924) quan deia que “un llibre ha de ser una destral per desfer el mar de gel que portem a dintre”, o que sentenciava Joan Fuster (1922-1992) en un dels seus aforismes quan deia que “un bon llibre sempre és una provocació”.
La novel·la consta d’un guió sorprenent, acurat, impecable i sense fissures en què els relats enllacen algunes històries hilarants escrites amb enginy esmolat i corrosiva ironia, dignes del mestre Tom Sharpe, amb altres relats foscos i tenebrosos, però fascinants i també -tal com es llegeix a la contraportada del llibre- amb infinitat de “rareses” –incestos, assassinats, tutors transsexuals, segrestos, relacions consanguínies… I tot sota la guia d’un fil conductor -la pròpia protagonista de la narració, Anna K.-, que deixa el lector totalment enganxat i capbussat en la trama i el fa ràpidament addicte a la seva lectura, a causa de les inesperades i constants sorpreses i giragonses del text, col·locades amb enginy i mestratge, amb agilitat i perícia.
L’autor va tardar 11 anys per escriure Anna K., obra encara massa poc coneguda, però que ja es pot considerar com una de les millors novel·les en català dels últims 20 anys, segons l’escriptora Tina Vallès.
La novel·la podria suggerir també una metàfora de la “pèrdua de referents i de la desraó contemporànies”, segons Julià Guillamon, escriptor i crític literari, però de fet és ben bé una obra d’un artista lúcid, sòlid i compromès, capaç de crear tot un món bell i sinistre alhora, segons Vallès, inquietant i màgic, fosc i clar conjuntament.
Martí Rosselló va morir inesperadament a l’edat de 56 anys a Premià de Mar i enguany seria el 65è aniversari del seu naixement. La seva novel·la havia de ser el centre d’un projecte literari “hiperbòlic de tan potent, i radical de tan arriscat”, en paraules de Rafael Vallbona, i que va quedar involuntàriament estroncat.
Acabada la lectura d’aquesta inclassificable i tronadora novel·la, un té una sensació ambivalent de plenitud i sorpresa, de plaer i d’espant, perquè el llibre satisfà, omple, però no et deixa indiferent. El recomano vivament. Insisteixo: és una obra singular i magnífica, crua, potent, per llegir i rellegir.
Referències bibliogràfiques
1. ROSSELLÓ, Martí. Anna K., Quaderns Crema, Barcelona, 2000.
2. VALLÈS, Tina. Ana K. fa divuit anys.
<https://www.vilaweb.cat/noticies/anna-k-fa-divuit-anys-mail-obert-article-opinio-tina-valles/>
3. ROSSELLÓ I LLOVERAS, Martí. Enciclopèdia.cat. <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0517171.xml>
