L’emperadriu romana Valèria Messalina (c. 25 – 48 d. C.) és una d’aquelles figures que defineixen un personatge, i també un mite, potser menys real que la pròpia existència, en un temps i una cultura en ple floriment. Era filla del cònsol Marc Valeri Messal·la Barbat i de Domícia Lèpida. Va tenir un germà anomenat Marc Valeri Messal·la Corvino, que fou cònsol, així com un mig germà, més jove, anomenat Faust Corneli Sila Felix. La seva vida, si es compara amb la durada actual, fou realment molt curta, 23 anys, però molt densa i de contingut molt extens.
El fet de no disposar d’una dot digna d’atraure un funcionari de renom, la va obligar a conformar-se i acceptar el festeig de Claudi -del qual era cosina, i oncle del llavors emperador Calígula- atret per la seva joventut i innegable bellesa: ella li deia que l’estimava, i això fou suficient perquè Claudi, que ja havia tingut dos fracassos conjugals anteriors, reconsiderés la seva posició envers el matrimoni.
Es va arreglar l’enllaç que, a ulls de la mare de Messalina, Domícia, era avantatjós per a la família, i no es va equivocar, ja que poc després de la caiguda de Calígula, Claudi fou proclamat emperador. De forma que, l’any 41 dC, Messalina, amb 18 anys, es convertí en l’emperadriu de Roma i els seus varen recobrar sobradament la seva posició social i econòmica. Tercera esposa de Claudi, va tenir amb ell un fill i una filla, Britànic i Octàvia, i va exercir una gran influència política en les decisions que va prendre el seu marit durant una gran part del seu període com a emperador de Roma.
Messalina fou famosa per la seva immoralitat i coneguda com a “dona dissoluta i depravada” (dit en to acurat). Els seus primers historiògrafs, Tàcit (55-120) i Suetoni (segle primer), poden ser considerats novel·listes inconscients, atès que la realitat viscuda per Messalina ja els havia arribat molt transfigurada en el temps per una tradició oral estesa i molt coneguda. Durant molt de temps fou considerada com una espècie de “símbol fisiològic”, i la reencarnació de la més desenfrenada feminitat “que viu només en el sexe i per al sexe”.
Per altra part, el nou emperador, que estava cegament enamorat de la seva esposa, es deixà manipular totalment, i Messalina va aconseguir els seus objectius personals, un senzill caprici, sexe… i fins i tot, execucions. Messalina fou cèlebre per la seva bellesa i per les constants infidelitats al seu espòs. Es recorden amants i aventures: Sabí, Luci Viteli, Titus -que fou favorit, però al pregonar els seus amors amb l’emperadriu ella ordenà que fos enverinat-, Caius Api Juni Silanus, senador i cònsol, Narcís, amant d’una sola nit, Mnéster, actor, que li portava homes que li plaguessin, i per idea seva, cada nit l’emperadriu anava al barri anomenat Suburra, el mes perillós i depravat de Roma, amb l’objectiu de prostituir-se, utilitzant el nom de Lyscisca on reptà a les prostitutes de Roma, que van obtenir 25 homes, i Messalina 200.
¿I com va materialitzar Messalina la seva vida en el dia a dia? La història n’ha fet un element fonamental per conèixer-la millor, no solament per ella mateixa, sinó també per la seva condició social, que s’integrava en un marc que podríem qualificar com a “molt especial” dins de l’Imperi Romà. L’any 48, durant una absència de Claudi, Messalina es casà amb un dels seus amants, el cònsol Caius Sili, pretenent amb aquest matrimoni que aquest ocupés el tron imperial. El resultat? Fou assassinada juntament amb Sili pel llibert Narcís, a instàncies i seguint les ordres de l’emperador Claudi.
La història ens permet conèixer les característiques d’una vida, la seva, així com la del seu entorn. Entorn que no era ni únic ni diferent de la “cultura” que regnava en certs alts nivells, en una època avui ja llunyana i totalment diferent. Sense oblidar els “criteris, regles i formes de vida de determinades classes socials, realment úniques, especials, diferents i altament permissives”. El seu nom “Messalina” era inicialment només “la forma femenina del nom Messal·la”, però degut a ser el nom d’una emperadriu romana, i especialment per la seva fama, va arribar a ser i representar la idea de dona molt libidinosa, sinònim de “prostituta, ramera, meretriu…” fent referència a les moltes anècdotes de llegendària luxúria, que d’ella es relataven. Fins i tot el Diccionari de la Llengua Espanyola, utilitza el seu nom com a definició: “Mesalina. f. Mujer poderosa o aristocrática y de costumbres disolutas” per al·lusió a Messalina, esposa de Claudi, emperador romà.
