L’ensenyament de primeres lletres o puerícia és el que es feia als nens més petits. El mestre tenia l’obligació d’ensenyar a llegir, escriure, la compra (que són les quatre regles principals de les matemàtiques, sumar, restar, multiplicar i dividir) i sobretot la doctrina cristiana. A vegades s’especifica que els comptes matemàtics només s’ensenyaran als nens que paguin mesades més elevades. Quant a la doctrina cristiana, es diu clarament què s’ha de fer: anar a confessar, anar a processó, a resar el rosari a la capella de Sant Antoni de plaça, els dissabtes a la tarda doctrina cristiana, i a més al mestre Pere Amadó (1.759) se li especifica que haurà de fer anar els nens pel carrer Major i de l’Hospital cantant com a bons cristians.
L’ensenyament de primeres lletres a Torroella de Montgrí al llarg del segle XVIII és municipal, l’ajuntament paga un mestre perquè tingui cura de l’ensenyament dels infant “minyons i xichs” i és l’encarregat de convocar exàmens i de l’elecció del mestre que convingui. Els nens més grans passaven a nivell d’ensenyament de gramàtica com veurem en un altre article. També hi ha constància d’altres tipus d’ensenyament de mestres particulars.
Tot seguit s’exposa el que diuen els Manuals d’Acords de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí dels anys 1706-1741 i dels anys 1741-1769, de l’Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí.
– 1708 . 15 d’abril. Es considera la conveniència de tenir un mestre d’estudi que ensenyi als minyons. No es diu el nom del mestre. Es determina que els alumnes hauran de pagar unes mesades en la forma següent: –“Els que només passen les beceroles un sou i sis”. Les beceroles són els primers rudiments d’una ciència o art, és a dir, els ensenyaments mínims. Serien els nens més petits. -“Els que passen el Frontell i llibre del roser, pagaran dos sous, però si escriuen un de més”. –“Els qui passaven llibre de castellà o llatí pagaran quatre sous, escrivint”.
A principis de segle només hi havia un mestre que ensenyava tant als minyons (nens petits) com als de gramàtica (nens més grans). L’acta de l’ajuntament no fa referència a dos mestres diferents, i afegeix que “els alumnes de gramàtica pagaran quatre sous i sis” i que cobrarà de l’ajuntament “un salari de setanta cinc lliures barceloneses”.
– 1708. 31 de desembre. El citat mestre és Josep Paguera, de qui en parla a l’hora de pagar-lo en aquests termes “quatre centes y sis lliures quinsa sous barcelonesos per lo sellari de aver servit lo estudi de gramàtica i llegir i escriurer”.
– 1710. 6 d’abril. Diumenge. A partir d’ara hi haurà dos mestres, un de puerícia i un altre per a gramàtica. El mestre de minyons estarà encarregat de l’ensenyança de llegir i escriure. S’elegeix el Doctor Baldiri Roger, P.B., amb un salari de 40 lliures “ultra les mesades”.
– 1712. 17 de gener. Es prescindeix dels dos mestres. Es contracte un altre mestre, no en diuen el nom, i haurà de fer de “mestre de gramatica y per llegir i escriurer“. Se li paga cada any “ap tres tersas noranta lliures comprés les quinza lliures que es donen per celebrar lo rosari a la capella de Sant Antoni de la Plaça“.
– 1712. 24 de maig. Comença Josep Farrer i se li donen cada any 40 lliures. És “mestre de minyons i xichs”. S’hi quedarà fins el 23 de maig de 1724, i l’ajuntament li queda a “deure 280” (?).
– 1729. 28 d’agost. S’acomiada Antón Guilló “mestre de minyons i xichs”. Aquest mestre el tornarem a trobar més endavant.
– 1730. 9 de juliol. Es posa en consideració l’allargament dels salaris dels mestres. “Atenent i considerant que per trobar-se els temps tant deplorable molts pares y families deixen de fer anar a sos fills a l’escola per no poder-los pagar les masades lo que redunda en lo grandissim dany y de llurs fills per no poder aquells ensenyats”. Els sous eren de 60 i 40 lliures, pel mestre de gramàtica i pel de puerícia, respectivament, però és delibera l’augment de dits salaris als mestres i que hauran d’ensenyar sense cobrar cap mesada als nens, menys als “llicenciats o alumnes forasters, però que en cas que siguin pobres de solemnitat també de franc“. L’ajuntament pagarà de salari a cada un, per any, al de gramàtica 100 lliures barceloneses i al de puerícia 70 lliures barceloneses. Els augmenta el sou en trenta lliures.
– 1731. 26 de març. Es nomena Josep Blanc, clergue, fill de Corçà. Té l’obligació d’ensenyar de “llegir i escriurer, la compra (números) i la doctrina“. Fins ara era mestre particular a la vila i s’estava a la casa del senyor Francesc Quintana. Se li donen les 70 lliures sense rebre cap mesada.
-1736. 6 de març. L’ajuntament ha pogut constatar que molts dels alumnes que van a estudi surten mal preparats. Afecta sobretot els minyons, els quals “no surten ben aptes i capaços de llegir i escriurer” perquè com que no s’ha de pagar cap mesada, molts pares envien els fills a l’estudi, més que res, per “treures la molestia de tenir-los a casa“. Molts d’ells “no essent encara aptes per ensenyança“, fent referència a que els pares enviaven els fills a l’escola a edats molt petites pel fet de la gratuïtat del servei. La solució presa per lluitar contra aquesta situació serà la de fer pagar novament una mesada a cada nen, que serà d’una lliure cada mes. A la condició de pagar mesada, s’hi afegeix la reducció del salari pagat per l’ajuntament al mestre, que passa de 70 lliures sense mesada a 50 lliures amb mesada. Aquest mateix dia, l’ajuntament dona la plaça de mestre de puerícia a Anton Guilló “després dels deguts exàmens”. És la primera vegada que es fa referència a uns exàmens per accedir a aquesta plaça. Es notifica al dit mestre que haurà de fer resar el rosari cada dia a la capella de Sant Antoni “a les tardes quan es plega de lo estudi“.
– 1740. 24 de novembre. Es decideix prescindir dels serveis dels mestre de puerícia Antón Guilló “degut a la poca ensenyança que tenen els minyons de puerícia“. La causa d’aquesta poca ensenyança és que el mestre “es troba de resident i no pot complir son ministeri de mestre” i que a l’ajuntament no li interessa un mestre resident sinó un “mestre libero” i que això comportava “greus perjudicis pels nens“. S’escull Jaume Martí, a qui es pagarà un salari de 70 lliures i no podrà exigir cap mesada excepte als forasters i haurà de resar el rosari a la tarda després de l’estudi i a més “ensenyar los dissaptes la doctrina” i haurà de fer anar els minyons “a les professons i a totes les funcions de la iglésia“. Es decideix que com que abans no es pagava cap mesada i els pares enviaven les “criatures que solament comencen a caminar ensuciant tot l’estudi de immundicias”, el mestre no haurà d’admetre cap minyó “que no tingui més de quatre anys”, així es reglamenta l’edat a partir de la qual els nens podran anar a estudi. “El mestre Anton Guilló cobrava 50 lliures i 176 de mesada“. Cal suposar que eren 176 sous, que equivaldrien a 8,8 lliures.
– 1743. 1 de gener. L’ajuntament es reuneix i decideix prendre la determinació de reduir els salaris als mestres. A partir d’ara cobraran: el mestre de gramàtica, 70 lliures i el mestre de puerícia, 50 lliures, i no podran cobrar cap mesada de “ningun particular“, cosa que suposa una reducció força important en el salari dels mestres.
– 1743. 20 de desembre. El mestre Jaume Martí no pot exercir més el seu ofici de mestre “a causa de les moltes ocupacions“; no s’especifica quins tipus d’ocupacions. Sovint molts mestres havien de fer més d’una feina per poder subsistir. S’elegeix per mestre de puerícia Isidre Mongou. Se li pagaran 40 lliures i deurà passar les mesades en la forma que segueix: “els que passen Basseroles, un sou i sis dines”; “de dites Basseroles en amunt fins a llibre del Roser, dos sous”; “en escriurer 3 sous i 6 dines (…)”. Es paga segons el nivell en què es troben els nens, a més nivell més diners.
– 1746. 20 de desembre. L’ajuntament decideix que el mestre de minyons Isidre Mongou no exigeixi mesades dels minyons del seu estudi “i en premi d’això” se li dona el mateix salari que el del seu antecessor, que era de 60 lliures.
– 1751. 11 d’octubre. Ocupa la plaça vacant Llorenç Ribot, fill d’Esterri d’Àneu. Un any abans se l’havia cridat per ocupar aquesta mateixa plaça com a mestre de gramàtica, però no tingué efecte.
– 1759. 2 de març. Es fa una nova elecció del mestre de puerícia. S’han escrit tots els edictes necessaris per a diferents ciutats de Catalunya “fent saber a totes i qualsevol persones habils e idoneas en lo art de llegir i escriurer y de las quatre reglas principals d’aritmètica que pretenguessen oposarse en el magisteri“. Compareixen a dites oposicions les persones següents: Josep Bidó, Pere Amadò i Mega i Joseph Coll. La persona elegida com a mestre de puerícia de la vila “per lo termini de quatre anys” és Pere Amadó, amb un salari de 70 lliures barceloneses anuals.
– 1769. 28 d’octubre. Aconsegueix la plaça el gironí Jaume Bosc. Abans de venir a Torroella de Montgrí havia estat mestre a Girona, on l’any 1755 obté la llicència per tenir estudi privat on ensenya doctrina cristiana, llegir i escriure. Arriba a tenir 40 alumnes, però no el paguen i passa necessitat. L’any següent l’ajuntament de Girona, considerant d’utilitat el treball que fa, li proposa la plaça de mestre segon en primeres lletres. L’any 1769 guanya les oposicions al magisteri de primeres lletres a Torroella i consta que l’ajuntament de Torroella li pagava 150 lliures anuals. (*)
– 1772. 18 de març. Ocupa la plaça l’estudiant Josep Patller, natural de Barcelona. Abans de venir a Torroella havia ensenyat a Girona des del 7 de maig de 1770. L’any 1772 ensenyarà per molt poc temps a Cassà de la Selva i el mateix any vindrà a Torroella. (*)
– 1775. 2 de maig. Obté llicència per ensenyar primers lletres i doctrina cristiana el clergue Pablo de Pedrazas, natural de Granada. Des del mes d’octubre de 1771 fins el 1774 ensenya a la ciutat de Girona. Els documents de l’arxiu gironí el defineixen “un español vestido con hábitos clericales y ya de alguna avanzada edad, llamado D. Pablo Muñoz de Pedraxas”. Sembla un home de bé “que tiene maña, buen trato y modales para enseñar dichas primeras letras”. A Girona serà admès com a segon mestre de primeres lletres. (*)
– 1781. 23 de gener. Hi ha de mestre Francesc Solanic. L’any 1778 s’havia presentat a les oposicions de mestre d’Olot, sense aconseguir-ho. Hi tornarà el desembre de 1787 i obté la plaça. Abandonarà la plaça de Torroella sense permís. Ocuparà la vacant Miquel Vilaró “maestro examinador y avalado por la Hermandad de San Casiano“. Tindrà les mateixes condicions econòmiques que els seus antecessors. (*)
* L’ensenyament a Torroella de Montgrí al segle XVIII. Salomó Marqués. Llibre de la Festa Major de Torroella de l’any 1983.
– Manuals d’Acords de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, dels anys 1706-1741 i dels anys 1741-1769, de l’Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí.
– L’ensenyament a Girona al segle XVIII. Salomó Marqués, Col·legi Universitari de Girona (C.U.G.), 1985,
